Sant Joan 2010

Plora el dia més llarg a la via del tren,
plora la nit gement sobre rastres de sang,
seguint passes de festa vers l’horror i l’espant,
plora el mar a la platja dins un núvol de fel.

Joves vides apreses que la mort desaprèn,
mil històries perdudes amb el frec d’un instant
dins el vòrtex brunzent de la nit de Sant Joan,
com si el foc de la vida s’hagués fet flama cruel.

Altra volta l’absurd fa de ferro els camins
i corromp l’aire net i la llum dels nous llocs,
l’horitzó abrusador i el pas de l’immigrant,
amb la pols xardorosa que obscureix els destins,
la dissort persistent a l’espatlla d’uns pocs,
dels que sempre han de témer pel futur dels seus anys.

C.A.