L'àliga de Tudela




Sortint de l’aigua, arrenca l’àliga de pedra
el seu perenne vol pels plecs de la memòria.
S’eleva sobre el foc que s’arborà sens treva
per cisellar amb el mar les ales de la història.

Planeja entre les roques fins on el temps la crida
per veure en la planura, allà on es perd la veu,
les barques dels hel.lens al fons de la badia,
i admira sobre Emporion la força de Norfeu.

Hi veu desembarcar l’exèrcit d’Escipió
i escolta entre combats i morts cartagineses
el so d’una altra llengua que esdevindrà cançó
i fundarà ciutats omplint-les de riqueses.

Calmosament retorna al seu soli de pedra
i estesa al Cap de Creus protegeix amb les ones,
sota un vidre d’escuma, l’escultura dels segles
que esculpeixen els homes, hereus de Grècia i Roma.

C.A. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?