Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

“Res no va sortir com esperava”

Imatges
        Dels primers de la classe als últims de la lllista. Del “Govern dels millors” de fa deu anys, als últims llocs de la llista del Pdecat, llevat de Joana Ortega que anirà de número dos per Barcelona. Artur Mas ni això, ni a la llista, perquè prefereix un perfil baix i no vol enfrontar-se a Junts , segons diu a l’entrevista a La Vanguàrdia amb motiu del desè aniversari del seu accés a la presidència de la Generalitat.   La història posarà al seu lloc el llegat d’Artur Mas com a president. El que ara sembla evident, però, és que aquest llegat apareix vinculat a Jordi Pujol quant a la seva designació, no quant a la seva acció de govern i al seu contingut, i vinculat als successors Carles Puigdemont i Quim Torra, el primer designat per ell i el segon el seu vicari. Es miri per on es miri, no sembla que les ziga-zagues de Mas hagin aportat res de bo a Catalunya. La situació ara és molt pitjor que fa deu anys. No ja per la pandèmia i les conseqüències econòmiques i socials que vei

Origen

Imatges
    Al principi dels temps hi havia la Paraula, el camí de les aigües que separà Moisès i la veu del baptista clamant en el desert per una nova vida abans d’arribar a l’alba.   L’aigua alliberadora, la veu i la Paraula varen trobar recer en un lloc de Betlem, s’encarnava el principi al cor del fred hivern en el plor d’un infant embolcallant l’estable.   En el nostre present de travessa al desert, de buidor a les paraules i de futur incert, ens veiem al mirall d’aquell temps germinal i voldríem trobar-nos al camí de Nadal, retornar al clos humil on reneix l'esperança, reencarnar l’origen en el món que s’atansa.   C.A. Nadal de 2020    

La llei d’eutanàsia

Imatges
     La llei orgànica d’eutanàsia va ser aprovada ahir al Congrés per majoria de 198 vots contra 138 ( els de la dreta del PP i la UPN i els de la ultradreta Vox). Queda pendent només de l’aprovació al Senat per entrar en vigor.     La llei conté un procediment extraordinàriament garantista que la fa especialment curosa respecte de les lleis d’autanàsia d’altres països, Benelux, Canadà, Nova Zelanda i alguns Estats d’EEUU i Austràlia. El cas suís és del   tot especial ja que opera sobre un buit legal.     El caràcter substancialment garantista de la llei parteix no només del consentiment conscient de la persona que ho sol.licita (fins a dues vegades de forma explícita en l’espai de quinze dies, corroborades en l’entremig i al final altres dues vegades després d’un procés deliberatiu amb el metge d’atenció personal sobre el seu diagnòstic) sinó sobretot de l’existència d’una Comissió de Garantia i Avaluació que s’haurà de constituir en cada Comunitat Autònoma, el caràcter jurídic de

Crítica de la raó puigdemontista

Imatges
      No sé si Carles Puigdemont exposava les línies mestres del seu programa a l’article del passat dia 6 a la Vanguàrdia ( “Els acords amb l’Estat i el pactisme màgic” ), o si l’objectiu era més modest i es limitava a criticar la posició d’Erc després de pactar els pressupostos de l’Estat per titllar-la de “pactisme màgic”. De tota manera, com que el que diu Puigdemont té un ressò mediàtic, social i polític, important, i ha triat el diari de més tirada a Catalunya per exposar i justificar el seu posicionament, val la pena dedicar sine ira et studio una estona al pensament que es desprèn d’aquest article per mirar d’aclarir-me una mica.   Si no ho he entès malament, el misssatge de Puigdemont consistiria en aquests quatre aspectes: 1er.- Catalonfòbia de l’Estat espanyol .   L’Estat espanyol és una maquinària de poder que actua com un sistema expert i com a tal, i pel que fa a la relació amb Catalunya, presenta sempre unes línies vermelles que determinen la posició dels tres

De vint en vint

Imatges
  En fas quaranta, vint al final d’un segle i vint d’un altre. La sembra de vint anys per vint anys de collita.   Mirant enrere hi veus els camps sembrats, els de la Ronda davant de les Cinc Sènies, amb llavors germinant.   Són aquells anys d’infant i adolescent, de joventut creixent i esperonada a la fi d’un mil.leni.   Els camps s‘estenen pels solcs de Sant Ramon, allà on comença el teu temps de collita, d’esforç, de dol i afecte.   I continuen els brots frontera enllà fins que l’esclat de fruita nova et crida a compartir l’anyada.   De vint en vint, entre sembra i collita, d’un temps a un altre lliguem generacions i anem garberant segles.   C.A.   9 de desembre 2020 40è aniversari del Francesc  

El joc del sis

Imatges
  Avui fas sis anys i ara et toca tirar el dau de sis cares que tens a les mans. Els números són els anys que ja has complert i a cada tirada hauràs d’explicar tot el que recordis segons l’any que et surti: el número u, de quan eres petit; el número dos, de quan ja caminaves; el número tres, de quan deies paraules; el número quatre, el de les preguntes; el número cinc, el de llegir i escriure, i el número sis, de tot el que fas ara. Guanyes si de cada número ets capaç d’explicar-nos almenys   tres coses viscudes. Si no te’n recordes, pregunta-ho als grans. Ja pots començar.   C.A.   5 de desembre de 2020 6è aniversari de l’Adrià  

Anotacions a la revocació del tercer grau als presos del procés

Imatges
    La sala segona del Tribunal Suprem revoca les decisions dels tribunals de Vigilància Penitenciària que havien concedit als presos del procés el tercer grau de compliment de la pena i els permisos laborals previstos a l’article 100.2 del Reglament Penitenciari.   Al meu parer el TS aplica amb un rigor desproporcionat el mateix rigor desproporcionat amb què va dictar la sentència condemnatòria, amb la particularitat, però, de què a l’incidir en l’àmbit penitenciari i atreure cap a la seva competència la fiscalització definitiva del compliment de les penes s’aparta de la jurisprudència i deixa a l’aire la finalitat   de la legislació penitenciària i les competències que la llei atribueix als jutges de Vigilància.     Subratllaria tres aspectes d’aquest rigor desproporcionat que força la legislació penitenciària:   1er.- Les resolucions del TS revocant el tercer grau presenten un punt de contradicció encoberta amb la decisió de la sentència condemnatòria que no va voler in

Joc de miralls

Imatges
    Si Urkullu va deixar escrit que no és partidari de les vies unilaterals, i menys de les que es gestionen fracturant la societat, ara és el president de la Generalitat Valenciana, Ximó Puig, en la conferència d’ahir al Cercle d’Economia, el que advocant per una Espanya catalana i una Espanya de les espanyes ens deixa dit que Espanya ha de fer un pas gran però Catalunya també té una responsabilitat després d’anys de deriva unilateral i camí cap enlloc. Ha de sortir de l’atzucac i deixar de mirar-se en un mirall deformat que reflecteix una imatge que pocs reconeixen.     Ximó Puig es va reunir amb el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, i no precisament al palau de la Generalitat. És de suposar que van parlar de la proposta del president valencià d’unir el trellat valencià i el seny català per reinventar Espanya a través d’una reforma territorial profunda i per constituir una Commonwealth mediterrània amb el corredor mediterrani. M’atreviria a dir que Pere Arag

Pilar

Imatges
  Vint-i-nou de novembre. La data m'assenyala que fa tot just un mes que ens faltes tu, Pilar. La crueltat del temps ens vol sempre endavant i alhora ens va segant les vides estimades.  Però creix als solcs que deixes una llavor arrelada malgrat la teva absència, el fruit de l'amistat que junts vam conrear durant tots aquells anys,  units a la memòria que el temps no ens arrabassa.  La claror de tardor ens acomboia els dies,  amb ella transitem cap a una llum més viva.  Amb la raó emmudida voregem el misteri d'aquest dolor punyent de pèrdua i silenci,  i travessant la fosca, guiats pel teu record,  redescobrim l'espai on s'obre el nostre port.  C. A. 

El fill del xofer i altres relats

Imatges
     Hi ha hagut un punt en la lectura apassionant del relat de no-ficció de Jordi Amat sobre la biografia d’Alfons Quintà, sobrepassada la meitat del llibre, després d’acabar el capítol “ La força del mite” i emprendre el de “La trama”, en el que m’he vist obligat a fer una pausa i a plantejar-me algunes reflexions i preguntes: en quines condicions personals, socials, econòmiques i polítiques vam arribar a la Transició des del cor mateix d’una part important de l’oposició al franquisme, l’encarnada en la persona de Jordi Pujol i el seu entorn?; fins a quin punt aquestes condicions van determinar els primers anys de la Transició i el transcurs de l’autonomia a Catalunya durant les dècades següents?; hi havien altres relats, altres vies paral.leles cronològicamant a la vida del fill del xofer, de sentit i de contingut totalment contraris, que haurien pogut portar-nos per camins diferents?. Sí que n’hi havien.     Penso que a l’ara tan criticada Transició i al mal anomenat règim de

Apories

Imatges
     Es produeixen canvis a la Conselleria de Treball , Afers Socials i Famílies després del fiasco de la qüestió dels autònoms. Com que el   conseller no pot ser cessat pel vicepresident perquè la presidència en funcions en què el va deixar la inhabilitació de Quim Torra, i que aquest va voler prolongar al màxim, no té aquesta prerrogativa, les substitucions son les dels secretaris generals del Departament de Treball i Afers Socials. Tampoc no pot dimitir el conseller perquè quedaria vacant la conselleria sense possibilitat de designar-ne un altre. I així anar fent, en un moment en què l’eficàcia del govern, del bon govern, seria més necessària que mai. Plou sobre mullat en les desavinences entre les conselleries de JxC i Erc que es van repetint setmana sí i setmana també, i mentrestant la ciutadania es queda perplexa preguntant-se quin president de la Generalitat ens espera després de les eleccions del proper febrer.     Ja no es tracta de saber quin govern decidirem els ciutadans