Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2014

La sentència del TC i el dilema del dret a decidir

Imatge
Ves per on, el Tribunal Constitucional, en la seva sentència sobre la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya de 23 degener de 2013, acaba donant contingut al difuminat concepte de “dret a decidir”, acceptant, contra el que postulava l’advocacia de l’Estat, que es plenament admissible una interpretació constitucional a les referències al dret a decidir incloses en aquella Declaració si es té en compte que no exclouen seguir les vies constitucionalment establertes per traduir la voluntat política de la mateixa en una realitat jurídica. I això en tant que són estrictament constitucionals els principis en què es fonamenta la Declaració (llevat del principi primer relatiu al caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà de Catalunya), és a dir: el principi de legitimitat democràtica (amb relació amb els de transparència, cohesió social, europeisme, paper del Parlament i participació), el principi de diàleg i el principi de legalitat. Ras i curt, el TC li dóna la volta a la D…

Teníem l'esperança a tocar

Imatge
Segons que ens recordava Javier Cercas a la seva novel.la “Anatomía de un instante”, amb expressió de Borges, és la força d’un instant el que pot arribar a explicar la realitat de tot un procés (“qualsevol destí, per llarg i complicat que sigui, consta en realitat d’un sol instant, l’instant en què un home sap per sempre qui és”). Un d’aquests instants va prendre vida en el gest d’Adolfo Suárez el 23-F mantenint-se al seu escó i plantant cara als guàrdies civils que van assaltar el Congrés aquella tarda-nit. D’altres n’havia tingut pocs anys abans, com la seva opció per iniciar la transició a la democràcia amb la legalització del PC, els Pactes de la Moncloa i la Constitució, entre abril del 77 i desembre del 78. Els qui, donada l’edat, conservem la memòria encara fresca d’aquells fets i d’aquella atmosfera, podríem dir que vam viure un temps en què sentíem l’esperança a tocar, l’expectativa de la sortida lenta però inexorable del franquisme. I ens en vam sortir, amb limitacions, per…

Benvinguda

Imatge
Per pintar el quadre més bell, per ser sempre la primera a posar color al pinzell, al cervell passió i trempera i a les branques l’art novell, benvinguda, primavera!
C.A.

La independència com a últim recurs

Imatge
El quart informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional raona sobre la forma més convenient de plantejar a l’exterior el procés català d’autodeterminació. És a dir, formula un argumentari de la internacionalització del procés. Cal agrair la claredat dels termes amb què s’expressa, en particular la substitució de l’ambigu concepte del dret adecidir pel precís i concret del dret a l’autodeterminació. Deixa clar que estem, tant des de la consideració del qui el redacten com des de la necessitat del govern a qui va dirigit , en un procés de d’autodeterminació, i, encara més, en un procés que té com a objectiu únici comprensible el de la independència. Llegint l’informe s’arriba clarament a la conclusió que qualsevol atra sortida no podria ser acceptable, i per això la internacionalització del procés només es pot presentar com un procés que justifica la creació d’un nou estat, i no pas com un procés que busca l’expressió de la voluntat plural dels catalans en un moment partic…

L'àliga de Tudela

Imatge
Paratge de Tudela
Sortint de l’aigua, arrenca l’àliga de pedra el seu perenne vol pels plecs de la memòria. S’eleva sobre el foc que s’arborà sens treva per cisellar amb el mar les ales de la història.
Planeja entre les roques fins on el temps la crida per veure en la planura, allà on es perd la veu, les barques dels hel.lens al fons de la badia, i admira sobre Emporion la força de Norfeu.
Hi veu desembarcar l’exèrcit d’Escipió i escolta entre combats i morts cartagineses el so d’una altra llengua que esdevindrà cançó i fundarà ciutats omplint-les de riqueses.
Calmosament retorna al seu soli de pedra i estesa al Cap de Creus protegeix amb les ones, sota un vidre d’escuma, l’escultura dels segles que esculpeixen els homes, hereus de Grècia i Roma.
C.A. 

Podem ser consultats?

Imatge
El president Mas ha insistit en què pensa convocar la consulta. Convocar no vol dir celebrar. Des del principi té dit que no convocarà una consulta que no sigui legal, i per tant cal entendre que encara menys posaria els mitjans per la celebració d’una consulta que no fos legal. D’altra banda hi ha qui exigeix la celebració de la consulta “tant sí com no”, i denuncia que no celebrar-la i substituir-la per unes eleccions plebiscitàries seria un “frau de llei”. I això sense perdre de vista que ni el govern central ni el Congrés estan en disposició de cedir la competència per celebrar-la. És a dir, que ens trobem entre Escil.la i Caribdis i el cant de les sirenes. La decisió del president tindria el seu sentit si de veritat està pensant en convocar la consulta d’acord amb la Llei Catalana de consultes populars, la vigent o la nova que s’aprovi dintre de poc. El sentit seria, però, exclusivament tàctic, ja que la convocatòria s’hauria de fer en un lapse reduït de temps, exactament el que a…

A Crimea

Imatge
Contraposem la poesia a les tensions bèl.liques de Crimea. Molt després que els tàrtars fossin expulsats de l’esplendorosa Bakhtxisarai, conquerida per Caterina la Gran, Puixkinen recordava la font que plorava per la mort de l’esclava cristiana que havia enamorat el Khan de la ciutat, i molt abans que Stalin procedís a la neteja ètnica de la península, Anna Akhmàtovava reviure molt a prop de la mateixa ciutat dels jardins el record d’un dolorós adéu : De nou m’ha regalat la somnolència el nostre últim paradís d’estrelles, la ciutat de les pures fonts, la daurada Bakhtxisarai. Allà, rere l’acolorida tanca, prop de les aigües pensaroses, hem recordat en delitós plaer aquells jardins de Tsàrkoie Seló, i hem tot seguit reconegut de Caterina l’Àguila: és ella! Volant baixava fins a baix de tot des de l’esplèndida porta de bronze.
Per tal que la cançó del dolorós adéu visqui més perdurable a la memòria, emmorenida ha arribat la tardor amb les vermelles fulles a la falda
i n’ha cobert la graonada, el mateix l…

Llibertat individual o col.lectiva?

Imatge
Després de més de dos mesos, reprenc les Cartes Creuades amb Jordi Cussó,publicades a la Revista Valors. Aquestes són les de juliol de 2012:
  Benvolgut Cinto, Després de rellegir la teva darrera carta, dues coses voldria seguir aprofundint. Aprofitant que  el futbol segueix essent un lenitiu per la crisi que patim, vull recollir un exemple que posava el Dr. Alfred Rubio per seguir donant voltes sobre aquest equilibri que s’ha de donar entre la llibertat individual i la social. I en segon lloc,  veient com tu dius, que s’ha anat imposant aquella resposta de  ”per al meu profit”, vull fer una reflexió del moment que vivim a partir d’una paràbola de Jesús de Nazaret. Per expressar aquest binomi llibertat social i individual el Dr. Rubio posava el següent exemple: “No es pot negar que un equip de futbol és un conjunt d’homes lliures que s’uneixen per una vocació i amb una finalitat esportiva. Tenen un entrenador que aconsella i un capità que coordina. Però quan estan jugant, tots confien en…