Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

Els equilibris de l’Advocacia de l’Estat

Imatges
 Finalment l’Advocacia de l’Estat ha lliurat el seu escrit al TS exposant el que creu procedent en ordre als efectes de la Sentència del TJUE pel que fa a la immunitat de l’europarlamentari electe Oriol Junqueras. Llegeixo l’escrit sota els efectes d’una dutxa escocesa, freda i   calenta.   Si bé subratlla que cal respectar la immunitat d’Oriol Junqueras en tant que parlamentari europeu des de la seva elecció, i que per tant se l’hauria d’autoritzar a anar al Congrés i a la seu del Parlament Europeu per complir amb les formalitats d’acceptació del mandat i poder exercir com a tal, aquest exercici només durarà fins que la Junta Electoral Central comuniqui al Parlament Europeu la incompatibilitat del mandat i la seva anul.lació com a conseqüència d’haver estat condemnat per sentència ferma a les penes de 13 anys de presó i d’inhabilitació absoluta.   I això en base a l’article 13 de l’Acta electoral de 1976 (normativa europea) que disposa que “ Cuando la legislación

Mar de Nadal

Imatges
Blau encalmat sota el Turó de Mata, mar de desembre estenent el teu vel sobre el verd de les hortes, mar de Nadal, planura iridescent d’estrelles blanques, envoltes les Cinc Sènies amb un cel de pessebre a ple migdia i poses les figures, els arbres i les cases, en feixes i camins fent un dibuix perfecte, com si es posés damunt d’aquesta plana la mà d’un àngel que assaona la terra i ens asserena l’ànim. C.A. Nadal de 2019

El tsunami del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Imatges
     L’autèntic tsunami no estava al carrer sinó al Tribunal de Justícia de la Unió Europea que acaba de dictaminar que la immunitat europarlamentària és efectiva des del moment de la proclamació dels candidats elegits, sense més requisits. El que en la triple qüestió de prejudicialitat que li va plantejar el TS espanyol respecte de la immunitat d’Oriol Junqueras, quan es trobava en situació de presó provisional, significa, en la versió castellana de la Sentència , que “ esta inmunidad implica el levantamiento de la medida de prisión provisional impuesta, al objeto de permitir al interesado desplazarse al Parlamento Europeo y cumplir allí las formalidades requeridas. Si el tribunal nacional competente estima, no obstante, que debe mantenerse la medida de prisión provisional tras la adquisición por el interesado de la condición de miembro del Parlamento Europeo, ha de solicitar a la mayor brevedad al Parlamento Europeo que suspenda dicha inmunidad, conforme al artículo 9, párra

Futuribles d’una setmana clau

Imatges
  La setmana que ve serà una setmana clau per començar a entreveure si serà o no viable la investitura de Sánchez. Més enllà de l’acció del Tsunami.0 aprofitant el Barça-Madrid del dia 18, de la que no queda clar si consistirà en una manifestació i expressió de protesta multitudinària, dins i fora del camp, o en una acció de boicot en tota regla, a la que s’apunten les manifestacions de Puigdemont i les últimes declaracions del mateix Tsunami en termes d’ultimàtum (no hi haurà desenvolupament normal del partit si   les pancartes del “Spain sit and talk” no són a les grades i al terreny de joc), els dies 19 i 21 pot ser que marquin definitivament el curs de les converses entre ERC i el Psoe per la investidura.     El dia 19 marcarà un punt d’inflexió en el laberint jurídic de la immunitat europarlamentària en el que paradoxalment es va ficar el mateix TS plantejant al Tribunal de Justícia de la Unió Europera la qüestió prejudicial sobre el moment en què caldria considerar e

Trenta-nou

Imatges
Escric amb lletres els teus trenta-nou anys, ja no són números sinó dues paraules unides amb guió. La d’un costat és el mirall del temps, i la de l’altre una finestra oberta als dies que vindran. Entre paraules el guió continua unint espais, com el d’aquesta imatge parlant-nos sobre el mar. Fràgils i tot, encara hi ha raons que ens lliguen fort, més fort que el nus del món que voldríem entendre. C.A. 9 de desembre de 2019 39è aniversari del Francesc

La història del 5

Imatges
El número 5 d’un mes de desembre passejant pel Clot va trobar una paraula fàcil de llegir que deia A-DRI-À. El número 5 va quedar parat perquè l’A-DRI-À tenia 5 lletres, començava amb A i acabava amb À, amb una I al mig que feia DRI. D’això fa 5 anys i no te’n recordes, però el número 5 sí que se’n recorda. Cada desembre surt del calendari, et diu per molts anys i et porta regals. Aquest any porta lletres i números i un secret ben amagat dins d’un llibre. Cada paraula et donarà una pista perquè tu mateix la puguis llegir i a poc a poc la puguis escriure. I llegint llegint, i comptant comptant, arribaràs al tresor que t’espera: tot el que vulguis ho tindràs escrit, serà un conte fantàstic fet per tu, la història del 5 que guardaràs sempre. C.A.   Cinc de desembre de 2019 5è aniversari de l’Adrià

La lleugeresa de Torra

Imatges
 Què hi ha rere la (insuportable) lleugeresa de Torra? Va acceptar el càrrec de president de la Generalitat de manera vicària, situant-se en la posició que més ha convingut a Puigemont, la més conflictiva i de confrontació amb l’Estat. Amb l’Estat i amb una part no minoritària dels catalans que la màxima institució que presideix hauria també de representar. Una posició lleugera que sembla definir-lo com un polític en trànsit, alliberat de les pesantors i responsabilitats del càrrec perquè, com ha repetit moltes vegades, ell està aquí per tirar endavant la República catalana, i quan vegi definitivament que això no és possible, plegarà. Així de senzill i així de lleuger, ha reduït tota la seva acció institucional a la parcel.la del servei exclusiu a la realització de la independència, tot i que és conscient que això és impossible a curt i mitjà termini, i encara més si s’hi ha d’arribar a partir de la seva presidència.   L´última prova d’aquesta lleugeresa la tenim en el cap

Taula de negociació: dues impotències i una necessitat

Imatges
  Siguem clars: ni la pregunta d’Erc a la militància (“¿Estàs d’acord a rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una taula de negociació?”) ni el breu article de Pere Aragonès a La Vanguàrdia (“ Les quatre potes de la taula de negociació” ) aclareixen res de cara al diàleg per a la investidura de Pedro Sánchez. Més ben dit, no hi pot haver un diàleg mínimament productiu en aquests moments, perquè la situació dels presos, per un costat, i el resultat de les eleccions per l’altre, ho impedeixen. El que hi ha, en tot cas, és una impotència inconfessada per ambdues parts, però percebuda amb claredat per la ciutadania: Erc es troba presonera dins el bucle de les pròpies contradiccions, pensant en les properes eleccions autonòmiques, marcada de prop per la posició maximalista i irredempta de Waterloo i el vicari Torra, que no volen cap acord ni cap taula de negociació, i el govern en funcions

Afrontar o aprofundir el conflicte

Imatges
     Fa només tres setmanes i sembla que fa un segle. El 24 dels mes passat una desena de partits nacionalistes catalans, bascos, gallecs, balears i valencians van signar a Barcelona un manifest sobre la crisi catalana en el que demanaven la llibertat dels presos polítics i el reconeixement del dret d’autodeterminació. El Pnb se’n va desmarcar adduint que a diferència de la Declaració de Barcelona signada el 1998 per CiU, EAJ-PNB i BNG i en la qual consideraven esgotat el model autonòmic i proposaven una transformació de l'estructura territorial de l'Estat, la declaració subscrita ara “incideix gairebé de manera exclusiva en la denúncia i en la projecció d'una visió negativa de la realitat actual a l'Estat espanyol, gairebé sense esperit constructiu i/o propositiu”. I afegia el Pnb que «el seu partit germà» a Catalunya, el PdeCat «coneix de primera mà i comprèn» les seves motivacions.   Després del preacord de Psoe i Podemos per a un govern de progrés, no

El laberint del 10N

Imatges
        Sánchez es va equivocar amb la repetició d’eleccions. I Pablo Iglesias també, però menys perquè la iniciativa per la coalició de progrés depenia totalment de Sánchez. No s’ha donat cap de les noves condicions que Sánchez esperava que es complissin amb la repetició. El Pp s’ha enfortit, Rivera desapareix del mapa polític i C´s deixa de ser l’alternativa de coalició centrista que Sánchez podia esperar en la repetició. Pedro en perd tres, mal compensats amb els tres d’Errejón, i Pablo en perd set.   I entre Pedro i Pablo, han propiciat que sota les pells de C’s i Pp aparegués el llop de Vox. Val a dir que la resposta a la Sentència amb la violència als carrers (una resposta que Sánchez havia d’haver ponderat, i no ho va fer, per no repetir les eleccions) hi ha contribuït en bona mesura. La dreta sumava a l’abril 147 escons, ara en suma 151 , però amb la novetat que els 52 escons de Vox que s’han menjat els de C’s i amenacen els del Pp si no es decanta encara més cap a la