Risc de reiteració delictiva?



  

  “Els Jordis”, Oriol Junqueras i Joaquim Forn continuaran en presó preventiva. O com un sol magistrat pot condicionar la campanya electoral que comença demà i, probablement, també el seu resultat, quan molts teníem coll avall que tots els empresonats sortirien amb fiança.
   Llarena, el magistrat instructor de la Sala del Penal del Tribunal Suprem s’agafa a un sol document de l’expedient, “Enfocats”, que no havia d’haver existit mai, i del que algun dia algú n’haurà de fer una anàlisi exhaustiva per desentranyar el somni malastruc del procés, per resoldre deixar uns exconsellers en llibertat provisional i mantenir en presó preventiva l’exvicepresident, l’exconseller d’interior i els dos activistes presidents de l’ANC i Òmnium.
  En aquest document d’unes desenes de pàgines consta literalment, entre molts altres extrems,  que per arribar unilateralment a la independependència, i en tot cas per forçar l’Estat a una sortida pactada s’ha de “generar un conflicte democràtic d’ampli recolzament ciutadà”, fent que les mobilitzacions “comencin d’una manera conservadora” i vagin “augmentant el nivell de conflictivitat segons la resposta de l’Estat”. En el nucli del comitè estratègic que dirigeix aquest moviment hi consten com a rectors Oriol Junqueras i els Jordis. Amb aquesta dada el magistrat en té prou per considerar que “les aportacions protagonistes de tots quatre estan directament vinculades a una explosió violenta que, en el cas de reiterar-se, no deixaria marge de correció o de satisfacció als qui en resultessin afectats, amb el conseqüent perill de lesió de la convivència social, el desenvolupament econòmic i social i laa mateixa integritat física de les persones”. El magistrat no deixa d’equiparar la responsabilitat de tots quatre amb la responsabilitat de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el que dona algunes pistes de cap on poden anar les acusacions més greus, i les penes corresponents, en el monent del Judici, d’aquí sap quant de temps.
   No hi ha, doncs, risc de fuga ni risc de destrucció de proves, només risc de reiteració delictiva en funció dels llocs de més alta responsabilitat que ostentaven els quatre investigats en el disseny i el control del procés en la seva fase més crítica. A títol d’il.lustració exemplar es descriuen breument els fets del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia (fets que algun consell prudent hauria d’haver desactivat abans de produir-se com es van produir), en els que hi va fer acte de presència el mateix vicepresident i en els que el magistrat considera que els Jordis “van dirigir les masses modulant els actes de violència durant dinou hores i facilitant la sortida de la comissió judicial gràcies al domini dels fets que tenien, propiciats perquè les forces encarregades de l’ordre públic, sota la direcció del Conseller Joaquim Forn, no van afavorir ni desplegar cap actuació per posar-hi fi”.
 Ara bé, la decisió de mantenir la presó preventiva per a tots quatre xoca, al meu parer, amb algunes contradiccions que fan que la resolució sigui més que discutible jurídicament, i que fins resulti incoherent respecte de les dades de fet i de discurs que utilitza el magistrat, de manera que es pot dir que més que evitar la possible reiteració futura d’una violència potencialment explosiva el que s’està decidint és la imposició d’un càstig afegit als quatre investigats en funció de l’indiciari protagonisme que van tenir en els fets passats. El càstig afegit serveix, a més, d’avís per a navegants. I això perquè:

-     No és coherent que si es va dictar presó eludible amb fiança per a Carme Forcadell, considerada responsable al mateix nivell  que els quatre investigats, no es prengui respecte d’ells la mateixa decisió.
-            En les circumstàncies actuals no es pot mantenir que els quatre  investigats continuïn tenint el domini dels fets, respecte de les mobilitzacions de masses, que tenien en les mobilitzacions passades, quan els condicionants de la situació ara mateix han canviat substancialment. Sembla com si el magistrat atribueix  a tots quatre, mecànicament i al marge de qualsevol altra consideració personal i social, el rol d’organitzadors compulsius de mobilitzacions potencialment explosives de cara al futur.
-            Si, com raona el magistrat, el risc de reiteració delictiva va unit a les responsabilitats públiques a què aspiren en les properes eleccions, no és coherent que s’accepti, almenys provisionalment, que han manifestat la voluntat d’actuar dins el marc constitucional en la futura activitat política, com també s’ha  acceptat per als membres de la mesa del Parlament i per a la resta d’exconsellers  com argument suficient per la llibertat provisional. I encara és menys comprensible que es faci servir l’argument d’aspiració a càrrecs públics  també per a Jordi Cuixar que no es presenta en cap llista i ha renunciat al càrrec de president d´Òmnium.
-      L’exconsller Joaquim Forn no consta que formés part del nucli director en el disseny del document “Enfocats”. Que tingués el càrrec de dirigir les forces de l’ordre en un temps passat no pot fer suposar que continuarà tenint-lo en un futur immediat per reincidir en els mateixos fets. El mateix es pot dir respecte d’Oriol Junqueras.
-         Si el magistrat admet la hipòtesi que els indicis de la instrucció també podrien portar a una qualificació més lleu del fets com a sedició i no com a rebel.lió, tampoc és coherent que es decanti per la mesura més greu possible de la presó preventiva en perjudici del dret fonamental a la llibertat mentre no recaigui sentència ferma en el judici que correspongui.

   Finalment, tot i que el magistrat es recozla en una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 3 de març de 1987 per fonamentar la limitació del dret dels investigats  a participar en  condicions d’igualtat en la campanya electoral, no s’haurien de bandejar en una resolució judicial les circumstàncies especials en les que es desenvoluparan la campanya i les mateixes eleccions del 21D. Els tribunals no haurien de contribuir a enrarir encara més el clima polític excepcional que estem vivint. La consigna fiat iustitia et pereat mundus sempre ha estat portadora dels pitjors auguris.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Presó col.lectiva”

Mas no se sent cridat

Emmaús