Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

Creu

Imatge
Scully, Sta Cecília de Montserrat

Claror difusa als braços de la creu, allà on s’encreuen el destí de la mort i el desig per la vida. Creu per no creure i creu per no morir, temps enervat entre la fe i el dubte abans d’un tercer dia.
C.A.

La rebel.lió a trossets

Imatge
Aquesta setmana els fiscals del judici del procés s’han esforçat a presentar la rebel.lió a trossets, com si la multiplicació de les peces, totes del mateix color, dibuixés en conjunt la figura inconfusible de la rebel.lió global. Però passa que tants arbres per separat no formen el bosc, més aviat el desfiguren. La insistència dels fiscals a relatar el que s’esdevingué en tots i cadascun dels col.legis en què van intervenir els cossos de la policia nacional i la guàrdia civil dona coma resultat un seguit d’històries tristes, amb algunes dades pintoresques que farien riure si no estiguessin inscrites en un drama col.lectiu (com la del director d’un centre que segons els agents no volia sortir del bany abans d’identificar-se, o la del responsable que segons els mateixos agents es va parapetar rere una “barricada” de mobles escolars en cercle i el van trobar tot sol abraçat a una urna, o la rebentada de quaranta portes de les aules d’un institut a la recerca del sant grial de les urnes…

Mossos

Imatge
Seguint el curs del judici de l’1-O, després de la declaració aquesta setmana dels comissaris Ferran López (coordinador territorial) i Joan Carles Molinero (cap de la comissaria superior de coordinació central), tocaria parlar dels mossos. Dels mossos a Palau i als despatxos i dels mossos al carrer. Al Palau de la Generalitat la funció assumida pels mossos va quedar completament clara, abundant en la declaració anterior del major Trapero: ells estaven per complir amb la legislació vigent, constitucional i estatutària, i en concret per complir els mandats que dimanaven de la fiscalia del TSJC, primer, i del mandat específic de la magistrada del mateix TSJC apartir del 27 de setembre de 2107. Aquesta voluntat de compliment xocava amb la voluntat política dels membres del Govern que s’aferraven al que suposaven com un mandat popular per acelebrar el referèndum l’1-O fos com fos. Van haver de combinar l’assumpció de les seves funcions amb la incomoditat que els causaven les declaracions de…

Rebel.lió en prospectiva

Imatge
El testimoni central en aquesta setmana del Judici ha estat el tinent coronel de la guàrdia civil Daniel Baena. Es podria dir que Baena ha sigut el factòtum de la causa judicial contra el procés.S’ha cuidat bé prou de subratllar en la declaració que elque investigava eren fets i persones relacionades amb els fets en la mesura que podien tenir indicis de delicte. De tota manera, l’amplitud del camp d’investigació a les seves mans (comissionat per la Fiscalia de l’A. Nacional des de novembre de 2015, després pel Jutjat nº 13 de Barcelona, el TSJC, la instructora Lamela més endavant i finalment pel mateix Llarena) era de tal dimensió que pràcticament resulta indestriable el que eren fets del queera treball prospectiu orientat a encaixar el que anava trobant en les línies prèviament establertes, i en aquest aiguabarreig és fa difícil descartar el propòsit ab initio de relacionar tots els elements entre si per donar al conjunt una aparença de gravetat inusitada, la que va dibuixar la quer…

Cirerer

Imatge
Vell cirerer acampanat, vius en somnis de flors blanques el temps florit de l’espera abans de ser desvetllat pel dring festiu de campanes amb els batalls de cireres
C.A.

Perdre el temps

Imatge
El judici de l’1-O té moments de tots colors i alguns apunten cap a la comèdia tràgica. Ahir, per exemple, l’últim testimoni de la tarda va ser una guàrdia civil que va declarar a instància de l’acusació i que havia intervingut en la requisa prèvia de material per al referèndum, i tambél’1-O a Sant Martí Sesgueioles amb el grup de la guàrdia civil desplaçat per impedir la votació en compliment del manament judicial de suspensió. L’interrogatori va emular els efectes d’una pel.lícula de Berlanga, sigui dit amb tot el respecte per l’acusació, les defenses i sobretot per la mateixa declarant que no es va sentir gaire bé ni aquell dia ni en el moment de la declaració. Sant Martí Sesgueioles, com va recordar le defensa de Junqueras, és un poblet de 371 habitants, el més petit de la comarca de l’Anoia. En l’aproximació del comboi policial a la població, va explicar la testimoni,es van trobar que dos camions els van barrar el pas en un polígon industrial, tot i que van accedir a deixar-lo lli…

Capvespre

Imatge
Molt lentament seguint la ratlla blava se’n va la tarda sobre una vela blanca que es perd a l’horitzó. Flotant a l’aire la veu d’aigua calmosa xiuxiua alspins que seguirà bressant-los quan arribi la fosca.
C.A.

Trapero

Imatge
De la declaració de Trapero ahir al Judici se’n poden destacar molts punts. El més cridanerés sens dubte el de la suposada preparació d’un dispositiu de mossos per detenir Puigdemont i el seu govern a rel de la Dui del 27-O si ho demanava Fiscalia o el TSJC. No va passar, i la confessió queda en la nebulosa de l´estratègia de la pròpia defensa i la del propi cos de mossos per marcar perfil i frontera respecte de l’actuació dels polítics en aquells moments. A un altre nivell, menys espectacularperò directament relacionat amb l’objecte del judici i no amb els interessos de la seva defensa connectada amb l’Audiència Nacional, va ser contundent en la immersió en el punt d’irresponsabilitat que va verificar en les declaracions del Conseller Forn a l’hora de confondre en els mitjans l’interès polític pel referèndum amb la disposició dels mossos a facilitar-lo, i sobretot en l’exposició, a requeriment del mateix president del tribunal al final de la declaració (després d’un estira-i-arronsa …

Testimonis de càrrec

Imatge
Aquesta setmana el judici ha entrat en una fase de testimonis compromesos per a les defenses, en particular per a l’exconseller Forn. Hem passat al nucli dur de l’acusació, estant pendents els testimonis presencials, que seran contradictoris, dels comandaments dels operatius policials que van entrar als col.legis i dels votants que van ser colpejats sense contemplacions.    Deixant de banda la declaració de la secretària judicial que va dirigir la diligència d’escorcoll el dia 20 de setembre a la Conselleria d’Economia (una declaració ben peculiar en alguns punts i molt subjectiva a l’hora de valorar les circumstàncies realment concurrents), els testimonis de càrrec d’aquesta fase han girat fonamentalment entorn d’una data concreta, el 28 de setembre de 2017, tres dies abans del referèndum, una data d’aquelles que les defenses voldrien suprimir del calendari. Aquell 28 de setembre es van celebrar dues reunions decisives de cara a la celebració del referèndum amb assistència de càrrecs q…

La Fiscalia no se’n surt

Imatge
Després de dues setmanes de judici, i quedant només l’interrogatori de dos dels encausats (Cuixart i Forcadell), penso que es pot dir que la Fiscalia no se’n surt. A estones dona la impressió que els fiscals divaguen bastant, no troben el terreny on apuntalar la versió de la querella per deixar al descobert el concurs de la violència, o el propòsit decidit de generar-la. Deixant de banda les declaracions dels qui han optat per contestar només a les defenses, la dialèctica esgrimida per la resta d’encausats responent als fiscals i a l’advocacia de l’Estat deixa el camp obert per considerar, almenys, que el dubte s’imposa per sobre la contundència de la querella i del relat de la interlocutòria de processament . I ja se sap que en dret penal l’in dubio pro reo és la regla d’or, en consonància amb l’exigència de considerar exhaustivament provats els fets de l’acusació per produir-se una sentència condemnatòria. Les dificultats evidents de la Fiscalia deriven tant de la naturalesa dels fe…

Manuel Cusachs, in memoriam

Imatge
Empremtes d’unes mans fetes de fang i bronze que parlen de la terra, de les arrels i els arbres, dels homes i els poemes, movent-se infatigables al cor de la conversa.
Assaig profund de formes creades dia a dia al temple del taller on quedaran per sempre com notes del teu art escampades arreu en un càntic perenne.
C.A.

Autocrítiques

Imatge
Abandonat, de moment, el projecte de taula de partits per parlar de les relacions Catalunya-Espanya (amb relator o sense), no cal donar més voltes ni a les hipòtesis del seu format o contingut, ni a la responsabilitat de la seva suspensió. Ara no és possible cap apropament negociador, més enllà de les imprescindibles relacions que s’hagin de mantenir en el dia a dia dels contactes governamentals per assumptes concrets de gestió administrativa. Les dues parts sabien que no podien anar més lluny, tot i que potser Sánchez va fer bé en proposar una cura de desinflamació i el independentistes van fer bé en admetre, entre moltes tensions, una mínima aproximació almenys per temptejar les costures de la realitat política al final del procés.   Ahir la manifestació de la dreta i la ultradreta a Madrid, amb més soroll que altra cosa, més aviat va demostrar que l’opinió espanyola, en una proporció més àmplia de la que molts han (i hem) pensat fins ara, està en realitat a l’expectativa d’una sol…

Pendents d’una interpretació

Imatge
“Yo conozco los resortes del Gobierno para saber que cuando se produjese aquí el hecho más insignificante, que pudiera parecer violento, todos los resortes del Estado funcionarían de manera automática, les hundirían sin compasión de ningún género”. Tal va ser el comentari d’Azaña al Conseller Lluhí Vallescà sobre els fets del sis d’octubre del 1.934 després que aquest li hagués exposat la seva opinió sobre els mateixos fets, opinió que Azaña recull amb aquestes paraules: “El señor Lluhí no participaba de mi punto de vista. Él estaba un poco ilusionado con esto del 14 de abril: una demostración pacífica y que todo pasaría de manera alegre y sin choque” (Manuel Azaña, “Mi rebelión en Barcelona”). Azaña no va fallar en el pronòstic i les coses no van passar de manera alegre i sense xoc sinó que el President Companys va ser condemnat a 30 anys de presó per rebel.lió, malgrat que ell i el seu Govern (llevat del Conseller d’Interior Josep Dencàs, que havia fugit) van ser amnistiats després …