Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Postveritats del procés

Imatge
La República promesa no era pas una mentida, era un fet alternatiu per transformar-nos la vida.
La Dui tan esperada no era pas una proclama, era una urna amb paperetes per conservar-nos la flama.
La majoria social no es comptava pas amb vots, donaven prou fe els escons del ver mandat nacional.
La Dinamarca del Sud no era pas una entelèquia, era el disseny del futur que tindrem de recompensa.
L’acollida dels Estats no era pas una il.lusió sinó l’obra d’en Romeva que Europa no vol fer seva.
La fugida d’empresaris no era pas per salvar empreses sinó el pla d’uns mercenaris per robar-nos béns i peles.
La divisió social no és pas cosa del procés, és la recança normal que acompanya els botiflers.
La unilateralitat no era pas un gran miratge sinó el manà del viatge per portar-nos fins a Ítaca.
Tot plegat no era un engany sinó la prova cabdal de com el bé s’afaiçona contra les forces del mal.
El relat d’independència s’hauria fet realitat si l’Estat de violència no ens hagués pres la innocència.
Amb Puigdemont a Brussel.les la C…

Autocrítica

Imatge
Comencen a sentir-se algunes veus d’autocrítica dels partits independentistes. Però aquestes veus, o més aviat veuetes, són exageradament tímides, i sobretot esbiaixades. Tant, que no s’enfronten als punts nuclears que, al meuparer,haurien de ser objecte d’una sincera i eficaç autocrítica per enfocar el futur immediat amb prou garanties i no reincidir en els mateixos errors ni anar contra els mateixos topalls. Sembla, en canvi, que alguns opinadors de l’entorn sobiranista van una mica més enllà i s’atreveixen a insinuar alguns punts més de fons de la necessària autocrítica. Seria el cas, per exemple, de Francesc M. Àlvaro en els seus darrers articles, posant en qüestió algunes de les decisions del procés els dos últims anys. Queda, però, molt camí per recórrer entre els teòrics i fans mediàtics del procés per acceptar una veritable autocrítica. ERC i el PDEcat, així com l’ANC i Òmnium, es limiten a constatar que el Govern de la Generalitat no estava a punt, ni tenia les estructures …

Matisos del Tribunal Suprem

Imatge
Després de l’enorme repercussió social de la interlocutòria de l’Audiència Nacional acordant la presó provisional dels Consellers del Govern pels indicis de delicte de rebel.lió i riscos inherents de fuga, destrucció de proves o reiteració delictiva, la interlocutòria de la Sala Penal del TS sobre la imputació del mateix delicte a la Presidenta i membres de la mesa del Parlament, acordant la presó provisional eludible amb fiança per a Carme Forcadell i la llibertat provisional amb fiança per a la resta de membres de la mesa (i sense fiança per a J. Josep Nuet), aporta alguns matisos dignes de tenir en compte: 1.-Allà on la querella del fiscal dona per fet que les successives decisions parlamentàries, execucions governamentals i mobilitzacions socials paral.leles són expressions evidents del disseny i desenvolupament del delicte de rebel.lió, l’instructor del Suprem distingeix entre el mecanisme d’unilateralitat parlamentària i la suposada instrumentalitzacióde les mobilitzacions. La di…

Pàtria

Imatge
He dit: La pàtria; i he vist la folla herència. Perquè per ella jo sigui jo, en creixença amb germans, l’he acceptada.
(Carles Riba. Novembre 1955)

Hereus malavinguts, ens barallem per l’herència d’una pàtria comuna, incapaços de dir-nos com cal repartir els béns i guardar la memòria de tot el que hem viscut al caire senyorívol d’aquesta pell de brau.
És ben folla la deixa si amb ella s’ha esvanit el que havíem guanyat mentre creixíem junts i encara ens engrescàvem a persistir en l’esforç de tots en cada feina respectant els secrets i els mots de cadascú.
No podria acceptar aquesta folla herència tal com l’han garbellada. Hi ha molts llocs oblidats en l’estrany testament, massa història amagada sota els noms prepotents que abasseguen l’espai de la casa endreçada.
Ja no és la pàtria fèrtil, la del pacte ancestral dissentint noblement de la causa imposada, sinó la terra adusta, arrauxada i frustrada, que cedeix infeliç al dolor de l’espera amb més por que esperança.
C.A.

Rebel.lió?

Imatge
Causa una profundíssima pena en aquests moments haver de donar voltes entorn de la venjativa actitud del Ministeri Fiscal acusant del delicte de rebel.lió a tots els membres del Govern i de la mesa del Parlament. S’han comès massa disbarats per no preveure que el procés no podia acabar bé, que els seus objectius eren inassolibles, com els fets han demostrat, i que el comportament dels protagonistes promotors (Govern, grups parlamentaris, ANC, Òmnium) incorria sovint en la temeritat i en l’engany col.lectiu donant per fet el que era materialment, políticament, jurídicament, socialment, econòmicament, impossible d’obtenir, però al fracàs d’aquest moviment l’acompanya el fracàs de la intervenció del Govern del Pp que corona la falta absoluta de propostes polítiques per reconduir-lo amb la creació a posteriori d’un fictici escenari de rebel-lió en el que aboca la màxima duresa del Codi penal. La lectura atenta de la querella per rebel.lió contra el Govern i els membres de la mesa del Par…

El desconhort, altra vegada

Imatge
En un breu assaig del 1944 (“El desconhort”) Agustí Calvet i Pascual, “Gaziel”, afirmava contundent: “Podíem provar, així mateix, la gran jugada: la separació d’Espanya. Però també ho hem intentat, i també hem perdut. Som desafortunats, i el destí ens ha col.locat en un punt geogràfic fronterer tan absurd, tan incòmode, que cap veí no ens vol; i els qui potser ens voldrien veuen en el negoci més inconvenients que avantatges…Per què un estranger ha de voler col.laborar amb nosaltres contra Espanya”. I més endavant afegia: “Sempre m’ha semblat un contrasentit i una pura falòrnia allò del “tot o res”, del “caixa o faixa”, del “si no ens ho donen ens ho prendrem” que tant ha entusiasmat sempre els catalanistes moderns, des de la nostra Renaixença del S.XIX fins a la tombarella tràgica del 1936. Possiblement aquestes expressions romàntiques i absolutament buides agradavem tant perquè creaven la falsa il.lusió d’unes forces que radicalment ens manquen… Dissortadament, els mateixos catala…

Per molts anys!

Imatge
Per molts anys a allò que estimis! si el que estimes et fa créixer i et recorda amb cada bes que l’amor ens fa renéixer.
Per molts anys a allò que vulguis! si el que vols és el regal de l’esforç de cada dia i és el fruit del teu treball.
Per molts anys a allò que esperis! si l’espera que t’atrau vers el futur desitjat porta anhels i porta pau.
Per molts anys als llocs on vagis! si els indrets et són plaents i les persones que hi trobes t’ensenyen móns diferents.
Per molts anys a allò que tinguis! si el que tens ho has merescut i ho disfrutes com un do per tots els anys que has viscut.
C.A. 25 d’octubre 2017 33è aniversari de l’Elena

El 155 mereix una resposta unitària

Imatge
Algú a Madrid defensa que el contingut de l’article 155 és tan flexible que pot incloure les mesures proposades pel Pp, amb el recolzament del Psoe i C’s,de suspensió global de l’Autonomia a Catalunya. Fals. En la negociació dels pares de la Constitució sobre aquest article, que és un calc del previst a la Constitució alemanya com a “coerció federal”, es va excloure explícitament la possibilitat d’aplicar-lo com a recurs últim per a la suspensió o substitució de les competències globals de qualsevol Autonomia. Per això l’article preveu l’aplicació de “mesures necessàries per obligar al compliment forçós de determinades obligacions”, no pas per a suspendre l’Autonomia o assumir-ne globalment totes les competències, limitant a més l’activitat del Parlament. D’estudiant em van ensenyar que allà on la llei no distingeix tampoc nosaltres hem de distingir, i  que el que la llei no diu no ho podem suposar. Si són determinades obligacions, són determinades obligacions, i prou. El Pp s’ha ado…

Tot empitjora

Imatge
La situació ha entrat en un pendent pel que es precipiten els fets sense control: 1.- La presó preventiva de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart és la conseqüència de la intervenció expeditiva i extemporània de la fiscalia en les denúncies inicials per sedició de l’extrema dreta (Vox i Miguel Duran). La instructora Lamela força el tipus penal de la sedició i addueix raons de presó preventiva que no tenen fonament real.   Pèssima estratègia de la fiscalia quan es posa en el paper de remolcador de les iniciatives de l’extrema dreta i arrossega una de les institucions de l’Estat cap a l’enervament de les posicions en un moment en què el que més convindria seria l’estratègia de la moderació. La instructora de l’Audiència Nacional considera que la manifestació pacífica del dia 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat no era tal manifestació pacífica sinó que fou induïda pels dirigents de l’ANC i Òmnium com un moviment tumultuari en el que es van alçar com a protagoniste…

La independència sota condició suspensiva

Imatge
Carles Puigdemont ahir no va fer cap declaració formal d’independència. Es va limitar a assumir personalment el mandat democràtic per la independència que segons ell es desprèn de l’1-O i a manifestar que treballarà en aquest sentit. Per si no quedés prou clar que no feia declaració d’independència va proposar deixar en suspens la llei de transitorietat que havia d’entrar en vigor al cap de dos dies de la proclamació dels resultats del referèndum. Cap votació al Parlament, cap decisió en ferm, només declaracions d’intencions, inclòs el document privat que van signar JuntsxSí i la Cup. Tot plegat em recorda el mandat democràtic per la independència que es va voler derivar del resultat de les eleccions del 27S del 2015, quan en realitat el plebiscit s’havia perdut. Aquell mandat democràtic va acabar en un referèndum unilateral sense garanties. Aquest segon mandat democràtic veurem en què acabarà. Tot i el paral.lelisme entre una i altra situació, la d’ara presenta particularitats: 1.- No…