Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

El futur és un país estrany

Imatge
“Voluntat política”, va repetir el president Carles Puigdemont en la conferència de Madrid, i el mateix reitera en la carta al president Rajoy formalitzant la proposta d’acord per un referèndum, amb “la màxima voluntat de buscar una solució política pactada i acordada que doni resposta a la demanda de la ciutadania de Catalunya de poder decidir sobre el seu futur”. Si bé no s’explicita en aquesta carta la decisió ja presa de celebrar un referèndum encara que no hi hagi acord (sí que es va fer explícit en la conferència apel.lant al dret democràticament inviolable de celebrar-lo en qualsevol circumstància), el president deixa clar que els termes de l’acord només poden cenyir-se a la realitat del referèndum, i no a qualsevol altre objecte.   És ben cert que per part del govern espanyol no hi ha hagut cap voluntat política per tractar el problema català, és més, s’hi ha mostrat directament en contra apel.lant a la sobirania del poble espanyol i a la seva indissolubilitat, i ara es veu ab…

La recuperació de Pedro Sánchez

Imatge
Els resultats de l’elecció directa del secretari del Psoe en la persona del reelegit Pedro Sánchez amb una participació molt considerable dels militants donen peu a tres notes d’urgència que de tota manera queden condicionades pel resultat del Congrés del mes vinent: 1.- A curt termini s’allunya l’espectre de la fractura del Psoe. Les veus de Cassandra d’alguns sectors del Psoe més propers a l’aparell, i alguns mitjans de comunicació rellevants han subratllatabans i durant la campanya el perill de fractura. Amb els resutats produïts, ho continuen fent. Només cal llegir l’editorial deEl País d’avui (“El Brexit del Psoe”) i les sibil.lines referències de Susana Díaz al seu reducte andalús per continuar sent útil al seu Psoe. El perill es localitzava de manera interrssada sobretot en una hipotètica victòria de Pedro Sánchez, i quasi gens en una victòria de Susana Díaz que es donava per descomptada, amb un marge prou suficient com per convèncer elrebel Pedro Sánchez i els seus seguidors que…

Per què en diuen referèndum pactat si volen dir unilateral?

Imatge
Alguna de les tesis que en un futur més o menys immediat es dedicaran al procés català tindrà per objecte, ben segur, l’anàlisi de la terminologia i la fraseolgia política emprada i la seva relació amb el camp semàntic que designa. Una de les expressionsa analitzar haurà de ser la de “referèndum o referèndum” en el context polític concret del moment en què la pronuncià el president Puigdemont, el setembre de 2016, forçat per la Cup en la qüestió de confiança, i les posteriors aplicacions que ha tingut en els últims trams del procés, fins a la celebració d’un referèndum unilateral, si és que es produeix. La Cup ho tenia molt clar de bon començament, i no enganyava ningú: de referèndum segons la legislació vigent, només n’hi pot haver un, l’unilateral que obliga a desobeir aquesta legislació. Pel Pdecat era una manera d’escombrar cap a casa per acabar llançant la brossa al mig del carrer, una maniobra típica de la puta i la ramoneta que dissimula les intencions sota formes diverses per…

Vela

Imatge
La ginesta arran de mar i una vela a la pupil.la que a poc a poc em destria la sorpresa de l’atzar, un punt blanc a la mirada navegant per mar i cel mentre es va aixecant el vel de la bellesa enyorada. C.A.

Stefan Zweig: adéu a Europa

Imatge
La pel.lícula de Maria Schrader, sense ser una gran pel.lícula, destil.la prou sensibilitat i sentit de la mesura com per anar-te imbuint del drama interior de Stefan Zweig durant els últims anys de l’exili, del 38 al 42, entreAnglaterra i Amèrica. És un breu però molt acurat mostrari del progressiu allunyament, físic i sobretot moral, d’aquella Europa que havia somiat, i per la que havia lluitat, des de la seva irreductible posició d’humanista i pacifista, forjada amb personalitats com Romain Rolland durant i després de la primera gran guerra. La possibilitat de construir una fraternitat espiritual al si d’Europa desapareixia per ell definitivament amb l’inici de la segona guerra, després de l’annexió d’Austria, la invasió de Txekoslovàquia i la persecució dels jueus. En aquelles circumstàncies, vist i autopercebut com un apàtrida en la societat britànica i obligat a unperiple per Buenos Aires, Rio de Janeiro, Nova York i Petròpolis, decidí posar fi ala seva vida, juntament amb la s…

La mare superiora

Imatge
“Marta la ferrusola, tu que tens tants de misssals no els vulguis tots per tu sola que a missa som tots iguals”.
Més que el pare carbasser la que mana i que valora al volt del pal de paller és la mare superiora. La Marta que digué al Jordi “a aquests xarnegos ni aigua, que ens han fet un gran espoli quan se’ns han ficat a casa”, és la mestressa manaia que va apilant els milions amb els seus mestres cantaires tot fundant congregacions. Té missals de tots colors, d’Andorra i de les Amèriques, alguns d’oficis majors i d’altres per fer les prèdiques.
Però no tot surt com voldria, algun membre congregat de tant en tant desafina perquè els missals són robats, i llavors es desanima, fa dir misses al mossèn per lliurar-se de les penes que l’esperen a l’infern quan hi arribi amb tantes merdes.
Ara que sabem el rol de la mare superiora només ens queda el consol de repetir a tothora: “Marta la ferrusola, tu que tens tants de misssals no els vulguis tots per tu sola que a missa som tots iguals”.
C.A.

Manifest de juristes pel referèndum. Més confusió que rigor

Imatge
  El Manifest de juristesa favor del dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya presentat ahir, i signat per sis cents juristes, s’afegeix a d’altres també de juristes que advoquen pel respecte a la llei com a principi fonamental. Entre uns i altres, i sense arribar a ser totalment contradictoris, són molt poc representatius del que puguin pensar la totalitat dels advocats col.legiats exercents i no exercents a Catalunya (només a Barcelona som quasi vint-i-tres mil col.legiats), així com dels juristes no col.legiats. D’altra banda , com passa amb tots els manifestos,el que interessa als que els promouen és l’adhesió de quants més millor, adhesió que sovint es produeix a partir de la posició política prèvia prescindint de l’anàlisi rigorosa del contingut. El nou manifest de juristes no s’escapa d’aquesta limitació, i busca adhesions partint de la suposada plena coherència del plantejament d’un referèndum d’autodeterm…

L’estelada no madura

Imatge
Algú sap què hi fa el Maduro en el lio del procés i si ens treu d’algun apuro l’ajuda d’aquest obsés? Maduro la democràcia se la passa per la Cup però en això de l’autocràcia el més valent és el ruc.
Al Marroc ningú no ens rep, a Miami hi ha problemes i el Junqueras està verd per tractar segons quins temes, tot és queixa i desconsol a la seu de Telemundo i amb l’escolanet del cònsol fa el paper de don Facundo. Però heus aquí que uns quants valents se n’han anat a Caracas per fer ballar el president amb el so de les maraques. La revolta del somriure, digui el que digui la Cup, cada cop és més de riure mentre va fent el xup-xup als fogons de l’estelada que tant serveix per fer festa com per cridar amb mala bava i amb Maduro de requesta.
El Bolívar més nostrat que vol ocupar els carrers, l’Artur Mas empaperat, s’haurà d’empassar els papers. Nicolás des de Caracas dirigirà la batalla. Fora corruptes i carques, fora els líders de ferralla! C.A.

El meu llibre és una rosa

Imatge
La taula és el meu jardí on floreix cada matí. El color li posa títol, cada pètal un capítol i les tapes la corol.la que el vesteix i l'acarona. Cada punxa un punt i a part per pensar el que m'ha fiblat i les fulles tots els fulls que llegeixen els meus ulls. La tija n´és l'argument i l'aroma el sentiment que va de tu cap a mi quan hi escric el que et vull dir C.A. Sant Jordi 2017

Al processisme se li acaba el temps

Imatge
Sembla que va ser López Tena l’inventor de la paraula “processime” per definir l’evolució del procés sobiranista cap a posicions cada vegada més laberíntiques dins un bucle que no conté cap sortida raonable, per més racionals que puguin presentar-se les seves motivacions de fons. “Processisme”, doncs, vindria a ser la caiguda a plom del procés en un àmbit de pura tàctica per anar guanyant temps, perdent el poc que en un principi hagués pogut tenir de moviment estratègic per avançar en la millora de l’autogovern. El simple tacticisme es va començar a fer evident a partir de l’ensulsiada del plantejament d’Artur Mas a les eleccions de novembre 2012, amb la pèrdua de 12 escons, es va reforçar amb les giragonses per la pregunta del 9N de 2014, va continuar amb les negociacions per la formació de JuntsxSí i va culminar amb les eleccions del 27S de 2015 (en les que es va perdre el plebiscit plantejat), la defenestració del president Mas per la Cup i la insòlita marxa enrere cap al “referè…

Tankes basques

Imatge
Gaztelugatxe (Bermeo)
Gaztelugatxe, ermita sobre roca, ulls de mar brava i cella acampanada mirant el matxixako





Zumaia (Ruta del “Flysch”)
Flueix la costa com les pàgines fràgils d’un llibre obert que va escrivint el mar als espadats del temps.
C.A.

Emmaús

Imatge
Caravaggio, "El sopar d'Emmaús"

Rere el divendres sant d’un món que empal.lideix, la veu del desencís acull el vianant, a l’únic foraster que ignora el que ha passat als ulls dels que caminen fugint del seu fracàs: “et pots quedar amb nosaltres, que el dia s’enfosqueix”. Entra, doncs, a l’hostal i amb ells s’asseu a taula. Aturen la conversa, i quan parteix el pa en el gest compartit retroben la paraula.
Al caliu del que parlen es crea l'avidesa, mentre s’obren els ulls, d’entendre el que ha passat, i a l’ombra del local cremen els cors per dintre. A fora és nit profunda, perdura la tristesa, només queden ataula engrunes del sopar, les traces del camí vers l’albada possible.

C.A.