Valentí Bigordà, in memoriam

Ullastrell, Carrer Migdia (anys 60)

A vegades la mort és doblement cruel, com ara, que en dos dies s’ha emportat el meu germà Miquel i l’amic Valentí. Amb el Valentí havíem compartit el temps d’infància a Ullastrell, la primera joventut i uns quants anys d’estudis. El natural transcórrer de les coses ens va portar per camins diferents: ell va continuar a Abrera, lluitador i generós a la Purlom, i després a Canàries on va fer-se un estol d’amics. Diagnosticat de càncer, els tres anys que li quedaven de vida els va dedicar a reunir material, a aprofundir amb els amics i la família, a fer front a la malaltia mitjançant la paraula poètica, com si recuperés una segona naturalesa que l’enfortia i alhora li permetia guanyar-se una distància, entre irònica i contemplativa, respecte del que li estava passant. En el seu recull de poemes ("Un mal dolent" Abrera, setembre 2006) els títols ho diuen tot sobre aquesta proximitat assumida i enfrontada de la mort: "La Bèstia", "Tocat", "Tinc por", " De cara a la paret", "Som legió", "Temps de pròrroga", "El pacient", "El cirurgià", "No et vull veure plorar", "Un sopar surrealista", "Sant Jordi torna a vèncer", "Què tenen els dimarts ?", "Se me’n fot la bèstia!", "El mirall i el retrat de Dorian Gray", "Al meu àngel de la guarda","Bronzes", "La font dels encantats", "Quan jo estava malalt", "La noia de la quimio", "La immortalitat del mortal", " Com vull que sigui la meva cambra mortuòria" ("Que la mortalla sigui lleugera i el calçat resistent, que em queda un llarg camí per paratges desconeguts").

Parlant dels escenaris comuns d’aquella infància transcric uns versos del seu poemari sobre Ullastrell dedicats a "El meu carrer", el que il-lustra la foto:


"Contemplo la fotografia- color sèpia-
i em faig petit, per retrobar,
dins la retina, una imatge semblant.
Per sentir les mateixes olors de la infància.
Per tocar les mateixes parets atrotinades de les cases.
Per escoltar, com si fos ara,
les veus dels veïns
i la rialla franca de la padrina.
(...)
El meu carrer es diu Migdia
i enlluerna de tanta llum.
El carrer Migdia és la meva infància,
així d’humil i de senzilla,
com en aquesta postal".

Entrades populars d'aquest blog

La nostra història, la meva joia

Imatge
      Dijous passat vaig anar   a la presentació de les memòries del sacerdot, mestre i company Josep Hortet, al Seminari de Barcelona. Porten per títol “La nostra història, la meva joia” i són en realitat un relat autobiogràfic amb una riquesa de detalls i de matisos que t’enganxen en cadascun del sis capítols de què consta el llibre ( infància i creixement, la joventut, treball educatiu, treball comunitari i diocesà, la grandesa corrent i camí avançat ), de 1937 a 2024.    El detall del relat autobiogràfic combina les dades personals amb contínues reflexions sobre el sentit de les seves accions, del seu progrés vital com educador, coordinador i dinamitzador de la vida comunitària a la diòcesi de Barcelona, en el context de la història social i política del país. Més enllà de l’interès que el llibre pot tenir, i penso que ha de tenir, en els ambients de la comunitat eclesial, val molt la pena tenir-lo en compte en l’àmbit de les relacions Església-societat, sobretot perquè la par
Més informació

Ferida oberta

Imatge
     Fra Angelico   Un dels soldats, però, va travessar el costat amb una llança i, al punt, va sortir-ne sang i aigua (St Joan 19,34)     Ferida oberta   Surt sang i aigua de la ferida oberta, la sang vessada del vas de la sofrença quan ja l’esperit reposa.   Aigua brollant que de la mort retorna al cor de l’home i aspira a saciar la set de tots els temps.   Cletxa desclosa per esberlar la llança ensangonada, ferida guaridora al clos de les mans buides.    "Figura para el regreso de la muerte". Oteiza     Pietat. Oteiza          
Més informació

Contra la por

Imatge
     Anselm Kiefer. Pintures d'aquest autor il.lustren l'obra "L'esperit de l'esperança"  Aquests dies, després de les inundacions a València i del resultat de les eleccions a EE.UU amb la contundent victòria del trumpisme, s’està imposant un estat d’ànim pessimista, com si es tractés de la cristal.lització de les pitjors expectatives covades de fa temps en un clima de desconcert i ressentiment que aboca a la desesperança de molts i a l’antipolítica de la nostàlgia regressiva de molts altres. L’eslògan MAGA de Trump (Make America Great Again), com ha recordat Eduardo Mendieta, professor de la universitat de Pensilvania, és pura i simple antipolítica, la política de la nostàlgia contrària a allò de què tracta la política de veritat, del que podem crear i que per tant és prospectiva, no regressiva ni retroactiva.    La devastació de València per les inundacions, amb pèrdua de vides i danys materials de gran abast, que tant em recorden les inundacions del Val
Més informació