Les ingerències del temps (a propòsit de "Caché", de Michael Haneke)


Més exactament , la reflexió a què dóna lloc la pel.lícula de M. Haneke (premi al millor director de Cannes 2005 i premi de l’Acadèmia del Cinema Europeu a la millor pel.lícula del 2005) es mouria entorn de la ingerència de la culpa en el temps, culpa individual que parteix d’uns fets concrets que semblen enterrats o totalment oblidats en el passat personal, i culpa col.lectiva metaforitzada o vehiculada a través d’aquests fets concrets que s’estenen a la societat francesa, i europea en general, tot denunciant-ne la indiferència i la pretesa ignorància en relació amb els seus orígens i les seves conseqüències.

El mateix Haneke ha afirmat que “volia fer una pel.lícula a partir de la culpa, basada en un adult que s’ha de confrontar amb un fet de la seva infantesa, amb un acte de crueltat exercit sobre un nen algerià, Majid. Els fets que posen en marxa la història esten extrets de l’ocupació d’Algèria per França, però en el pla personal és la història d’una culpa reprimida durant molt de temps. I de la seva negació. Aquesta és la consideració moral. Considero que és més una pel.lícula filosófica que política o religiosa, doncs la culpa és un concepte judeocristià, però també filosòfic”.

La reproducció paral.lela del temps mitjançant cintes de video, amb llargs plans seqüencials que indueixen a pensar que el present que es viu, indestriable de la ficció que es representa, és en realitat una condensació del passat que no ha desaparegut sinó que pugna per obrir-se pas, per continuar “existint”, desemmascara la fragilitat de les relacions actuals de parella, familiars, socials, dels mitjans de comunicació (que Haneke considera manipuladors perquè contribueixen al miratge de l’apropiació immediata dels fets quan en realitat els banalitzen i els buiden de coneixement, d’experiència). No és casualitat que el protagonista sigui el presentador d’un programa de tertúlies televisives, en un ambient professional i d’amistats que suggereix només fredor, artificiositat, buidor. Un present de carcassa minat per un sentit de culpa fonamentada en responsabilitats reals que no es volen assumir.

La pervivència del passat com un temps obert, operant, mai tancat, és per mi un dels temes més apassionants. La pel.lícula ens enfronta clarament a la ingerència o influència de determinats fets passats sobre la realitat present, sota la forma d’acusació exercida pel fill de Majid.

Superant els vells discursos sobre la dialèctica de la memòria i l’oblit, com també l’intent d’homogeneïtzar el sentit del passat amb una única interpretació (la dels mitjans de comunicació), la filosofia posa de relleu aquesta influència dels fets del passat sobre el present. Manuel Cruz (Las malas pasadas del pasado. Identidad, responsabilidad, historia”, premi Anagrama d’assaig 2005) recorda la reflexió de Odo Marquard en aquest sentit : “La llibertat no és simplement la capacitat d’elecció política sinó sobretot la consciència de què el passat és múltiple."

Múltiple i interrogador del present com senyala el mateix Manuel Cruz : “ Vivir no es durar, y pocas cosas traicionan tanto la propia dignidad como el vergonzoso silencio alrededor de las preguntas : ¿para qué queremos todo ese poder?, ¿para qué un tiempo sin fin?”.

El temps desvelat de “Caché” porta Majid a l’autoaniquilació, i a Georges a l’intent d’oblidar-ho tot a través dels somnífers. L’expectativa de futur en aquestes condicions no pot sinó nodrir-se de fortes dosis de realisme, no exemptes de pessimisme operatiu.

Comentaris

Ramon B. ha dit…
Gràcies per citar-me implícit. Bé, haurem d'anar-la a veure...
Latin's Lady ha dit…
Video slots on the web has a fan club of there own, people just can’t get enough. Even when news slots are launched by the different software developers they get a standing ovation and are attacked with an intensity of a wolf mother protecting her cubs. It is like the New Years sale in Bond street where the entire population of crazy housewife’s fight over every garment and will draw blood if need be.

Lucky us the since the slots are online there is no such thing as a queue and you can play when you want. You don’t even have to get dressed.

Not that this has any relevance to who plays slots and who don’t. There is clearly according to the latest polls more women playing slots then men. Men seem to drift towards the poker and table games. But here is something us men have to watch out for, they are coming. And they are also coming in swarms.

And since we men can not do more then one thing at a time (at least that is what the women say) we are in trouble. Take Blackjack, they should be better at handling two and three hands then us. Texas Hold’em is up for grabs because of the pace and many factors in the game. So when you are playing against a women you might want to hold on to your chips (and maybe your hart as well) she could end up owning both of them. Women know we are simple beings, and do have this factor over us when playing face to face. All men are suckers to a nice smile, so in all fairness any poker game that has both men and women in it should be played online.

At least you will not be distracted by that nice perfume drifting in from the women next to you. It is so faint but a man has certain instincts and will try to get a good sniff. So leaning in (ever so careful) I still get booted from a game for trying to look at other peoples cards. And I had a straight lined up. Even the big smile I got from the women next to me did not really soften the blow of getting booted. At least the dealer understood me and just told me to take a break for a while. That is my 2 cents worth on the topic of women and gambling.

Signing off for now and heading towards the slots, someone told me there is a good chance of meeting women there. At least that is what they tell me on http://www.streetslots.com

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?