Tots a Frankfurt !



Avui s’inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt, amb la cultura catalana de convidada d’honor. Honor i orgull és el que sento, de pertànyer a una cultura mil-lenària, de parlar i escriure una llengua que no m’ha separat de cap altra, sinó al contrari, m’ha ajudat a conèixer-ne unes quantes més, a respectar-les com si fossin la meva pròpia, sabent, però, que el meu referent català és únic i insubstituïble. Si algú creu que el català està desapareixent que no vagi a Frankfurt, que es tanqui a casa i entretingui les seves cabòries amb aigua de camamilla. Els altres, tots a Frankfurt !, superant les inútils separacions de carolingis i ibèrics. Europa fa molts anys que ha abandonat aquests bizantinismes: gaudim d’una expressió lingüística singular, emparentada amb les llengües germanes que ens rodegen, que ens enriqueixen i que contribuïm a enriquir.

Anem per feina, com sempre hem sabut fer en els millors moments, com manava Plaerdemavida al cavaller Tirant: “Senyor Tirant, no tingau temps, que lo temps perdut no es pot cobrar. Despullau-vos prestament. E lo virtuós Tirant llançà roba en mar, que en un moment fon despullat, descalç e en camisa. La Reina lo pres per la mà e portà’l al llit on era la Princesa”. O com volia aquell que es deia Ausiàs March:“Veles e vents han mos desigs complir / faent camins dubtosos per la mar”. I no ens quedem a l’aparador mirant-nos el melic. Siguem capaços de qüestionar la nostra obra perquè sigui cada vegada millor, com feia Josep Pla amb el seu Quadern Gris : “Sobre el valor que pugui tenir aquest quadern, no en sabria dir absolutament res. Potser no en té cap. Si amb el temps s’arriba a publicar íntegrament, ja veurem quina consideració tindrà entre la gent que el llegeix”. I ja n’hem vist el resultat: El Quadern Gris ha estat considerat per cent trenta-quatre canonistes catalans (escriptors, crítics, historiadors) com la millor obra en llengua catalana de tots els temps, després de la poesia d’Ausiàs March i de Tirant Lo Blanc (de Joanot Martorell).

Avui tots som a Frankfurt, sense complexos, per celebrar aquesta tradició literària.


Wir alle sind heute in Frankfurt !

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del Val
Més informació