Comiat

Van Gogh: "Nit estrellada"

Miquel,
ens deixa un buit profund el teu comiat definitiu,
sentim que alguna cosa s’ha trencat
en no poder mantenir la teva companyia,
la teva conversa, la teva ironia,
en no poder continuar sostenint la teva mirada expectant,
la teva figura transformada pel càncer
que mai no ha perdut un punt de bonhomia
i esperança.

Però ens queda també el llibre obert
de la teva vida que coneixem molt bé
i que continuarem llegint moltes vegades.

Queden els trenta-set anys viscuts a Ullastrell.
Queda una porta oberta a "Cal Llobet"
que mena als escenaris de "Can Puig",
de "Can Palet", de "Can Costa", de l’hort.
Queda el temps del treball dur a la vinya,
de l’esmagencar, l’esporgar, el sulfatar,
del raïm i la verema,
de les cireres, del batre, de les olives.
Ens queda l’esforç del teu treball diari
amb el pare i la mare, amb els els germans i germanes,
amb la Maria.
Queda aquella joventut naixent en dies incerts,
molt precaris,
els dies de prendre la fresca al carrer,
del teatre d’aficionats assajat cent vegades
per la festa major, per Nadal,
per les tardes de diumenge sense cine ni televisió.
Queda el goig immens de l’arribada dels fills.

Queda la decisió d’enfrontar un nou horitzó a Mataró
on has passat els altres trenta-set anys,
les altres trenta-set pàgines del llibre
de la teva vida.
Queden els inicis al tint,
les anades i vingudes amb el camió repartint peces.
Queden les celebracions i festes familiars,
els amics, la petanca, les teves llargues caminades.
Quedem nosaltres com els àngels de la guarda
del teu record,
de la teva bondat, de la teva senzillesa.

Tot això és el pòsit de vida que ens has deixat,
passant sense fer fressa, sense fer-te notar,
amb l’honestedat i la llibertat d’esperit
dels qui es troben bé deixant-se estimar
i fent-se estimar.
La teva mort ens dol,
però és també una porta oberta a la joia i al misteri
d’aquesta vida compartida
amb tots nosaltres,
que vol continuar, que vol créixer,
que vol estendre’s fins més enllà
de les nostres limitacions.

Amb tot els que ens queda de tu
et diem adéu i te’n donem gràcies.
(El meu germà Miquel va morir abans d'ahir, 10 de maig)

Comentaris

Anònim ha dit…
gràcies tiet per estar en tot moment amb nosaltres.

montse
Anònim ha dit…
olaa!!
yo tamb soc d mataróo
es mol macu el escritt!!

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?