Xifres que fan pensar
Millet : "Les espigadores"Xifres per pensar les que es troben avui al diari, coincidint amb la diada del primer de maig :
- En un article excel-lent el catedràtic de política econòmica Antón Costas recorda un altre article recent de Paul Krugman al The New York Times segons el qual a finals del S. XIX l’empresari John D. Rockefeller disposava d’una renda unes 7.000 vegades superior a la mitjana de la renda per càpita als EEUU, mentre que el 2006 el gerent d’una “hedge fund” declarava una renda més de 38.000 vegades superior a la mitjana nordamericana, i en conjunt els 25 primers administradors dels principals fons d’inversió van tenir uns beneficis de 14.000 milions de dòlars, més del que costaria subministrar cura sanitària durant un any a vuit milions de nens, que són els que a Amèrica no tenen assegurança de salut.
-Al mateix diari (secció economia) es concreta que al nostre país la participació dels salaris en la riquesa nacional és la més baixa dels últims dotze anys (del 49 % de participació en el PIB l’any 1995 al 46’4% el 2006, descens en part justificat pels baixos salaris dels immigrants).
Es pregunta Antón Costas si aquestes desigualtats són el resultat inevitable de la nova economia de la globalització o bé si són conseqüència d’una determinada cultura del nou capitalisme, i remet al llibre recent de Richard Sennet, “La cultura del nuevo capitalismo” ((Anagrama), la tesi del qual és que formen part del programa d’un nou model institucional contra el que caldrà lluitar els propers temps.
Els treballadors anònims són, però, els qui fan la història, com recorda el mateix R. Sennet en el proemi d‘un altre llibre (“El respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad, Anagrama 2005), citant G.Eliot :
“ Que el bé augmenti en el món depèn en part d’actes no històrics; i que a vosaltres i a mi la vida no ens hagi anat tan malament com podia haver anat es deu, en gran part, a totes les persones que han viscut amb lleialtat una vida anònima i que descansen en tombes que ningú no visita”.
Es pregunta Antón Costas si aquestes desigualtats són el resultat inevitable de la nova economia de la globalització o bé si són conseqüència d’una determinada cultura del nou capitalisme, i remet al llibre recent de Richard Sennet, “La cultura del nuevo capitalismo” ((Anagrama), la tesi del qual és que formen part del programa d’un nou model institucional contra el que caldrà lluitar els propers temps.
Els treballadors anònims són, però, els qui fan la història, com recorda el mateix R. Sennet en el proemi d‘un altre llibre (“El respeto. Sobre la dignidad del hombre en un mundo de desigualdad, Anagrama 2005), citant G.Eliot :
“ Que el bé augmenti en el món depèn en part d’actes no històrics; i que a vosaltres i a mi la vida no ens hagi anat tan malament com podia haver anat es deu, en gran part, a totes les persones que han viscut amb lleialtat una vida anònima i que descansen en tombes que ningú no visita”.
Comentaris