Viacrucis laic: desena estació


L'Estatut, sí però no (o a l'inrevés)
En aquests temps de corredisses, confusió i expectatives, rebaixem les crispacions i que tornin les devocions per no morir d’emocions:

Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.

Maragall ha perdut comba,
li perilla el tripartit,
segur que tomba, tomba, tomba,
perquè algú l’hi ha fet el llit.

Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.

Artur Mas, la nova estrella,
ha trobat els seus papers
però per molts és un titella
que ha perdut tots els calés.

Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.

Per les hordes de Carod
l’Estatut neix boterut,
per això ja tant els fot
dir-li adéu i tururut.

Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.

Els d’en Saura estan contents
d’aquesta terra tan verda,
són com els nens innocents
que no n’oloren la merda.

Si l’esquerra no ho esguerra
finirà aviat la guerra.

El Piqué volgué plegar
però després digué que no,
si és més d’aquí que d’allà
ja no ho sap el pobrissó.

Si l’esquerra no desbarra
tots baixarem de la parra.

I tinguem un senzill record per als qui volen substituir-nos les meses electorals per les meses petitòries, les fregadisses de togues, les oracions amb solideus, les danses del sabre i els sorolls de la Cope:

"De esta obscena Inquisición
de rajoyes y peperos
líbranos por compasión,
sálvanos de sus voceros."
Si el Chelsea no ens ho espatlla
veurem l'Estatut com balla.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?