Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2005

DRETS HISTÒRICS (i 4). Altres vies per a determinar i defensar competències. Coratge polític

Imatge
Dins de l’actual marc constitucional, i partint precisament dels articles 147 a 150 de la Constitució, hi ha marge per a plantejar amb garanties una redistribució de poder, que tingui en compte tant l’indespensable rigor jurídic com, sobretot, la voluntat política de pactar un ventall ampli i profund de competències, compatible amb una interpretació constitucional oberta que d’una vegada doni pas a un Estat realment descentralitzat políticament, de tall federal. Vull creure que amb aquesta intenció els ponents de la reforma van emmotllar tot el seu esforç i dedicació, seguint en molts punts les orientacions traçades per l’Institut d’Estudis Autonòmics en la definició i àmbit de les competències. Per això ara sorprèn que s’hagi pogut arribar a un atzucac, recorrent els uns a drets històrics de discutible operativitat tècnica, i reaccionant els altres potser de forma desmesurada, jugant tots plegats al tot o res i menystenint el treball previ de la ponència. Les costures de la Constituc…

DRETS HISTÒRICS (3) . Algunes conclusions

Imatge
Atenent als aspectes analitzats en els posts anteriors, es podrien derivar, amb tota la provisionalitat que es vulgui, les següents conclusions :

A) Els Drets Històrics tenen ple sentit en el bloc legal constitucional, i donen joc no només als territoris forals del País Basc i Navarra, en el que es refereix a l’actualització de les seves institucions i organitzacions històriques, sinó també a d’altres Comunitats Autònomes, tant pel que fa a la conservació, manteniment i actualització del dret civil propi, com pel que fa (en el cas de Catalunya específicament, i als altres territoris de la Corona d’Aragó) al reconeixement del fet diferencial originari , previ a la Constitució, assentat sobre una llengua pròpia i un territori. En aquest últim sentit, i aplicat al País Basc, l’exploració doctrinal de Miguel Herrero i d’Ernest Lluch pot ser particularment útil a l´hora de concretar un enganxall amb el bloc de constitucionalitat.
B) D’aquesta constatació no es dedueix ni un contingut ni un…

DRETS HISTÒRICS (2). Doctrina sobre els Drets Històrics

Imatge
L’aportació de Miguel Herrero de Miñón.
A part dels fonaments legislatius, convé tenir en compte la doctrina elaborada entorn dels Drets Històrics, i en aquest sentit qui més s’ha preocupat per definir-los jurídicament ha estat qui fou ponent constitucional, Miguel Herrero de Miñón. Segons ell, es tracta de drets existencials que tenen la seva analogia en els drets de la personalitat (per exemple, en el dret sobre el propi cos); per això no encaixen en la definició dels drets subjectius sinó que són "la irradiació jurídicament rellevant d’una identitat de la que ningú, ni un mateix, pot disposar-ne sense deixar d’existir".
El mateix Herrero de Miñón ha dedicat notables esforços doctrinals a explorar la via de la Disposició Addicional Primera de la Constitució com una forma de solucionar definitivament el greu problema de la incorporació del País Basc al bloc legal constitucional. Del seu treball divulagatiu en destacaria els següents punts:
- L’11/11/1997 parlava de "const…

La Tura té raó

Imatge
La consellera d’Interior, Montserrat Tura, s’ha referit als incidents de les festes de Gràcia posant, una vegada més, les coses al seu lloc : convida a replantejar-nos les formes de diversió nocturna perquè no es desenvolupi una tipologia de "diversió artificial". Hi ha, diu, "un model de temps lliure vinculat a això que entre tots hem posat de moda i hem ajudat a popularitzar". En aquest "model" està el "quid" de la qüestió, i no en la pretensió de millorar la qualitat dels actes de la festa perquè el grau de violència disminueixi. La qualitat és el que menys importa als brètols disposats a desfermar aldarulls i a passar a majors amb qualsevol pretext. Rebaixar la circulació d’alcohol és necessari però segurament insuficient. La Tura afronta el problema i destapa el concepte: "diversió artificial". I què és aixó? I en què consisteix això que "entre tots hem posat de moda i hem ajudat a popularitzar?". Tindrà alguna cosa a…

DRETS HISTÒRICS (1). Existència i eficiència dels Drets Històrics segons la Constitució

Imatge
Davant el terrabastall originat per l’apel.lació, a darrera hora, als Drets Històrics per part d’ ERC i de CiU per a determinar i assegurar amb el caràcter d’exclusives un seguit de competències dins el nou Estatut, hom no pot sinó interrogar-se sobre les raons d’aquest plantejament per esbrinar-ne la viabilitat o, si més no, els fonaments que expliquen la seva importància, en un o altre sentit, en aquest tombant de les negociacions.
La Constitució es refereix als "Drets Històrics" en dues ocasions:
- Explícitament, a la Disposició Addicional Primera : "La Constitució empara i respecta el drets històrics dels territoris forals. L’actualització general d’aquest règim foral es portarà a terme, en el seu cas, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia".
- Implícitament, dins el T.VIII, concretament a l’article 149.1.8, quan en definir la competència exclusiva de l’Estat en matèria de legislació civil afegeix : "sens perjudici de la conserva…

50 anys de la mort de Thomas Mann: desig i creació

Imatge
Thomas Mann és un dels escriptors més imponents del S.XX europeu, i potser el que més va desitjar, després de patir les dues guerres mundials, la construcció d’Europa com una realitat cultural i política. Va reflectir magistralment l’atmosfera d’un món que periclitava i d’un altre que apuntava borrosament a l’horitzó, amb densos presagis de guerra i destrucció, a la seva obra senyera ,"La muntanya màgica". Home cultíssim i ponderat, va mantenir durant tota la vida, probablement amb molt de patiment personal, una fructífera relació creadora entre la seva condició bisexual (que els quaderns personals apareguts després de morir van confirmar plenament) i la seva obra literària. "Mort a Venècia" ho diu tot en aquest sentit, com també la complexitat de les relacions del protagonista Hans Castorp a "La muntanya màgica". D’aquesta relació tensa en neix la percepció de la bellesa com a art que demana convertir-se en expressió escrita. En el límit del desig eròtic…

Aprendiendo a mirar con otros ojos

Imatge
La meva filla Elena ha passat unes setmanes a El Salvador, en una estada a la Universitat Centroamericana "José Simeón Cañas", i col·laborant en una fundació escolar. Terra de "la gran pesadumbre en la arboleda" on perdura el record dels assassinats Monseñor Romero, Julia Elba, Celina, i els jesuïtes Ignacio Ellacuría, Joaquín López, Amando López, Ignacio Martín-Baró, Segundo Montes i Juan Ramón Moreno.
Transcric literalment la seva experiència en la mateixa llengua que la va vehicular i que indefectiblement se li fa necessària, com la mirada als ulls, a l’hora d’expressar-la:"El Salvador es el país más pequeño de Centroamérica, por eso lo llaman el Pulgarcito de América. Un país fascinante con multitud de cosas interesantes para ver y descubrir: sus volcanes, las ruinas mayas, las iglesias coloniales, los mercados nativos y, como no, su gente, siempre tan abierta, cálida y humilde. Los salvadoreños son aproximadamente unos seis millones, con el gran mestizaje …

Paisatge i barroc

Imatge
Des del coll
de la Seigne


Llacs de Forclaz

Una sortida d'una setmana als Alps francesos de la Savoia (més exactament a la regió de la Tarentaise) ens ha permès de combinar la visió espectacular del paisatge alpí amb les senzilles mostres d'art barroc en moltes de les esglesioles de la mateixa zona. Art per fora, art per dins.

Els pobladors del segle disset en aquestes contrades, que llavors devien ser minúsculs llogarets perduts, d'on van sortir els anònims artistes escultors influenciats per les manifestacions de la veïna Itàlia, trobaven a l'interior de les esglésies farcides de colors vius, d'imatges, de vegetació recargolada sobre columnes de fusta retorçades, allò que la naturalesa hostil els negava al defora, i també el que el fred i insípid calvinisme (Ginebra es troba a poca distància de la zona) els volia prendre de la seva secular tradició cristiana, la mediació de les seves creences (de moltes de les quals ara en diríem, raonadament, supersticions) a través…