quadern d'en Cinto Amat

Al Cap de Creus, paratge de Tudela, tot el que veus és el magma del temps que et torna a la mirada. Les roques verges arrapades a l'aigua mostren els plecs de ferida i carícies a la pell mil.lenària. Orgues del vent amb els tubs cisellats exhalen sons més potents que paraules quan travessen la calma. C. A. 

Matí de rams   al broll de la ginesta que canta hosanna tot estenent les mans cap al blau de les aigües. Contra la por un dia caminà sobre les aigües qui ara entra a ciutat al llom d'un mans pollí.  C. A.  El Port de la Selva

    Laura Borràs ja va deixar clar que el Parlament actuarà només d’acord amb les pautes que li marqui la majoria independendista. Ara, l’acord entre ERC i la CUP ( “Un nou cicle per guanyar”) deixa clar que la legislatura durarà només mentre s’enfoqui l’embat democràtic amb l’Estat amb un marge de gràcia de dos anys, fins a la primera meitat de 2.023, període de temps destinat de fet   a constatar que la taula de diàleg que ERC vol tirar endavant amb el govern central haurà fracassat i que per tant s’haurà de posar en marxa la implementació del nou embat democràtic.     La CUP colla el marge d'actuació d’ERC a la taula de negociació amb el govern central amb una doble moviment de clau anglesa, el de la data de caducitat (primera meitat de 2.023 per fer evident el fracàs) i el del compromís assumit per ERC: “ERC es compromet a sotmetre a la consideració del Parlament de Catalunya la renovació de la confiança que ha hagi rebut en la seva investidura abans d’acabar la primera me

Roger van der Weyden "El descendiment"   El cos  inabastable de la mort  de l’arbre inert serenament davalla,  però no el durà Caront pres al seu port  ni l’hades rebrà el guany de la mortalla.    El dolor més antic troba conhort  en el dol maternal que l’embolcalla  i als braços de l’amic mor el record  del domini del temps que ens estenalla.   Davallen els anys al fons del silenci  on per primer cop la vida traspassa  el vel de l’absurd i s’obre al misteri  que ens fa subvertir la sofrença humana  des del primer instant de l’alba desclosa,  des de la claror a trenc de la llosa. C.A.

    La begònia es marceix però ha mantingut les flors com llumetes vermelles mentre ha durat l’hivern. L’orquídia esponerosa, ha obert els seus ullots per contemplar sorpresa l’esplet primaverenc. La clívia s’entendreix i espera pensativa que li arribi el moment d’il.luminar l’eixida.   La trinitat del temps desplega cadenciosa la seva mà invisible en l’humus del passat, l’esclat evanescent de l’hora vanitosa i el trànsit del present vers el demà esperat.   Som d’ara i som d’abans, orquídies i begònies a punt per esperar el que ens promet la clívia. El flux de saba antiga nodreix la nostra planta que arrela i s’emmustiga en un tel d’esperança. C.A.  

     En el primer discurs com a nova presidenta del Parlament Laura Borràs ha ignorat el seu predecessor Roger Torent i en canvi s’ha proclamat continuadora de la tasca de Carme Forcadell: “Continuaré la feina allà on ella la va deixar”. Segons Laura Borràs, doncs, hi ha hagut un buit al Parlament durant la legislatura anterior, però segurament no pensa el mateix respecte de la presidència de la Generalitat a l’hora de jutjar la feina de Quim Torra, el seu mentor polític.     No sé si Laura Borràs, abans de redactar el seu propi discurs, va escoltar el discurs de presa de possessió de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament l’octubre de 2015. Jo l’he tornat a escoltar i he quedat sorprès per la diferència de to i de contingut entre un i altre discurs. Una altra cosa és l’orientació que va anar prenent aquell Parlament després de la investidura de Puigdemont fins arribar a les lleis unilaterals i antidemocràtiques de 6 i 7 de setembre de 2017. Carme Forcadell no va complir a

     Llegint la conferència de Pere Aragonès del passat dijous, i d’acord amb l’evidència de les dificultats que està trobant per formar Govern amb JxCat i la Cup, es pot dir que el seu lideratge, prescindint de la valoració personal, no és prou consistent per tirar endavant la governabilitat de Catalunya amb un mínin de cohesió, estabilitat i   garantia d’eficàcia. El líder Pere Aragonès està sotmès a les pressions d’una munió d’altres   líders en el mateix camp independentista que el lliguen de mans i peus.   Pere Aragonés es referia als tres aspectes que considera centrals per a la nova legislatura que ha d’encapçalar, el rescat social, la reactivació econòmica i el consens estratègic per a fixar el rumb cap a la República Catalana. En els dos primers aspectes la diferència ideològica entre ERC i JxCat faria del tot inviable la coalició, i encara menys idoni qualsevol recolzament dels antisistema de la Cup. Queda, com a gran punt de cohesió, el consens estratègic per la indepen

  Penjant de la figuera, de cara al Corredor, un mòbil de metall acaronat per l’aire oscil.la consirós sense arrancar cap so que festegi el silenci de l’era a Cal Paraire.   Entre el so que es retreu i el silenci que es gronxa venen a la memòria els sons d’una altra era a sobre Dones d’Aigua, veus d’infants, adults i joves, que perduren suspeses pels camins del Montnegre.   El menestral paraire va fer rodar el seu fil entre pins i sureres perquè a Can Xic Grau la pubilla soltera en fes uns quants rodets. I avui part d’aquell fil penja de l’arbre antic, rere el portal del temps sosté un mòbil vibrant que ens desvetlla els records quan el deixem obert.   C.A. Paraire : menestral que antany tenia l’ofici de preparar la llana per al seu teixit.    

  De tan orgullosa a ran del camí l’excelsa mimosa podria mentir i més que el mirall de la primavera seria un miratge de la flor encisera, la que ens enlluerna i abriva l’espera. C.A.