Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2014

On som?

Imatge
Si, contràriament al que creia Herder, no som aquí només per ser, per sentir, per viure, per decidir, sinó també per pensar, potser cal que ens aturem una mica i ens preguntem fredament en quin moment es troba el que amb categoria particular, però hegemònica, i amb una bona dosi d’ambigüitat calculada, s’ha anat imposant conceptualment en el present sociopolític de Catalunya com “el procés català pel dret a decidir”. Sense una mica de calma per a la reflexió, podem sentir i viure el procés amb molta voluntat i convicció, segurs del principi que voler amb constància es traduirà al final en poder realitzar el que ara sembla impossible, però un excés de voluntat romàntica ens pot fer esclatar a les mans tota la il.lusió acumulada.    Amb bases i arguments sòlids es pot defensar que “el procés” (interessadament identificat per una part dels seus protagonistes amb el resultat hipotètic de la independència) ens permetrà construir una realitat estatal-nacional econòmicament viable, fins i tot…

Àliga

Imatge
Sortint de l’aigua, arrenca l’àliga de pedra el seu perenne vol pels plecs de la memòria, s’eleva sobre el foc que s’arborà sens treva per cisellar amb el mar les ales de la història.
C.A.


Parc geològic de Tudela (Cap de Creus)

Notes d’un viatge a l’Índia i al Nepal (i 4): “Una estrella a l’alba, una bombolla en el corrent”

Imatge
“Així pensaràs en la fugacitat d’aquest món, com una estrella a l’alba, una bombolla en el corrent, com un llampec en una nit d’estiu, una llum centellejant, un fantasma, un somni. Així hem d’entendre el món de l’ego.” (Sutra del Diamant)

     Poc abans d’aterrar a Katmandú, la vista dels contraforts de l’Himàlaia ens compensa de les oscil.lacions de l’avió que ens porta des de Varanasi. Arribem al Nepal, un país pobre (ocupa el lloc 146 d’un total de 175 països segons l’Índex de Desenvolupament Humà de l’ONU de l’any 2012), amb una promig d’edat que no arriba als 23 anys, amb una població total d’uns trenta milions. Abans dels tràmits burocràtics d’immigració, una multitud de banderoles al vestíbul de l’aeroport ens informen que el Nepal és el país del món amb més Patrimonis Històrics i Culturals de la Humanitat per kilòmetre quadrat, i naturalment amb els cims més alts del planeta en metres d’ascensió. Es diu que Nepal té tres religions: l’hinduisme (81%), el budisme (11%) i el tur…

Notes d’un viatge a l’Índia i al Nepal (3): “Són els homes els qui estan de visita a l’aigua”.

Imatge
“El riu Ganges és la biblioteca més important de la ciutat i el més important arxiu. No hi ha veritat fora del riu, ni hi ha mentida de qualitat, ficció o mitologia, aliena a les seves aigües brutes. Però les aigües no són brutes, són aigües complexes. Aquí l’aigua no és un element que estigui de visita al món dels homes, són els homes els qui estan de visita a l’aigua, i a l’Índia tothom ho sap” (Gonçalo M.Tavares, “Un viatge a l’Índia”, Cant VII, 35). En un vol interior des de Khajuraho aterrem a la ciutat de Varanasi (o Benarès en la dicció britànica), la ciutat sagrada de l’hinduisme, la ciutat de la llumo “kashi”, el lloc sagrat per antonomàsia, associat amb l’enterramant i l’ascensió cap a la llum del déu Shiva, a la riba oest del riu Ganges, déu ell mateix que fa que els qui s’hi incineren arribin finalment a la realitat última o Brahma, superant el cicle mortal de les reencarnacions. Assistim a la cerimònia Aartidel capvespre, d’adoració i imploració al Ganges, quees celebra so…

Mas-González: dues apories cara a cara

Imatge
En el cara a cara de La Sexta d’aquest passat diumenge, entre el president Mas i Felipe González, van quedar retratades les dues posicions paradigmàtiques respecte del tema del procés per l’exercici del dret a decidir (diguem-ho així). D’una anàlisi minuciosa del seu contingut, del que van exposar, del que es van preguntar i del que va quedar a l’aire, només insinuat o sense resposta, se’n podrien treure sucoses pautes per a una entrevista en profunditat per a cada un d’ells per separat. Simplificant, es podria parlar d’un cara a cara entre la legitimitat constitucional (González) i la legitimitat democràtica fonamentada en la voluntat de la majoria (Mas).   Plantejades les dues legitimitats de partida sobre aquestes bases, que van condicionar absolutament els punts de vista respectius sobre la viabilitat o la impossibilitat d’un referèndum o consulta, per cada banda es van entreveure les pròpies flaqueses, més o menys dissimulades sota una capa retòrica d’autoconvicció que es volia…