Estació

Últimament tot el que t’enfurisma té a veure amb els trens.T’asseus al banc de qualsevol andana d’una estació de rodalies i no pots descartar que inesperadament se t’obri sota els peus un esvoranc, se t’empassi terra endins i vagis a sortir, si és que surts, a la cua dels autocars a Gavà o a Maria Cristina, al camí inacabable de tornada de la feina. I quan finalment arribes a casa, traient fàstics, constates que el malson ferroviari encara no t’ha abandonat. Et passen per televisió, una i altra vegada, per si no en tenies prou, una nova escena de tren que t'obre un altre esvoranc, aquesta vegada a la ment : un pinxo fatxenda, parlant pel mòbil, que tira coces, com si aquesta acció formés part de la conversa que manté amb qui sap qui, contra una noieta indefensa al racó d’un vagó quasi buit, a pocs metres d’un espectador que ho veu però no mira, que fa com si no hi fos. I el que es reflecteix en aquest mirall et treu de polleguera, perquè et retrata. T’aboques un moment sobre l’aigua que cobreix el nou esvoranc i hi veus de tot: el fatxenda passejant pel carrer, enaltit a l’altar de les càmeres de tv, bevent una cervesa; una manifestació, un ministre de justícia, un fiscal, un cònsul, un jutge, uns quants advocats, una consellera assenyada i una moció parlamentària. I t’afegeixes a la irritació general, i exigeixes que tanquin aquell fatxenda, que no surti mai més de la presó. I quan t’aixeques del sofà, arborat, et sorprens a tu mateix etzibant puntades de peu a tort i a dret, corrent a agafar el mòbil per comentar el que estàs veient. Astorat, decideixes tranquil-litzar-te, i baixes a la primera estació, al bar de la cantonada a prendre una cervesa. I penses, ja més calmat, que el que realment necessites és estrenar estacions, de tren i de les altres, de les de fer parada i fonda.

Pintures: E.Hopper