La Tura té raó

La consellera d’Interior, Montserrat Tura, s’ha referit als incidents de les festes de Gràcia posant, una vegada més, les coses al seu lloc : convida a replantejar-nos les formes de diversió nocturna perquè no es desenvolupi una tipologia de "diversió artificial". Hi ha, diu, "un model de temps lliure vinculat a això que entre tots hem posat de moda i hem ajudat a popularitzar". En aquest "model" està el "quid" de la qüestió, i no en la pretensió de millorar la qualitat dels actes de la festa perquè el grau de violència disminueixi. La qualitat és el que menys importa als brètols disposats a desfermar aldarulls i a passar a majors amb qualsevol pretext. Rebaixar la circulació d’alcohol és necessari però segurament insuficient. La Tura afronta el problema i destapa el concepte: "diversió artificial". I què és aixó? I en què consisteix això que "entre tots hem posat de moda i hem ajudat a popularitzar?". Tindrà alguna cosa a veure amb:

- La compulsiva necessitat d’una part important d’adolescents i de joves de la primera volada de convertir les nits en dia i el dia en nit, concentrant el màxim desideratum de diversió en les hores de la matinada, moltes vegades sense fer res, ni parlar de res, simplement per les ganes de passar l’estona, això sí, prenent "aguna cosa", perquè tothom ho fa i, si no, no quedes bé ?

- L’absoluta passivitat dels pares en acceptar que la diversió és cosa només dels fills, que ells no hi tenen res a veure ni res a fer perquè es tracta de tot un altre món, assumint així com un fatal determinisme que en temes de lleure, d’esbarjo i diversió (i també de cultura en general?) els grans van per un costat i els joves per un altre, que no hi ha ni temps ni espai per compartir?

- L’afany comercial, i la formidable mercadotècnia, posats al servei de l’explotació d’aquest buit de contingut en la diversió, que ha creat un àmbit econòmic de poderosa influència destinat a fer creure a aquests adolescents i joves que "seran" més com més beguin, més es col.loquin, més al.lucinin, més codis particulars utilitzin, de comportament, de vestuari, de comunicació i de llenguatge, més passin de tot i més disposats estiguin a moure’s pels carrers prohibits de la "sin city" amb despreci absolut pel propi cos i el dels altres?

En fi, que la Consellera Tura continua conceptuant les coses i creant categories. Primer va ser el "turisme de borratxera", i ara "la diversió artificial". Espero amb candeletes que les ompli de contingut i que aviat ens presenti "La Crítica de la Raó Festiva", en els volums que vulgui.