A Crimea



   

  Contraposem la poesia a les tensions bèl.liques de Crimea. Molt després que els tàrtars fossin expulsats de l’esplendorosa Bakhtxisarai, conquerida per Caterina la Gran, Puixkin en recordava la font que plorava per la mort de l’esclava cristiana que havia enamorat el Khan de la ciutat, i molt abans que Stalin procedís a la neteja ètnica de la península, Anna Akhmàtova va reviure molt a prop de la mateixa ciutat dels jardins el record d’un dolorós adéu :
De nou m’ha regalat la somnolència
el nostre últim paradís d’estrelles,
la ciutat de les pures fonts,
la daurada Bakhtxisarai.
Allà, rere l’acolorida tanca,
prop de les aigües pensaroses,
hem recordat en delitós plaer
aquells jardins de Tsàrkoie Seló,
i hem tot seguit reconegut
de Caterina l’Àguila: és ella!
Volant baixava fins a baix de tot
des de l’esplèndida porta de bronze.

Per tal que la cançó del dolorós adéu
visqui més perdurable a la memòria,
emmorenida ha arribat la tardor
amb les vermelles fulles a la falda

i n’ha cobert la graonada,
el mateix lloc on et vaig dir adéu,
d’on tu, oh, consol meu, te’n vas anar
cap al negre regne de les ombres.
Tardor de 1916

Sevastòpol
(Traducció de Jaume Creus, “Poesia completa, Anna Akhmàtova”)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9

De l’atzucac a la confrontació?