DRETS HISTÒRICS (1). Existència i eficiència dels Drets Històrics segons la Constitució

Davant el terrabastall originat per l’apel.lació, a darrera hora, als Drets Històrics per part d’ ERC i de CiU per a determinar i assegurar amb el caràcter d’exclusives un seguit de competències dins el nou Estatut, hom no pot sinó interrogar-se sobre les raons d’aquest plantejament per esbrinar-ne la viabilitat o, si més no, els fonaments que expliquen la seva importància, en un o altre sentit, en aquest tombant de les negociacions.

La Constitució es refereix als "Drets Històrics" en dues ocasions:

- Explícitament, a la Disposició Addicional Primera : "La Constitució empara i respecta el drets històrics dels territoris forals. L’actualització general d’aquest règim foral es portarà a terme, en el seu cas, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia".

- Implícitament, dins el T.VIII, concretament a l’article 149.1.8, quan en definir la competència exclusiva de l’Estat en matèria de legislació civil afegeix : "sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allà on existeixin".

Indirectament, el reconeixement de drets anteriors a la Constitució s’expressà també en la Disposició Transitòria Segona de la Constitució, que preveu una via ràpida d’ampliació de competències per a les Comunitats que "en el passat" haguessin plebiscitat afirmativament projectes d’Estatut.

D’acord amb la Disposició Addicional Primera, l’Estatut d’Autonomia del País Basc es refereix al territori de la Comunitat Autònoma constituït pels territoris "històrics" que coincideixen amb les províncies actuals d’Àlaba, Donosti i Biscaia (així com la de Navarra si decidís la seva integració). El País Basc va optar per l’actualització del règim foral (art.17.1), sense renunciar al drets que li corresponguin en virtut de la seva història (Disp. Addicional), conservant per als seus territoris històrics les institucions forals (arts 24 i 37) i establint en l’àmbit de les relacions tributàries amb l’Estat el sistema foral tradicional de Concert Econòmic o Convenis (art. 41).

Per la seva banda, Navarra va optar per la llei de "Reintegración y Amejoramiento del régimen foral" (1982), apel.lant als drets originaris i històrics de la comunitat foral (arts 1 i 2), reintegrant la vigència de les Lleis de 1839 (paccional!) i 1.841, anteriors a l’abolició dels furs al final de la tercera guerra carlina. Dóna molt per pensar l’art. 1 de l’Estatut navarrès:" Navarra constituye una Comunidad Foral, con régimen, autonomía e instituciones propias, indivisible, integrada en la Nación Española" ( es tracta, per tant, d’una integració pactada respectant els drets històrics de la comunitat foral). Per descomptat, opta també pel sistema foral de Conveni econòmic o Concert en el tema de les relacions tributàries amb l’Estat (art 45).

El vigent Estatut d’Aragó, en la Disp. Ad. Tercera, afirma que no renuncia als drets que li corresponguessin en virtut de la seva història i que podrien ser actualitzats d’acord amb la Constitució, afirmació que ha tingut incidència només en l‘actualització del seu dret civil foral. I el Projecte de reforma de l’Estatut de la Comunitat Valenciana (Disp. Trans. Tercera) sosté també que la competència exclusiva sobre el dret foral valencià serà exercida per la Generalitat a partir de la normativa foral derogada pel decret de 29 de juny de 1707.

El vigent Estaut d’Autonomia de Catalunya no fa esment ni una sola vegada als "Drets Històrics" i els seus negociadors van descartar des del principi l’aplicació d’un Concert econòmic. Es mou més aviat en el terreny de la "recuperació de les llibertats democràtiques", tal i com exposa en el seu Preàmbul.

Semblaria, doncs, a primer cop d’ull, que la menció constitucional als "Drets Històrics" se cenyeix als territoris de les Diputacions Forals ara reunides en la Comunitat Autònoma del País Basc (amb el ben entès que cada una d’elles pot conservar, restablir o actualitzar la seva organització i institucions privatives d’autogovern al si del propi País Basc), i a Navarra, i que en un sentit específic l’aplicació dels Drets Històrics a les altres Comunitats es refereix només a l’actualització, amb competència exclusiva, de la pròpia legislació civil històrica o foral. La singularitat de l’autogovern de les Diputacions forals dels territoris històrics del País Basc i Navarra es mantingué fins a finals del S.XIX i queda reintegrada en els seus Estatuts respectius.

Cal, però, anar més enllà en l’anàlisi.