Ibarretxe: cap on anem ?

Ara coneixem la causa de la dimissió de Iosu Ion Imaz. El president Ibarretxe ha decidit portar a terme el calendari pactat amb EA i EB en constituir-se el tripartit governant després de les darreres autonòmiques, en contra de la voluntat de EAJ-PNB expressada posteriorment, l’octubre del 2005, de no fer cap consulta mentre perdurés la situació de violència o d’amenaça efectiva d’ETA, com està passant ara mateix.

L’Estat tremola i els paisatges polítics es divideixen. El referèndum és una institució política recollida a la Constitució per a determinades situacions en què és necessària (cas del referèndum de l’Estatut) o convenient l’expressió de la voluntat directa dels electors sobre alguna qüestió important. Es pot pensar que el referèndum podria ser ultilitzat de manera ajustada a la Constitució per consultar l’electorat sobre la qüestió de l’autodeterminació? L’article 92 de la Constitució preveu que les decisions polítiques d’especial transcendència puguin ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans, però no cap dins els límits actuals d’aquesta Constitució suposar que es pugui celebrar un referèndum sobre la qüestió de l’autodeterminació, contradictòria amb el principi de la unitat nacional definida a l’article 2 de la mateixa: perquè això fos possibles seria necessària la seva reforma substancial que, però, està perfectament prevista a l’article 168 (aprovada per majoria de dos terços tant al Congrés com al Senat, amb dissolució immediata de les dues cambres, aprovació del nou Parlament també amb majoria de dos terços i referèndum final de ratificació). Aquestes són les regles del joc. Pretén el Lehendakari, apart de posar a primer pla el seu protagonisme polític al País Basc, pressionar el Govern de l’Estat perquè es posin en marxa d’una vegada aquests mecanismes de reforma substancial de la Constitució ? Caldria pensar que una reforma substancial portaria més aviat a un plantejament obertament federal de l’Estat, no a la seva dissolució amb portes obertes a la independència dels seus components.

Simplificant, veiem que el Lehendakari diu deixeu-me consultar, perquè ho penso fer de totes maneres, i externament es mostra decidit a encarar-ne les conseqüències, obviant les diferències al si del propi PNB i la divisió social que provoca l’acumulació de forces nacionalistes enfrontades a les no nacionalistes. I el Govern amb la Constitució a la mà només li pot dir no. Els intents de diàleg previ amb el Govern de l’Estat, sobre les premisses del pla Ibarretxe, són paraules buides. Es tracta d’un diàleg de contingut impossible.

D’altra banda, Ibarretxe sap que probablement no tindrà ni tan sols l’oportunitat de plantejar la primera consulta (octubre de 2008) sobre un hipotètic acord del Parlament Basc sobre l’exercici del dret a decidir si aquest acord no arriba a produir-se. Batasuna i EHAK ja han dit que estan en contra aquest pla que segons ells desembocaria en un nou pacte d’Estat i no en la independència dels set territoris, i sense els vots de EHAK l’acord al parlament basc no és possible. I si es produís finalment aquest acord amb els vots abertzales radicals (cosa que potser ni el mateix Ibarretxe desitja) tindrà a sobre la hipoteca de l’amenaça d’ETA com a legitimadora del seu projecte: el que volia evitar en tot cas Imaz i sobre quina eventualitat ja comencen a advertir els sectors no sobiranistes del PNB.

Què busca, doncs, Ibarretxe ? Amb el pretext de normalitzar la situació política basca el seu objectiu primordial és convertir-se en el referent indispensable del nacionalisme basc; en aquest sentit, ara s’ha sabut que va amenaçar Imaz amb la dimisisió com a president del govern basc si no tirava endavant el pla de consultes. Tot i que sap, també, que mai podrà arribar a verificar, amb aquesta Constitució, el referèndum definitiu del segon semestre de 2010. Per descomptat que el Tribunal Constitucional el declararia il-legal, però encara que s’arribés a celebrar, ¿quin significat se li podria donar en el context d’una societat políticament dividida, no ja sobre el contingut de la proposta que es formulés sinó fonamentalment sobre la seva conveniència, i no diguem ja sobre la seva legalitat, en una situació de continuïtat i d’amenaça efectiva d’ETA ?

Malgrat tot, el refús frontal del projecte Ibarretxe per anticonstitucional ja no és suficient a aquestes alçades. I l’aportació del “Somos España” del PP fa plorar més que riure. Si s’arriba a consumar la situació de deteriorament del Tribunal Constitucional, i aquest resol sobre l’Estatut, la Llei d’igualtat i la reforma del C.Civil pel que fa al matrimoni homosexual, amb la imposició de les tesis conservadores que l’han manipulat políticament seguint les directrius del PP amb successius fraus de llei, el perjudici per a les institucions seria molt pitjor que el que es pot desprendre del pla Ibarretxe. Cal evitar com sigui l’enfonsament del Tribunal Constitucional, i a continuació superar el pla Ibarretxe amb la recuperació franca, decidida, de l’Espanya federal. Ens ho juguem tot a les pròximes legislatives de març 08, si hi arribem a temps, si abans el TC no s´ha enfonsat definitivament.