Vel



Velat i tot,
el teu rostre captiva
el meu mirar,
i em mostra més que amaga
l’espurna dels teus ulls.

No hi ha secret
ni engany dins la claror
que lentament
dissipa la teva ombra
i abrusa els meus sentits.

Vine, desvela’t,
penetra les estances
on concebràs
els mots que ens aparellen,
els noms que ens justifiquen.

Als teus cabells
alats, sense cap vel,
perfà el nostre àngel
el vol més desitjat
als límits de la llum.


C.A.

"En la seva forma canònica que no deixa entreveure cap parcel-la de pell, redueix la dona a una entitat anònima i indiferenciada en tant que persona. Totalitza les dones, les abstreu, les uneix a un significant únic: sota el vel hi ha dona. És l'espectre d'un cap que avança de nit sobre un cos informe, portant, a través de l'ocultament del rostre, la bellesa o la lletjor, la joventut o l'adultesa, l'estranyesa o la familiaritat. Indefinible, indeterminada, dona virtual que reuneix l'atracció i la repulsió indefinides. Esdevé així subjecte de dubte, d'error i d'especulació, una ficció on lluiten els contraris" (Fethi Benslama, "Le voile" a "La psychanalyse à l'épreuve de l'Islam" , p.198)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu