Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2010

Després de la Sentència

Imatge
S’haurà d’examinar amb detall el contingut de la Sentència del TC sobre l’Estatut per veure la incidència concreta que pot tenir en l’autogovern respecte dels aspectes que declara inconstitucionals i que d’una manera o altra interpreta o modifica. De moment, no per esperada resulta menys pertorbadora, encara que no ens hauria d’abocar al pessimisme. Agunes coses es poden constatar, que semblen bastant evidents :
- Les condicions d’anormalitat en la composició dels seus membres (recusació, càrrecs caducats, inclosa la presidència, vacant no coberta…) i la forma que han pres les deliberacions al seu si (amb set esborranys i final a corre-cuita), partint de posicions atrinxerades per prejudicis polítics, contràries a les mínimes exigències d’objectivitat que exigeix la interpretació del dret, fan que aquest TC passi a la història com l’autor d’una Sentència política que ha caigut en el parany preparat pel PP (i pel Defensor del Poble) d’enfrontar la seva legitimitat a la legitimitat del r…

Sant Joan 2010

Imatge
Plora el dia més llarg a la via del tren,
plora la nit gement sobre rastres de sang,
seguint passes de festa vers l’horror i l’espant,
plora el mar a la platja dins un núvol de fel.

Joves vides apreses que la mort desaprèn,
mil històries perdudes amb el frec d’un instant
dins el vòrtex brunzent de la nit de Sant Joan,
com si el foc de la vida s’hagués fet flama cruel.

Altra volta l’absurd fa de ferro els camins
i corromp l’aire net i la llum dels nous llocs,
l’horitzó abrusador i el pas de l’immigrant,
amb la pols xardorosa que obscureix els destins,
la dissort persistent a l’espatlla d’uns pocs,
dels que sempre han de témer pel futur dels seus anys.

C.A.

Fer bullir l'olla

Imatge
La Comissió de la Consulta sobre la independència a Mataró, amb el notari López Tena al davant, ha mostrat la seva satisfacció pels resultats obtinguts : un 23’7% de participació (sobre un cens lleugerament alterat per la inclusió dels majors de setze anys i dels immigrants) i un 93,92% de vots afirmatius que equivalen a 21.114 persones d’un total de 97.000. La satisfacció és més plena si es comparen aquests resultats amb el promig de 14% de participació en el conjunt de les 48 poblacions d’aquesta última onada de consultes que han anat minvant del 55,87 % a la consulta capdavantera d’Arenys de Munt, el 13 de setembre de 2009, al 27 % de l'onada de desembre, al 21% de febrer, al 17% d'abril i al 14% d'ara.

És significatiu el nombre de vots anticipats obtinguts, des de la diada de Sant Jordi, 13.000 segons les dades publicades. És a dir, del 23’7% de votants el 13,39% ho van fer anticipadament, gràcies a un treball de captació molt meritori de part dels voluntaris i organitz…

Àngel del Kirguistan

Imatge
Porta’m a les manetes una mica
d’aigua del nostre Neva, pura i freda,
i del teu cap d’un ros daurat
netejaré tots els rastres de sang.

(Anna Akhmàtova, 23 d’abril de 1.942.Taixkent.
“Vent de guerra”)



Et demanaven aigua els versos d’Anna,
i la beus d’aquest cos de dona d’aigua
que et transforma les mans en ala blanca
per dur-la més enllà de l’abraçada.
Passen els anys i és viva la paraula
contra el ferro espinós i la muralla,
miracle guaridor de tota nafra,
remor de font brollant d’una mirada.

Filades de paraules bastiran
contra l’odi i l’oblit el teu futur,
et salvaran de pors i de fronteres.
Àngels com tu, infant del Kirguistan,
inundaran les bases d’aquests murs
amb les aigües i els mots de tots els Neves.
C.A.

(Durant el setge de Leningrad, el 1941, Anna akhmàtovava ser evacuada a Taixkent, la capital d’Uzbekistan, molt a la vora de la frontera amb Kirguizistan, on aquests dies busquen refugi desenes de milers d’uzbeks perseguits per raons ètniques. Tenim la poesia completa d'Akhmàtovatraduïda per…

Sic transit gloria

Imatge
Encara no fa tres mesos, una enquesta de l’Institut Opina atorgava a Laporta el 17% dels vots si es presentava a les eleccions al Parlament amb un partit propi. Esquerra el sondejava, i Carretero li feia les mil i una carantoines per afegir-lo a Reagrupament, fins i tot com a cap de llista si així ho volia. A les eleccions a la presidència del Barça del passat diumenge, el candidat d’en Laporta va quedar a més de cinquanta punts del candidat alternatiu, Sandro Rossell, i, el que és realment significatiu, sobre una mostra més àmplia que la de l’Institut Opina, més del 60% dels socis barcelonistes enquestats van opinar que no haurien reelegit president Laporta per segona vegada si s’hagués pogut presentar. Alguna cosa no funciona. O les enquestes es confeccionen al dictat de la provisionalitat de cada moment, segons per on bufa el vent dels interessos de determinats sectors d’opinió i sota la pressió dels mitjans, o en Laporta ha cremat inútilment, i molt ràpidament, el seu potencial po…

Desvels

Imatge
Darrerament la prohibició de burques a les dependències municipals s’està demostrant, si no com una moda, sí com un fons d’inversions de determinades polítiques a canvi d’una previsible rendiblilitat electoral. I és sorprenent veure com polítics de totes les tendències convergeixen en aquesta activitat de prohibició de l´ús de la burca (de moment només en espais publics), quan és obvi que es tracta d’una indumentària que no es caracteritza precisament per freqüentar les dependències municipals. Diuen que val més prevenir, i que en tot cas no és acceptable la submissió que la prenda expressa, de quasi esclavitud, de la dóna respecte de l’home que la imposa. Sota bones paraules, el que en el fons batega és la por als bàrbars, en paraules de T.Todorov, a l’estranger, al diferent.

Anant al gra de la qüestió, se m’acudeixen tres reflexions. Primera reflexió: certament, la burca presenta aquest reflex de condicionament de la dona en la pràctica cultural, política i religiosa d’una determinad…

Només un gravíssim error?

Imatge
No hi ha com ser historiador i saber trobar una frase feliç per desviar l’atenció d’una acció criminal vers els contorns de la deslegitimació plural, com si es tractés de dissimular una taca d’oli en un mocador ple d’excrements. La frase: “és pitjor que un crim, és una equivocació” (atribuïda a Talleyrand, sembla que erròniament). I l’historiador: Joan B Culla en el seu article“Un gravísimo error” (El País, 4 de juny ), opinant sobre l’acció de l’exèrcit d’Israel contra la flota que es dirigia a Gaza. L’historiador lamenta l’acció com un error, una equivocació que només perjudicis pot portar a Israel en el context internacional, però a continuació en difumina la gravetat comparant-la amb els crims del règim iranià i amb el genocidi dels armenis perpetrat en el passat pel règim turc, i amb la persecució present contra els kurds. Així, en un totum revolutum, la mort de nou activistes perd tota la gravetat que l’articulista teòricament (només teòricament) li atribueix, i de passada es…

Cireres

Imatge
Recordes quan collir cireres
era agafar amb les mans
els colors de l’estiu?
Sentíem als dits
el vellut tendre de les hores,
i a la boca la dolçor de la tarda
jugant amb l’ombra enrivetada
de l’escorça.
Volíem que no passés el temps
per curullar els cistells,
que no es fongués al clos de vímet
la llarga embriaguesa de l’esforç.
A l’endemà, tornant de plaça,
aquella vermellor al davantal
era un tresor venut per quasi res,
un moneder obert sobre la taula,
un fruit penjant de la incertesa.
No tornaré a colllir mai més
cireres com aquelles. C.A.

Israel contra el món

Imatge
Per compartir una explicació intel.lectualment i emocionalment raonable de la denúncia internacional, totalment justificada, de l’atac desproporcionat de l’exèrcit israelià contra la flota d’ajuda humanitària que es dirigia a Gaza, he procurat evadir-me de les condemnes simplificades dels nostres mitjans, no sempre exempts d’arrelats prejudicis antijueus, i he rellegit les pàgines de l’erudit jueu Georg Steiner parlant de Sió. Després d’analitzar la singularitat del poble jueu i el misteri de la seva supervivència, fonamentada en la seva llengua primigènia, l’hebreu, Steiner acaba denunciant al final del seu assaig el nacionalisme emblemàtic d’Israel, el seu sentit d’agrupació tribal, aliè al geni intern del judaisme i que viola l’imperatiu del hassidisme, “la veritat és sempre a l’exili”(“aquesta màxima és sempre la meva pregària matinal”), com el causant del sorgiment d’un Estat triomfant amb urpes d’acer que fa perdre al judaisme la seva singularitat moral en la mesura amb què exer…