Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2007

Sonet de maig

Imatges
El bes serè del temps sosté la rosa encesa i en el darrer sospir abans de desfullar-la, suspès l’últim alè, vençut per la bellesa, es queda quiet i mut quan vol acaronar-la. Les mans suaus del temps desvetllen la tendresa que juga amb els colors del lliri al desplegar-se, i es clouen lentament sofrint per la nuesa que es perd en cada flor després d’abandonar-la. L’últim dia de maig manté ferma la rosa però el lliri s’ha afeblit cegat per tanta llum. Al punt de l’hora ardent s’han estimat mirant-se, gaudint de la passió que sempre el temps proposa abans d’emmusteir-se els pètals un a un, després d’agombolar-se al mar de la frisança. C.A.

Cos electoral anèmic (i intel-ligent ?)

Imatges
Si en aquestes eleccions municipals Catalunya ha batut rècords d’abstenció (46’2 %) respecte de la registrada a Espanya (36’2%, ja de per si alta en relació amb la de les municipals de 2003, del 32’3%), a Mataró hem arribat a un percentatge d’abstenció que fa feredat (el 53’23% global) i que en alguns barris és esgarrifós, començant pel 61’92 % de La Llàntia , continuant pel 60’22 % de Cerdanyola Nord, el 57’71 % de Cirera, el 57’42% de Vista Alegre, el 55’76 % de Cerdanyola Sud, el 54’89 % de Rocafonda, i acabant amb el 54’73 % del Pla d’en Boet . Significativament, en aquests barris és on el PSC obté els percentatges més elevats de vots, amb diferència, mentre que al Centre i a l’Eixample , on l’abstenció és més baixa ( 45’06 % i 46’18 %) és on obté els percentatges també més baixos de vots (18’97 % i 22’15 % respectivament). Semblaria com si els votants d’aquests barris clarament socialistes s’haguessin posat d’acord per dir-se que no calia anar a votar perquè en qualsevol cas el

Ni reserva índia ni genocidi electoral

Imatges
L'art impossible de M.C. Escher Dos catedràtics de renom, el constitucionalista Javier Pérez Royo ( “Liquidación electoral de una minoría”, El País 19/05/07) i el de filosofia Fernando Savater (“Indios y sociólogos ”, al mateix diari el 22/05/07) s’enfronten dialècticament pel que fa a la supressió de la major part de les llistes electorals de l’esquerra abertzale al País Basc: afirma J.Pérez Royo que entre 150.000 i 200.000 ciutadans espanyols del País Basc són privats a la pràctica de l’exercici del dret de sufragi, ja que aquest dret “exigeix que cada ciutadà pugui exercir-lo de la manera que ell individualment consideri apropiada i no es vegi forçat a exercir-lo de la manera que els altres li imposen” , de manera que amb la supressió de les llistes electorals es verifica de fet un genocidi electoral ( “la liquidació d’una minoria té un nom, i la liquidació d’una minoria electoral també l’hauria de tenir” ) ; replica F. Savater que no creu que es puguin autoritzar formaci

Colors

Imatges
Associated press (El Pais 15/05/07) Em parlen els colors de dins estant : un alè d'esperança i desesper desborda el mar i el marc , vermell i negre buscant-se i fonent-se en la vastitud del silenci roent i la por obscura . C.A. Rothko : vermell i negre

Valentí Bigordà, in memoriam

Imatges
Ullastrell , Carrer Migdia (anys 60) A vegades la mort és doblement cruel, com ara, que en dos dies s’ha emportat el meu germà Miquel i l’amic Valentí. Amb el Valentí havíem compartit el temps d’infància a Ullastrell, la primera joventut i uns quants anys d’estudis. El natural transcórrer de les coses ens va portar per camins diferents: ell va continuar a Abrera, lluitador i generós a la Purlom, i després a Canàries on va fer-se un estol d’amics. Diagnosticat de càncer, els tres anys que li quedaven de vida els va dedicar a reunir material, a aprofundir amb els amics i la família, a fer front a la malaltia mitjançant la paraula poètica, com si recuperés una segona naturalesa que l’enfortia i alhora li permetia guanyar-se una distància, entre irònica i contemplativa, respecte del que li estava passant. En el seu recull de poemes ( "Un mal dolent" Abrera, setembre 2006) els títols ho diuen tot sobre aquesta proximitat assumida i enfrontada de la mort: "La Bèstia&qu

L'art del desencontre

Imatges
E. Hopper: "Nighthawks" ("vaig pintar, potser de forma inconscient, la soledat en la gran ciutat) L’últim informe de Caritas de Barcelona (“L’habitatge, un factor d’exclusió social”) subratlla les condicions d’amuntegament i infrahabitatge en què han de viure moltes persones a Barcelona : de l’ajut concentrat en les problemàtiques d’habitatge, més del 60 % va destinat a persones en situació d’exclusió residencial (sense habitatge, en habitacions de pisos sobreocupats, o en pensions o institucions); el 61% d’estrangers en situació irregular viuen com rellogats (el 1992 només era el 2’7% el que es trobava en aquest règim d’habitatge). De fet, hem de reconèixer que aquestes persones, malgrat la seva proximitat física, no les considerem veïnes, per bé que tampoc simplement forasteres. Les percebem més aviat com estranyes. Practiquem respecte d’elles el que Z. Bauman defineix com l’art del desencontre , amb aquestes connotacions: - Relega l’altre a un segon pl

Comiat

Imatges
Van Gogh: "Nit estrellada" Miquel, ens deixa un buit profund el teu comiat definitiu, sentim que alguna cosa s’ha trencat en no poder mantenir la teva companyia, la teva conversa, la teva ironia, en no poder continuar sostenint la teva mirada expectant, la teva figura transformada pel càncer que mai no ha perdut un punt de bonhomia i esperança. Però ens queda també el llibre obert de la teva vida que coneixem molt bé i que continuarem llegint moltes vegades. Queden els trenta-set anys viscuts a Ullastrell. Queda una porta oberta a "Cal Llobet" que mena als escenaris de "Can Puig", de "Can Palet", de "Can Costa", de l’hort. Queda el temps del treball dur a la vinya, de l’esmagencar, l’esporgar, el sulfatar, del raïm i la verema, de les cireres, del batre, de les olives. Ens queda l’esforç del teu treball diari amb el pare i la mare, amb els els germans i germanes, amb la Maria. Queda aquella joventut naixent en dies incerts, molt pr

Fronteres

Imatges
J. Pérez-Adelman: "Passant fronteres" Després d’escriure el poema del post anterior, llegeixo que el CCCB des de fa pocs dies presenta una exposició sobre fronteres , i no recordo on exactament (potser llegint una glosa del llibre de Luís de Sebastián , “África, pecado de Europa” ) algú comenta que la nostra frontera amb Africa és la més desigual socialment de totes les que existeixen. El nen de la fotografia del poema pot haver guanyat, creuant la frontera, una esperança de vida de més de quaranta anys respecte de la que podia tenir al seu país. Fer camí, superar fronteres, constitueix l’essència i el desideratum de la humanitat des de l’inici de la civilització. La condició de nòmades, a través de les fronteres externes i internes, físiques i mentals, ens iguala definitivament : “No pot ser més afinat el seny si si ens empeny sempre a caminar més lluny; no no entenc les fulles, les flors i els fruits si si no ens porten algun missatge; no no em sembla just recomençar

Àngel d'Àfrica

Imatges
Un voluntari alimenta un nen d'un any i mig arribat en pastera Àngels No t’abatran els anys, volaràs lluny, conservaràs l’escalf de la flassada quan sorpresos et parlin els teus ulls del vol que t’ha portat a aquesta platja. És la força del mar la que retruny en el teu aleteig arran de l’aigua, el mirall de la terra de banús que travessa el desert amb la mirada. Viuran al meu jardí les teves ales, creixeran amb la flor del gessamí reblint de joventut totes les cambres: em faran d’aixopluc cada matí quan cansats els meus ulls ja no recordin que em vas amorosir l’arrel dels somnis. C.A.

Xifres que fan pensar

Imatges
Millet : "Les espigadores" Xifres per pensar les que es troben avui al diari, coincidint amb la diada del primer de maig : - En un article excel-lent el catedràtic de política econòmica Antón Costas recorda un altre article recent de Paul Krugman al The New York Times segons el qual a finals del S. XIX l’empresari John D. Rockefeller disposava d’una renda unes 7.000 vegades superior a la mitjana de la renda per càpita als EEUU, mentre que el 2006 el gerent d’una “hedge fund” declarava una renda més de 38.000 vegades superior a la mitjana nordamericana, i en conjunt els 25 primers administradors dels principals fons d’inversió van tenir uns beneficis de 14.000 milions de dòlars, més del que costaria subministrar cura sanitària durant un any a vuit milions de nens, que són els que a Amèrica no tenen assegurança de salut. -Al mateix diari (secció economia) es concreta que al nostre país la participació dels salaris en la riquesa nacional és la més baixa dels últims