Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2006

Crim i pena

Imatge
La decisió del Ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem, en relació amb la refundició de penes sol.licitada pel terrorista Henri Parot (condemant a una pena de 4.797 anys de presó per 26 assassinats consumats i 166 de frustrats), aplica un criteri totalment nou en la redempció de penes pel benefici penitenciari del treball a la presó (un dia per cada dos de treball) o per altres benficis extraordinaris. Fins ara s’havia entès que aquesta redempció de pena s’havia d’aplicar sobre els 30 anys, temps màxim de compliment efectiu segons el Codi Penal de 1973 (d’acord amb el qual va ser condemnat aquest terrorista), de manera que podria sortir en llibertat el 2.011, amb una redempció de pena de poc menys d’un terç del total possible de trenta. Es considerava que els 30 anys passaven a ser una pena autònoma en tot cas, independent del total d’anys que resultessin en l’aplicació estricta del C.Penal per a cada delicte en concret quan hom era jutjat per una sèrie de fets delictius connectats e…

Per què no la sisena hora a la pública ?

Imatge
La Consellera Marta Cid s’esforça en arribar a l’acord sobre el pacte educatiu amb els sindicats de l’ensenyament. La mesura més important és l’ampliació de l’horari escolar de la primària pública a sis hores diàries, el que ben administrat hauria de significar una millora del tractament curricular dels alumnes. En definitiva, una mesura d’increment de qualitat de l’escola pública en relació amb la privada i concertada. Més, quan la mesura ve acompanyada de la contractació de 2.500 mestres i la reducció de les hores lectives d’aquests de 25 a 23 hores setmanals, de manera esglaonada, amb una despesa total de quasi 1.200 milions d’euros. Estic convençut de què la majoria dels mestres de primària veuen en bons ulls aquesta millora, i que s’hi esforçaran per portar-la a la pràctica encara que els suposi molts mals de cap en la reorganització horària dels centres. Però el que no arribo a entendre, m’hi posi com m’hi posi, és la reticència que demostren el representants sindicals (USTEC, C…

Euskadi Ta Askatasuna

Imatge
Les teves raons foren espurnes esteses
que sorgiren del xoc violent de les espases.
Et vas armar, i nosaltres, companys il.lusos,
et vam ajudar amb el silenci a brandir l’arma
fins que aquelles espurnes es tornaren foc
encès, arborat i inclement contra la vida,
oblidant que sempre la vida és innocent.
El poble que tu vols, potser ja no existeix, li has assolat els camps i entenebrit els sommnis quan més necessitava fruir la llibertat.
Víctima cruent de la teva pròpia culpa,
no pots desviar el rostre dels qui t’han marcat,
cos sobre cos, amb els estigmes de la mort.
No cal que et justifiquis:
et deixem el plat a taula i la porta oberta
perquè si et refàs de la teva covardia
puguis veure finalment que no és la venjança
el que t’espera, sinó l’alenar serè,
l’aire tranquil damunt tots els colors del verd,
aquells que un dia (te’n recordes?) vam cantar-te.

Bàrbars o civilitzats

Imatge
“Adonar-se de la validesa relativa de les conviccions pròpies i, no obstant, defensar-les amb decisió, és el que distingeix un home civilitzat d’un bàrbar” ( J. A. Schumpeter, “Capitalisme, socialisme i democràcia, 1943)

“La simplificació és la barbàrie del pensament; la complexitat és la civilització de les idees “ (Noam Chomsky, “Llenguatge i política”, 1979).

“Para ese héroe (el Adolescente), para esa barbarie, nuestra época ha creado un sistema pertinente: una economía de la posesión inmediata... ¿Por qué temer a los bárbaros si los bárbaros ya están aquí? ( Rafael Argullol, “El fascismo de la posesión inmediata”, 14 de febrer de 2006)

La riquesa intangible

Imatge
Ves per on, resulta que la petroliera Repsol Ypf de cop i volta ha perdut el 25% de la seva riquesa, de les seves reserves de cru provades. Els seus gestors al.leguen com a causes de tan sorprenent pèrdua els canvis de marc legal i contractual a Bolívia i Veneçuela (noves lleis d’hidrocarburs i introducció de noves societats mixtes), el comportament no esperat d’alguns jaciments d’Argentina i la incertesa sobre la pròrroga automàtica de certes concessions. En altres paraules, el canvi d’alguns escenaris polítics han tornat l’empresa una mica més pobre. Una prova més de l’enginyeria comptable que infla en segons quines circumstàncies els actius de les empreses creant una riquesa fictícia que de moment provoca la puja en la cotització borsària, l’enriquiment vertiginós d’alguns i, a curt o mig termini, la caiguda sobtada en perjudici dels petits accionistes. Repsol ha contractat equips d’advocats que busquin els responsables de la desaparició d’aquesta riquesa intangible. Tampoc res de …

Les ingerències del temps (a propòsit de "Caché", de Michael Haneke)

Imatge
Més exactament , la reflexió a què dóna lloc la pel.lículade M. Haneke (premi al millor director de Cannes 2005 i premi de l’Acadèmia del Cinema Europeu a la millor pel.lícula del 2005) es mouria entorn de la ingerència de la culpa en el temps, culpa individual que parteix d’uns fets concrets que semblen enterrats o totalment oblidats en el passat personal, i culpa col.lectiva metaforitzada o vehiculada a través d’aquests fets concrets que s’estenen a la societat francesa, i europea en general, tot denunciant-ne la indiferència i la pretesa ignorància en relació amb els seus orígens i les seves conseqüències.

El mateix Hanekeha afirmatque “volia fer una pel.lícula a partir de la culpa, basada en un adult que s’ha de confrontar amb un fet de la seva infantesa, amb un acte de crueltat exercit sobre un nen algerià, Majid. Els fets que posen en marxa la història esten extrets de l’ocupació d’Algèria per França, però en el pla personal és la història d’una culpa reprimida durant molt de tem…

Viacrucis laic: desena estació

Imatge
L'Estatut, sí però no (o a l'inrevés) En aquests temps de corredisses, confusió i expectatives, rebaixem les crispacions i que tornin les devocions per no morir d’emocions:
Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.
Maragall ha perdut comba,
li perilla el tripartit,
segur que tomba, tomba, tomba,
perquè algú l’hi ha fet el llit.
Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.
Artur Mas, la nova estrella,
ha trobat els seus papers
però per molts és un titella
que ha perdut tots els calés.
Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.
Per les hordes de Carod
l’Estatut neix boterut,
per això ja tant els fot
dir-li adéu i tururut.
Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.
Els d’en Saura estan contents
d’aquesta terra tan verda,
són com els nens innocents
que no n’oloren la merda.
Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.
El Piqué volgué plegar
però després digué que no,
si és més d’aquí que d’allà
ja no ho sap el pobrissó.
Si l’esquerra no desbarra
tots baixarem de…

Iconoclastes

Imatge
Una sèrie de dotze caricatures de Mahoma publicades al diari danès Jyllands Posten, reproduïdes en solidaritat pel setmanari norueg Magazinet, ha desencadenat una pluja de protestes en molts països islàmics exigint càstig i correcció als seus autors. El redactor en cap del diari ha explicat que va tenir la idea de demanar a dotze artistes danesos que expressessin amb caricatura com veien ells a Mahoma, a rel d’haver conegut les enormes dificultats d’un escriptor de literatura infantil per trobar un il.lustrador per a un llibre sobre l’Islam. Es podria dir que ha provocat el debat posant el dit a la ferida.

No és tant una qüestió de llibertat d’expressió com d’orientació cultural. La llibertat d’expressió s’entén consolidada en les societats democràtiques com un dret fonamental derivat de la llibertat de pensament (a la Constitució la llibertat ideològica és anterior a la llibertat d’expressió), protegit amb un sistema rigurós de garanties que va anar cristal.litzant durant el S.XVIII o…