Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2007

Autoritat i poder

Imatge
Zapatero ha vingut a Barcelona, ha visitat la zona afectada per la suspensió del servei de rodalies i ha reconegut que la responsabilitat és del Govern de l’Estat que ha encarregat les obres. És a dir, ha fet un exercici saludable d’autoritat i responsabilitat.
Però la qüestió està en què l’autoritat que representa ve cada vegada més dissociada del poder que hi ha al darrera del conjunt de decisions que han abocat a la paralització d’un part dels serveis de rodalies i dels ferrocarrils catalans: el poder que es concreta en la manca de dotació i de millora d’infraestructures adequades durant molts anys, en els òrgans de decisió de prioritats i d’adjudicació d’obres, en les empreses adjudicatàries, els redactors dels projectes, els tècnics, els gestors, els supervisors... El poder que opera a partir d’una plataforma (que es reprodueix sense quasi variacions d’un govern a l’altre, independentment del seu color polític), un magma compost de molts elements estructurals (del mateix Estat)…

Estació

Imatge
Últimament tot el que t’enfurisma té a veure amb els trens.T’asseus al banc de qualsevol andana d’una estació de rodalies i no pots descartar que inesperadament se t’obri sota els peus un esvoranc, se t’empassi terra endins i vagis a sortir, si és que surts, a la cua dels autocars a Gavà o a Maria Cristina, al camí inacabable de tornada de la feina. I quan finalment arribes a casa, traient fàstics, constates que el malson ferroviari encara no t’ha abandonat. Et passen per televisió, una i altra vegada, per si no en tenies prou, una nova escena de tren que t'obre un altre esvoranc, aquesta vegada a la ment : un pinxo fatxenda, parlant pel mòbil, que tira coces, com si aquesta acció formés part de la conversa que manté amb qui sap qui, contra una noieta indefensa al racó d’un vagó quasi buit, a pocs metres d’un espectador que ho veu però no mira, que fa com si no hi fos. I el que es reflecteix en aquest mirall et treu de polleguera, perquè et retrata. T’aboques un moment sobre l’aig…

10 mantres contra els catastrofistes

Imatge
1.- El tancament per uns dies d’una part del servei ferroviari de rodalies és un trastorn greu del transport públic però no és una catàstrofe.

2.- Els tècnics compromesos en l’obra de construcció de l’Ave que ha causat aquest trastorn (tant els de les empreses contratistes com els de les administracions, amb noms i cognoms) han de donar la cara i explicar fil per randa què ha passat, per què, i com s’arregla, i respondre conjuntament amb les seves empreses i asseguradores.

3.- Els càrrecs polítics directament vinculats amb la imprevisió del que podia passar, i ha passat, haurien de dimitir.

4.-Els perjudicats han de ser econòmicament compensats. Si tant Fomento com la Generalitat reclamen de les contratistes danys i perjudicis per compliment defectuós del contracte, el que n’obtinguin hauria de revertir als usuaris afectats.

5.- Els qui volen mantenir la sensació de caos (començant per Zaplana i continuant per alguns mitjans de comunicació i bastants contertulians) són socialment més peri…

Llegir, pensar, relacionar

Imatge
De vegades, casualment, passa que en simultaniejar diferents lectures apareix una relació no esperada entre elles, talment com si una contestés el contingut de l’altra, o el matisés, o partís del mateix punt de vista. És ben bé que el nostre pensament, la nostra opinió, es conforma sobre la base del que llegim, del que sentim, del que parlem i dialoguem. "Sóc tot allò que he llegit", va dir algú. Podem pensar que els nostres punts de vista són només nostres, però ens enganyem: tot ens ve a través de la paraula dels altres, d’una o altra forma, i el que diem, pensem i opinem, consisteix en anar traient petites mostres d’aquest pòsit que la influència dels altres (en sentit positiu), els presents i els absents (potser fins i tot els imaginats), filtrada per la nostra disposició, va deixant en nosaltres al llarg dels anys com una crosta o segona naturalesa que faríem bé d’acceptar i d’analitzar en profunditat perquè en el que diem i pensem hi ha en joc el compromís de tots.

Mí(s)tica bandera

Imatge
Veus aquest home amb aquesta banderola i penses que no s’ho creu, que algú l’hi ha posada a les mans i que la sosté perquè no sap què fer-ne. Però t’atures a esbrinar què hi ha al derrere d’aquest posat de seudomístic, i penses sobretot en el que ha dit últimament sobre els símbols i la unitat d’Espanya, i arribes a la conclusió que aquest home no és un simple agitador de banderes sinó un agitador malintencionat de consciències. No crida contra el president del govern perquè no està previst en el projecte d'agitació que l'inspirador cridi al carrer, però ja s'encarrega que ho facin altres.
( I que Sta Teresa, de la que avui celebrem la festa, em perdoni...) La tengo sin tenerla en mí,
y barrunto armar tal cirio
que grito porque no grito.

¿Qué hago yo en este balcón
después de quedarme solo,
mirando cual viejo bobo
el paso del escuadrón,
sin frescura ni ilusión,
con un mirar tan contrito
que grito porque no grito?

¡Ay, qué imbécil esta gente!
¡Cómo la sangre me altera
este palo, esta ban…

Octubre

Imatge
Retorna octubre,
la pausa entre el brogit
i la frisança,
la serena claror
que retalla les hores.

Retorno a octubre,
a l’ombrívol record
que em deixondeix
dels excessos de llum,
de la ment vagarosa.
Entre els colors
brodats amb mà precisa,
àvids de sol,
quan s’esllangueix la tarda,
retorna, viu, l’octubre.Tranquil-lament,
presoner dels meus límits,
a poc a poc
m’endinso en la bonior
d’aquest temps sense déus.
C.A

Tots a Frankfurt !

Imatge
Avui s’inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt, amb la cultura catalana de convidada d’honor. Honor i orgull és el que sento, de pertànyer a una cultura mil-lenària, de parlar i escriure una llengua que no m’ha separat de cap altra, sinó al contrari, m’ha ajudat a conèixer-ne unes quantes més, a respectar-les com si fossin la meva pròpia, sabent, però, que el meu referent català és únic i insubstituïble. Si algú creu que el català està desapareixent que no vagi a Frankfurt, que es tanqui a casa i entretingui les seves cabòries amb aigua de camamilla. Els altres, tots a Frankfurt !, superant les inútils separacions de carolingis i ibèrics. Europa fa molts anys que ha abandonat aquests bizantinismes: gaudim d’una expressió lingüística singular, emparentada amb les llengües germanes que ens rodegen, que ens enriqueixen i que contribuïm a enriquir.

Anem per feina, com sempre hem sabut fer en els millors moments, com manava Plaerdemavida al cavaller Tirant:“Senyor Tirant, no tingau temps, …

Vel

Imatge
Velat i tot,
el teu rostre captiva
el meu mirar,
i em mostra més que amaga
l’espurna dels teus ulls.

No hi ha secret
ni engany dins la claror
que lentament
dissipa la teva ombra
i abrusa els meus sentits.

Vine, desvela’t,
penetra les estances
on concebràs
els mots que ens aparellen,
els noms que ens justifiquen.

Als teus cabells
alats, sense cap vel,
perfà el nostre àngel
el vol més desitjat als límits de la llum.

C.A. "En la seva forma canònica que no deixa entreveure cap parcel-la de pell, redueix la dona a una entitat anònima i indiferenciada en tant que persona. Totalitza les dones, les abstreu, les uneix a un significant únic: sota el vel hi ha dona. És l'espectre d'un cap que avança de nit sobre un cos informe, portant, a través de l'ocultament del rostre, la bellesa o la lletjor, la joventut o l'adultesa, l'estranyesa o la familiaritat. Indefinible, indeterminada, dona virtual que reuneix l'atracció i la repulsió indefinides. Esdevé així subjecte de dubte, d'error i…

Ibarretxe: cap on anem ?

Imatge
Ara coneixem la causa de la dimissió de Iosu Ion Imaz. El president Ibarretxe ha decidit portar a terme el calendari pactat amb EA i EB en constituir-se el tripartit governant després de les darreres autonòmiques, en contra de la voluntat de EAJ-PNB expressada posteriorment, l’octubre del 2005, de no fer cap consulta mentre perdurés la situació de violència o d’amenaça efectiva d’ETA, com està passant ara mateix.

L’Estat tremola i els paisatges polítics es divideixen. El referèndum és una institució política recollida a la Constitució per a determinades situacions en què és necessària (cas del referèndum de l’Estatut) o convenient l’expressió de la voluntat directa dels electors sobre alguna qüestió important. Es pot pensar que el referèndum podria ser ultilitzat de manera ajustada a la Constitució per consultar l’electorat sobre la qüestió de l’autodeterminació? L’article 92 de la Constitució preveu que les decisions polítiques d’especial transcendència puguin ser sotmeses a referèndu…