quadern d'en Cinto Amat

     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          

      En la conferència d’ahir a Elna Carles Puigdemont va dir fonamentalment tres coses : que després de sis anys i mig defensant la presidència a l’exili, ara que s’obre l’oportunitat de fer possible la restitució, no pot defugir   aquesta responsabilitat; que “renuncia” a formar part de la llista a les eleccions europees i que la seva candidatura “ha d’anar més enllà” de Junts per Catalunya. Ha qualificat l’estratègia de Junts amb el PSOE com substancialment diferent de la seguida per ERC, atribuint-se el mèrit d’haver arrossegat l’Estat al seu camp de negociació. Però ha condicionat el seu retorn a Catalunya al fet que la seva candidatura a la presidència de la Generalitat tingui prou recolzament electoral com per optar a la investidura.    És a dir, una proclamació cesarista per damunt dels partits que reclama la restitució de la presidència en la seva persona perquè l’ha defensada durant més de sis anys i mig a l’exili. El que no deixa de ser una operació electoralista per

     Les idus de març han volgut que tinguem a la lleixa dos trencaclosques per estrenar en el termini de dos mesos. El de l’aplicació de la llei d’amnistia, malgrat tots els entrebancs del Senat, i el de la governació de Catalunya després de les eleccions del 12 de maig. De la composició del primer n’hauria de sortir la figura de la desjudicialització definitiva del procés (seria demanar massa, potser, que en sortís la reconciliació social i política a Catalunya), i de la composició del segon n’hauria de sortir la governació de la Generalitat.    Tots dos trencaclosques són complicats i algunes peces poden resultar difícils d’encaixar, depenent de les mans que hi juguin. En el primer, les dificultats d’encaix poden venir del TJUE, del TC espanyol i finalment del TS i de la resta de tribunals que s’han de pronunciar en cada causa concreta. Les relacionades amb el TJUE poden tenir a veure sobretot amb la justificació dels fets tipificats com de malversació de fons públics perquè si