Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2020

Fites

Imatges
Just arribar, hi ha un banc a la carena, com una fita on reposem el cos i la vista s’encalma. Caminant junts ens és donat l’impuls en cada passa, en cada petja impresa al goig de l’arribada. No és teu ni meu el mèrit de portar-nos, és de tots dos, és un alè profund que creix entre tu i jo mentre fem via i compassem l’esforç al tram que ens queda fins   rebre en un recolze l’impuls d’una altra fita. C.A.   St Jordi d'estiu per la pandèmia

Model de país

Imatges
   El passat dia 14 el president del PDECat David Bonvehí afirmava que el seu partit “està "preparat" per anar en solitari a les pròximes eleccions al Parlament i que “el projecte del PDECat serà present d'una manera o altra en les pròximes eleccions del Parlament de Catalunya". Referint-se a les negociacions amb Puigdemont afegia que “el pacte només serà possible si es respecta el model de país que propugne. Les estructures, les fórmules jurídiques, no són l'element nuclear de la negociació. Volem que la gent ens identifiqui en les pròximes eleccions, i ens presentarem si l'oferta electoral inclou el nostre model de país, ha de sortir representat el nostre model de societat.   Per la seva banda, el dia 18 d’aquest mateix més el portaveu del PDECat Marc Solsona insistia: “El partit té una borsa d’associats “disposada” per afrontar unes eleccions en solitari. Estem preparats pel desacord”. I afegia en el mateix sentit que el president Bonvehí: “Si el Part

La xemenia i la torre del rellotge

Imatges
Del pas del temps la torre del rellotge n’és guardiana, la xemenia, en canvi, n’ha perdut la memòria. De fit a fit continuen mirant-se, però ja no es parlen ni pensen l’una en l’altra com fa molts anys solien.  Llavors les volves que deixava anar l’una eren les hores de la feina a la fàbrica que anava comptant l’altra. Ja no hi ha fum mentre giren les busques del vell rellotge i a un costat de la plaça la xemeneia muda és l’altra busca d’un rellotge aturat, desconcertat, que ha oblidat el sentit del gir de les agulles. C.A. Parc del Clot

Deconstrucció

Imatges
    Noam Chomsky i 149 intel.lectuals més han signat una carta oberta contra l’anomenada “Cultura de la cancel.lació ”, una disposició sistemàtica a suprimir del terreny de les opinions   i del debat públic de les idees aquelles que resulten contràries al propi posicionament previ, una actitud que es proposa anorrear intel.lectualment i   socialment persones o grups que es mostren crítics o inicialment disconformes amb segons quines afirmacions de principi que persegueixen la consolidació d’una ideologia entorn d’un pensament únic. Diuen a la carta que “aquest nou conjunt d’actituds morals i compromisos polítics tendeixen a debilitar les nostres normes de debat obert i tolerància de les diferències a favor de la conformitat ideològica” , i denuncien que es tracta d’una “intolerància a les visions oposades, una moda de la vergonya pública i l’ostracisme, una tendència a dissoldre complexos assumptes polítics en una certesa moral encegadora”.   Diria que estem davant d’una aportació

Prat de Cadí

Imatges
En un replà després de la pujada, Prat de Cadí és una estora verda puntejada de groc, cercle ufanós mirant a sobre seu la Roca Verda i la de l’Ordiguer calçades amb pi negre.   De dos desigs la Canal de Cristall n’és el reflex, el d’asseure’s al prat amb el mormol d’esquelles i el de fer el cim per gaudir del paratge seguint amunt, talment repòs i afany a la canal del temps. C.A.    

Convergència o la degradació dels seus líders

Imatges
  El que quedava de Convergència està a punt de desaparèixer per mèrits propis dels seus líders. Una mirada ràpida a l’evolució política del principal partit de Catalunya durant els últims catorze anys confirmen aquesta dada.   Artur Mas, l’escollit per Jordi Pujol a l’espera de la successió familiar en la persona d’Oriol Pujol, no es va poder sostreure a la temptació de continuar treballant per la continuïtat d’un moviment políticosocial en el que la direcció presidencialista determinava absolutament el devenir del país, seguint l’estela dels millors anys del pujolisme. Jordi Pujol era Convergència i Convergència era Catalunya, i així havia de continuar sent. La pretensió de Mas es va fer evident en la conferència de novembre del 2007 al Palau de Congressos sobre la refundació del catalanisme en la qual la visió idealista d’un cert pancatalisme que ho abarcaria tot a partir de la confusa definició del dret a decidir havia de pivotar sobre la seva persona. Era una visió esbiaixada i