quadern d'en Cinto Amat

  Les imatges de trencament total de JuntsxCat i Erc d’aquesta setmana al Parlament, amb la visualització descarnada de posicions radicalment allunyades i el pas cap al no-res del president Torra defensant en el buit un posicionament que crida al suïcidi polític de l’independentisme per situar-lo en l’enfrontament sistemàtic amb les institucions de l’Estat, avala la pregunta que segurament molts ens fem des de fa temps i que ara pren tota la seva força: es pot governar Catalunya només des de l’independentisme?   La història del Govern de Catalunya dels últims set anys, des que amb les autonòmiques anticipades de novembre de 2012 Artur Mas va decidir posar a prova les costures de l’Estat, ha consistit en una tensió constant al si de les forces independentistes per veure quin dels seus protagonistes estava cridat a ostentar-ne la representació hegemònica, sempre donant per descomptat que la Generalitat no podia ser governada per forces que no fossin independentistes. Els f

  És la tarda del dia 28 de setembre de 2017. Al Palau de la Generalitat es celebra una reunió que acabarà sent transcendental de cara al referèndum de l’1-O entre, d’una banda, el president de la Generalitat Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el Conseller d’Interior Joaquim Forn, i de l’altra la cúpula dels Mossos, entre els quals el Major Trapero, el comissari   Ferran López i el cap de la Comissaria General d’Informació, Manuel Castellví . La reunió l’ha demanada expressament el Major Trapero després que no hagués donat resultats concrets la reunió de dos dies abans sobre el mateix objecte. Castellví presenta el document sobre escenaris de riscos previstos per abans, durant i després del dia 1-O, elaborat per la seva Unitat d’Anàlisis i que ja s’havia entregat en la reunió prèvia. En el document-informe   s’adverteix dels escenaris previsibles, de les reaccions i comportaments que es poden produir, i sobretot de la probable interfèrència d’elements rad

  Feia molt que no vèiem que la política a Catalunya i Espanya pogués entrar en un temps de contrast real de raons i no d’emocions per començar a veure una sortida al final del túnel. Ara no sabem si la sortida ens agradarà però almenys constatem que potser val la pena mirar de trobar-la. De moment són passos fràgils que comporten un cert moviment endavant, pendent de verificacions concretes, i que en tot cas són susceptibles d’anar demostrant la inutilitat de l’enfrontament sistemàtic.   La resposta exclusivament penal al conflicte ha representat una pèrdua de temps i un perjudici greu a la convivència i a la confiança en la capacitat de les institucions per resoldre’l per la via política i democràtica, i també per la via judicial adequada. A hores d’ara sembla clar que una resposta per la via merament declarativa d’inconstitucionalitat, o penalment proporcionada als actes de desobediència, i en el seu cas de malversació de fons, hauria estat suficient per arribar en un

Pacte L’arbre de vela suca al tinter de l’aigua i signa al cel el pacte de ponent amb traç de lletres blanques. Al seu voltant la resta de velers són testimonis que van seguint amb mi la signatura excelsa. C.A. Port de Mataró

     L’octubre de 2016 Rajoy va ser investit president per 170 vots a favor, 11 en contra i 68 abstencions. Ara ho ha sigut Pedro Sánchez per 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions. La dreta global, ationada des de la ultradreta, ha posat el crit al cel pel pacte Psoe-Podemos i per l’abstenció d’Erc que ha possibilitat la investidura de Sánchez. Aquesta dreta dominada pels plantejaments ultres no hauria d’oblidar que Rajoy va ser president el 2016 gràcies a l’abstenció del Psoe, llevat de 15 dels seus diputats, entre els quals l’ara presidenta del Congrés Meritxell Batet i la ministra Margarita Robles.   Aquells 170 vots de Rajoy no li van servir per aguantar l’envestida de la moció de censura liderada des del Psoe abstencionista, i ara malgrat la fragilitat de la coalició Psoe-Podemos, amb el vist-i-plau del Pnb, els 165 vots de la dreta són vots aÏllats, nombrosos però sense pràcticament marge de maniobra per tombar al Congrés el govern de coalició. En tot cas

Eres desig  en un mar de possibles i ara el teu nom ha esdevingut presència al nostre espai de vida. De l'ample mar has vingut tu, Marina, brisa suau d'aquest any que ens regala el teu alè novell. Aquell desig s'ha tornat esperança i a través teu el deler pel futur té el semblant més amable. Gaudirem junts d'aquest temps que inaugures, sentirem junts l'oreig acaronant-nos quan ens mirem als ulls. C.A.  2 de gener de 2020 Naixement de la Marina