Israel contra el món




Per compartir una explicació intel.lectualment i emocionalment raonable de la denúncia internacional, totalment justificada, de l’atac desproporcionat de l’exèrcit israelià contra la flota d’ajuda humanitària que es dirigia a Gaza, he procurat evadir-me de les condemnes simplificades dels nostres mitjans, no sempre exempts d’arrelats prejudicis antijueus, i he rellegit les pàgines de l’erudit jueu Georg Steiner parlant de Sió. Després d’analitzar la singularitat del poble jueu i el misteri de la seva supervivència, fonamentada en la seva llengua primigènia, l’hebreu, Steiner acaba denunciant al final del seu assaig el nacionalisme emblemàtic d’Israel, el seu sentit d’agrupació tribal, aliè al geni intern del judaisme i que viola l’imperatiu del hassidisme, “la veritat és sempre a l’exili” (“aquesta màxima és sempre la meva pregària matinal”), com el causant del sorgiment d’un Estat triomfant amb urpes d’acer que fa perdre al judaisme la seva singularitat moral en la mesura amb què exercita la seva capacitat de violència. Aquesta és la confessió de Steiner:

“ Essencialment impotent durant uns dos mil anys, el jueu de l’exili, del gueto, situat enmig de la tolerància ambigua de les societats gentils, no estava en posició de perseguir altres éssers humans. No podia, fos quina fos la seva causa justa, torturar, humiliar, deportar altres homes i dones. Aquesta era la noblesa singular dels jueus, una noblesa que em sembla molt més gran que qualsevol altra. Sostinc com axioma que qualsevol que tortura un altre ésser humà, encara qui sigui per una necessitat política o militar imperiosa, qualsevol que humilia sistemàticament o deixa sense casa un altre home, dona o criatura, perd el cor de la seva pròpia humanitat. L’imperatiu de la supervivència, les ambigüitats ètiques del seu establiment al que era Palestina, han obligat a Israel a torturar, a humiliar i a expropiar. L’Estat viu al darrere d’un mur. Està armat fins a les dents. Coneix el racisme. Ras i curt, ha convertit els jueues en homes corrents… Pot molt ben ser que el judaisme vagi més enllà d’Israel, que cap adversitat històrica pugui extingir el misteri de la seva perdurabilitat. Tal vegada el cristianisme era més fort a les catacumbes. Mentrestant, però, Israel està reduint els jueus a la condició comuna de l’home nacionalista. Ha fet minvar aquella singularitat moral, aquella aristocràcia de la no-violència contra els altres que eren la glòria tràgica dels jueus… És aquesta sensació de pèrdua el que m’ha impedit ser sionista i establir la meva vida i la dels meus fills a Israel”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?