Mas-González: dues apories cara a cara

   En el cara a cara de La Sexta d’aquest passat diumenge, entre el president Mas i Felipe González, van quedar retratades les dues posicions paradigmàtiques respecte del tema del procés per l’exercici del dret a decidir (diguem-ho així). D’una anàlisi minuciosa del seu contingut, del que van exposar, del que es van preguntar i del que va quedar a l’aire, només insinuat o sense resposta, se’n podrien treure sucoses pautes per a una entrevista en profunditat per a cada un d’ells per separat. Simplificant, es podria parlar d’un cara a cara entre la legitimitat constitucional (González) i la legitimitat democràtica fonamentada en la voluntat de la majoria (Mas).
  Plantejades les dues legitimitats de partida sobre aquestes bases, que van condicionar absolutament els punts de vista respectius sobre la viabilitat o la impossibilitat d’un referèndum o consulta, per cada banda es van entreveure les pròpies flaqueses, més o menys dissimulades sota una capa retòrica d’autoconvicció que es volia transmetre al teleespectador. A Gonzàlez el vaig veure irritat, sense perdre les formes, mirant d’assentar-se sobre el terreny del pacte constitucional entorn del qual reconduïa tots els seu arguments; a Mas el vaig veure intentant portar la iniciativa, però esquivant en alguns moments la qüestió de fons, la necessitat de negociar el que és negociable, i en aquest sentit es podia comprovar que a la irritació continguda de González s’hi afegia el vertigen de Mas sobre el futur del procés. González buscava raons per a la seva negació irritada; Mas es distanciava de les raons de la negativa buscant el refugi de les majories.
   Dos plantejaments que porten a la falta total de diàleg perquè no existeix una base mínima a partir de la qual es pugui iniciar. Si no es reconeix el dret a decidir (que González assimilava amb el dret d’autodeterminació) no es pot parlar de referèndum; si el reconeixement del dret a decidir és condició indispensable per a començar a parlar, la negociació tampoc no es pot produir. Estem davant d’un cercle viciós que fa inviable qualsevol diàleg mentre els arguments respectius donin voltes exclusivament al seu contorn. L’enroc de les dues parts fa impossible el diàleg, però cada un d’aquests plantejaments té les seves mancances i flaqueses evidents, que també van quedar ben clares en el cara a cara. Els dos plantejaments són aporètics, tenen una dificultat de base per fer-los completament clars, i per tant comprensibles, acceptables i viables.
  González no podia ser convincent a l’hora de raonar sobre els motius de la desafecció dels catalans envers les institucions de l’Estat, que té el seu punt d’inflexió en la Sentència del TC de juliol de 2010. Tampoc no pot deixar per a un futur indeterminat la concreció d’una oferta de l’Estat que pugui satisfer les legítimes aspiracions dels catalans, i encara menys pot desentendre’s de la realitat greu del desencaixament de Catalunya respecte d’Espanya, que dia a dia es va consolidant (ell mateix va parlar d’un problema d’Estat, però sense concretar cap compromís per a posar-hi remei). La irritació de González podia ser deguda al colossal desequilibri entre la gravetat del problema i la precarietat de mitjans polítics per fer-hi front.
   Mas tampoc podia ser convincent a l’hora de justificar el dret a un referèndum o consulta emparant-se exclusivament en la voluntat de les majories, que són tanmateix heterogènies en les seves motivacions internes. Sap que l’enfrontament obert amb la legalitat vigent li tanca totes les portes. Sap també que apel.lar només a la voluntat política per posar en qüestió les bases constitucionals deixa el procés orfe de fonamentació jurídica, i per aquest motiu molt debilitat davant l’opinió, els governs i les institucions internacionals. El vertigen de Mas podia ser degut a l’abisme que se li obre quan es veu davant d’una impossibilitat de referèndum o consulta sense alternativa per encarrilar les aspiracions de la majoria.
   De les sortides a aquestes dues apories en depèn la possibilitat de començar a dialogar un moment o altre.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?