Acceperunt corpus

Roger van der Weyden: "El descendiment"

El pes inabastable de la mort,
de l’arbre inert serenament davalla,
però no el durà Caront pres al seu port
ni l’hades rebrà el guany de la mortalla.
El dolor més antic troba conhort
en el dol maternal que l’embolcalla
i als braços de l’amic mor el record
del domini del temps que ens atenalla.

Davallen els anys al fons del silenci
on per primer cop la vida traspassa
el vel de l’absurd i s’obre al misteri
que ens fa subvertir la sofrença humana
des del primer instant de l’alba desclosa,
des de la claror a trenc de la llosa.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?