Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2006

Paraules i no fantasmes

Imatge
Se m’ha estroncat el doll de les paraules.
Potser serà que s’han cansat de mi:
avorrides de tantes bajanades
han optat sàviament per defugir
el manyoc de raons entabanades
que de fa temps les omplen de verí,
les empenyen a cops i a batzegades
i les llencen com dards de malferir.
M’he quedat sol amb mil raons prenyades,
fantasmes cecs i muts, sense destí,
que han menyspreat la veu de les paraules
i ara de casa em volen fer sortir.
Però tornaré enriquit amb nova parla
per cuidar-me la llar i defensar-la.

Tancar les ferides

Imatge
Escoltava aquest matí a la tertúlia de Catalunya-ràdio com l’Antoni Puigverd es dirigia a Salvador Cardús amb aquesta reflexió: “Ja estic tip que sempre em renyis, no entenc amb virtut de quina superioritat moral pots tractar en Mas de “Pujolet” i a l’Iceta de “passarell” simplement pel fet de pensar o actuar de manera diferent de la que tu penses”. Després la tertúlia, realment interessant, ha continuat amb tota normalitat i fins i tot hi ha hagut acord entre els contertulians en què Catalunya ha de mirar de ser una nació moderna i oberta, un nòdul més en la xarxa europea, i en què la política sempre va a remolc i no per davant de la societat.

Quan dos intel.lectuals tan significatius del país com Puigverd i Cardús s’encaren (sense enfrontar-se) amb aquests termes, vol dir que estem immersos en un debat que afecta sensibilitats diferents que per sort són capaces de dialogar però que a cops d’exclusions recíproques, encara que d’inici siguin només exclusions intel.lectuals, poden acaba…

Tot esperant Carod

Imatge
Entra dins la mecánica de la lógica políticaque CiU, després de forçar la representació de les seves reivindicacions en les negociacions de l’Estatut, hagi buscat la representació final de la foto amb Zapatero per tal que pugui aparèixer Mas com el factor determinant en l’acord definitiu. Prèviament, és clar, el PSC l’hi havia deixat la via lliure una vegada esgotades les seves aportacions als dos cantons de la taula, després de dir-se a si mateix non va plus. L’escenificació de Mas i Duran a la Moncloa és, d’altra banda, la que més convé a Zapatero: qui podrà posar en dubte la bondat de l’acord si CiU és el factor universal davant les Espanyes de tots els acords que es fan i es desfan ? Aquest escenari no és el que més convé a Maragall, però estic segur que el PSC ha deixat que es guarnissin a pleret els detalls de l’escena, perquè temps i raons tindran per demostrar que ells han estat decisius com el qui més.

I Esquerra ?. Esperant Godot, que aquesta vegada segur que vindrà. Segur qu…

Acabant la lectura de la proposta de nou Estatut: el finançament

Imatge
Condicionants del finançament actual.-
La Constitució (art.157.3) preveu que per mitjà d’una llei orgànica "pugui" regular-se l’exercici de les competències financeres de les Comunitats Autònomes. Que es "pugui", per tant,no vol dir que sigui constitucionalment necessari. Per la seva banda, l’Estatut vigent es va adaptar a aquesta previsó constitucional i en la seva Disposició Addicional setena manifesta que en l’exercici de les competències financeres s’ajustarà al que estableixi aquesta llei orgància estatal. I així estem, juntament amb totes les CCAA de règim comú en aquesta matèria (totes menys Navarra i el País Basc en règim de concert privilegiat i no solidari amb la resta de Comunitats), condicionats per la Llei O. de Finançament de les CCAA (LOFCA) de 1980, amb les següents característiques :
- Regeix el finançament de les CCAA juntament amb l’Estatut de cadascuna d’elles (és a dir, la LOFCA no exclou que cada Comunitat pugui recollir en el seu Estatut les co…

El lloc dels papers

Imatge
Tots els papers escrits són actes de comunicació i tenen vocació de presència universal, però es troben indissolublement units al lloc on s’han originat. La censura mutila la vocació de presència, i l’arrabassament del seu lloc d’origen per la força n’estronca la font de creació . Com en tantes altres coses, el seu origen concret no està renyit amb la seva vocació de presència. Tornen els papers de Salamanca a l’origen d’on van ser arrabassats i utilitzats pel franquisme amb la finalitat de destruir-ne la voluntat de comunicació per a la que havien estat creats.

Un simple acte de justícia: els papers tornen al seu lloc i els seus legítims propietaris es reconcilien amb la seva història concreta. Ara caldrà reconciliar també les persones, tornar a ajustar sentiments oposats.

Perquè tots els papers creats honestament parlen sempre amb bonhomia dels llocs on s’han originat. Fins i tot els papers més eixuts transparenten a vegades la bellesa dels racons que els han produït, com ara la senzi…

Entre-vistes

Imatge
16/01/06 : Montilla diu al programa "La nit al dia" de TV3, que condueix la Mònica Terribas, que els va faltar sensatesa al confeccionar la proposta d'Estatut, i que van ser poc curosos. Se l'hi endevina que comença a patir de "estatutitis", malaltia infecciosa que se li pot agreujar si les negociacions sobre l' Estatut acaben malament. 17/01/06 : al mateix programa, Piqué diu que mostra el seu respecte pel treball inútil (es refereix als esforços per l'Estatut) fet per la resta de partits polítics. D'aquí uns dies pot patir un atac d'eufòria si no hi ha acord, i perdre la part de respecte que li queda, o bé ser atacat pel virus mutat de "vidalquadritis" si arriba l'acord, en quin cas l'hi sobrevindria, com a símptoma més lleu, una "picor" que difícilment es podria treure de sobre. S'entre-veuen altres afeccions associades a la borrasca estatutària.

Llegint la proposta de nou Estatut:la bilateralitat

Imatge
El Títol V de la propostade nou Estatut (arts 174 a 201) conté el nucli dur de la posició de la Generalitat com instància de poder respecte de l’Estat, les altres comunitats autònomes, la Unió Europea i la política exterior. S’hi veu un esforç notable per configurar una privilegiada relació bilateral que mira de marcar de prop la intervenció de l’Estat . Alguns hi veuen un plantejament més confederal que federalista.
PRINCIPIS .-
Es desenvolupen en aquest Títol els principis del l’article 3.1 de la mateixa proposta: lleialtat institucional; reconeixement de què la Generalitat és Estat; principi d’autonomia; principi de plurinacionalitat de l’Estat i principi de bilateralitat sense excloure els mecanismes de participació multilateral. Per això es parteix de la col.laboració i de l’ajuda mútua en l’exercici de les competències respectives, a través de convenis tant amb l’Estat com amb les altres comunitats, amb els límits respecte d’aquests últims de la comunicació a les Corts generals qu…

Naps, bretolades i ximpleries

Imatge
Els naps d'Arenys

La celebració de la nit de naps a Arenys de Mar, que consisteix en penjar naps als balcons i finestres de les noies, o cols a les dels nois, durant la nit de reis, és una tradició pobra de per si, que en comptes d’enriquir-se amb aportacions imaginatives més aviat ha anat degenerant any rere any en actes de bretolades, algunes considerables, com destruir mobiliari urbà, arrencar senyals de trànsit, efectuar pintades de forma sistemàtica, desplaçar els contenidors d’escombraries col-locant-los al centre dels carrers, o fins i tot temeràriament al centre de la carretera, amb greu perill per als usuaris de la via pública. I sé de què parlo perquè professionalment vaig haver de defensar fa anys els drets d’un usuari que en xocar frontalment amb la seva motocicleta contra un contenidor situat al mig de la carretera quan anava a treballar va sofrir lesions i seqüeles importants. La policia local es veu desbordada i ha de recórrer a l’auxili dels mossos d’esquadra. Aqu…

Acord a la vista ?

Imatge
Sobre les opinions dels “confidencials” de torn, de tota mena i espècie, sobre si hi haurà o no acord per l’Estatut, es podrien dir moltes coses, i no totes positives, ja que s’estan transformant en una colla de xafarders de poble o de barri que sense base es vanten de saber més que ningú, una seudocategoria de petits poders fàctics i mediàtics que presumeixen de dominar la realitat, de conèixer el que hi ha rere les pantomimes o els tripijocs de titellaires a què redueixen la política, deixant anar una commiserativa mirada d’indulgència sobre els ignorants i ingenus espectadors de la platea, que som la majoria.

Per això vull exercir de ciutadà responsable i no de confidencial xafarder, i m’atreveixo a sostenir que hi ha dades objectives, i no suposicions més o menys ben o malintencionades, per pensar que potser estem en la via de l’acord entorn de l’Estatut. Quan Mas diu que el que és fonamental en el finançament que es proposa des de Catalunya és la preeminència de la Generalitat en …

Extralimitar-se

Quan ja es donava per suposat que l’exèrcit tenia assumit de fa molts anys la seva funció constitucional de vetllar per la democràcia, resulta que el cap de les forces terrestres, el tinent general José Mena Aguado, ens aigualeix la festa tot fent honor als seu cognom i a la recalcitrant condició antidemocràtica d’una part dels professionals d’alta graduació de l’exèrcit. I es permet donar-nos una lliçó constitucional advertint-nos que l’exèrcit està per sobre de la Constitució i és el garant de la democràcia, de manera que hauria d’intervenir si l’Estatut s’aprovés tal com s’ha presentat. Senyor tinent general: s’aprovi com s’aprovi l’Estatut, seguint els tràmits democràtics i respectant les majories previstes, vostè no hi té res a dir, que per això la institució que representa està al servei de la democràcia i no al revés.
Qui ha posat aquest tinent general en un lloc de tanta responsabilitat? L’atzagaiada és massa grossa per no treure’n conseqüències. És urgent una feina de recic…

Negre

Imatge
L’exposició " Perecoll, 30 anys de negre"a l’Ateneu de la Caixa Laietana m’ha fet pensar en el cas clínic que comenta el neuròleg Oliver Sacks( "El cas del pintor cec al color", dins l’obra "Un antropòleg a Mart", Ed. Anagrama), l’experiència d’un artista de bastant d’èxit que als seixanta-cinc anys va patir una acromatopsia, dolència molt inusual que consisteix en una ceguesa total als colors per una lesió cerebral, com a conseqüència d’un accident d’automòbil. El Senyor I. va passar a veure el món només en blanc i negre, o més exactament en una gamma que anava dels grisos pàl.lids als més intensos i totalment foscos; havia perdut el coneixement dels colors, ell que havia treballat tota la vida amb els colors. La seva desesperació a l’hora de transmetre com era el seu món el va portar a crear una habitació totalment grisa, un univers gris, al seu estudi. Després de fracassar en un primer intent per continuar creant amb el que li quedava de la memòria del…