Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2007

Ofici

Imatge
A l’homilia del solemne Ofici de Les Santes el bisbe JaumeTrasserra, de Solsona (professor que em fou, fa molts anys, de dret canònic a Barcelona), tot glossant les santes patrones de Mataró, Juliana i Semproniana, recorda el contingut de les actes martirials al temps de l’Imperi romà pel que fa a la qüestió central que era formulada als cristians : “ Qui és el teu senyor ?” El que voldria dir, en una formulació vàlida per a qualsevol temps : què esperes ?, quin sentit dónes a la teva vida ? I el bisbe Trasserra desgrana la resposta, el testimoni d’aquells cristians fonamentat en Jesús de Natzaret, l’únic Senyor. Hi ha un moment, però, a la segona part de l’homilia, que el bisbe recondueix aquest testimoni universal a una qüestió particular relacionada amb els greuges i dificultats dels cristians d’avui que moltes vegades veuen com es fa burla de la seva fe (el que depèn sempre d’una percepció subjectiva) i exhorta a fer-s’hi forts i, en certa manera, a plantar cara. I llavors començo…

Festa

Imatge
La fiesta se parece al universo
en que es única...
Extraterritorial, así es la fiesta.
Guarda una relación inexplicable con el poder
por eso algunos piensan en la belleza de las formas de gobierno
mientras se incorporan a la elasticidad de ser muchos...
Qué difícil precisar lo que tiene
de profecía
la fiesta.
Bullicio de la especie en torno a ningún centro.
Uno de mis alumnos la define
insuperablemente
como exhibición de volúmenes.

(Juan A. González-Iglesias, "Teoría de la fiesta" a “Eros es más”,Colección Visor de Poesía, 2007)

Aquest bullici i exhibició de volums s’expressa sobretot en la multitud (l’estar “amb” o estar “en”) que esborra les distàncies de manera instantània en un sol acte de descàrrega, com deia Elias Canetti : en aquest acte tots els que pertanyen a la multitud es desfan de les seves diferències i se senten iguals.

Un fenomen de descàrrega és el que representa de manera ben plàstica el ritual del “desvetllament bellugós” de la festa mataronina de“Les Santes: cent…

3 de 9

Imatge
En homenatge a la castellera Mariona

A l’ombra de la plaça,
quan el silenci enclou
el so agut de la gralla,
obrint-se a l’aire nou
folrat amb saba blanca,
creixia el tres de nou
com una branca blava.
I he vist la teva estrella
al cim de l’arbre esvelt
descloure’s com poncella
d’un lluminós empelt.
C.A.

Piqué, Acebes i el porc de Pirró

Imatge
En un dels seus assaigs Montaigne explica l’anècdota del filòsof grec Pirró (sistematitzador de l’escepticisme) que enmig de l’astorament i la por desencadenades per una tempesta a alta mar va ensenyar als passatgers d'un vaixell un porc que es mostrava completament despreocupat del que passava, perquè en prenguessin exemple i miressin de fer com ell per superar les angoixes. Es pregunta Montaigne, després de recollir també la sentència d’Epictet segons la qual " els homes s’anguniegen per les opinions que tenen de les coses, no per les coses mateixes": "¿De què serveix el coneixement de les coses si ens fa perdre el repòs i la tranquil-litat que tindríem sense ell, i si és la causa que la nostra condició sigui pitjor que la del porc de Pirró ?" La direcció del PP, i Acebes al capdavant, s’han pres a pit l’exemple del porc de Pirró: si el Partit ha triat el cos a cos, l’envestir de cara per obtenir el resultat del canvi de govern sigui com sigui, sense preocu…

L'hereu, el trias i el díaz, la mayol i el portabella, i un túnel que ens meravella

Imatge
Al ple de l’ajuntament
l’hereu obre el parlament:
“Mireu nois,
ja n’estic fins als collons
dels dubtes de tots nosaltres,
la gent se’n riu a pilons
dels acudits d’uns i altres.
Com que jo ja n’estic tip,
i això és cosa de foment,
el que la ministra ha dit
em sembla clar i concloent”.

S’aixeca el trias i diu:
“Això no s’acaba aquí
i no s’hi val fer-se el viu.
El ple haurà de decidir,
caldrà veure què votem:
si l’ave se’n va al vallès
o si entre tots el fotem
allà on no ens hi juguem res.
Perquè a mallorca perilla
la consagrada família”.

El fernández al seu torn
avença aquesta proposta:
“Aquí el que falla és l’entorn,
aquest túnel a mallorca
ens desfà tot el contorn:
proposo dur-lo a la costa”.

Portabella s’exaspera
i prossegueix la funció:
“Si hi ha un túnel a aragó,
i encara un altre a vidrera,
per què foradar mallorca
per arribar a la sagrera ?”

Finalment la imma mayol,
per acostar les postures,
clama amb veu de rossinyol:
“Si tenim visions futures
tot això és ben bé un bunyol,
i si hem d’anar a les dures
que l’ave s’ho f…

Jordi Carbonell, poeta

Imatge
Ha estat un plaer, i una sorpresa, descobrir el Jordi Carbonellpoeta. Sota l’aparença dura, crítica, del polític d’ERC, del filòleg auster i sense concessions, del personatge públic exigent, s’ha conformat, i ha conviscut amb la mateixa honestedat i fermesa del polític, empeltada a la saba amable de la paraula creadora, durant molts anys, l’ànima del poeta. "Hortènsia" (Proa 2007), el recull de poemes escrits entre 1951 i 2006, aplega entorn dels escenaris on ha viscut tot un món de records, des dels més llunyans (anys d’exili voluntari a Càller – Sardenya- on exercí de professor) fins als més propers a Barcelona, abocats a les hores de dol per la pèrdua de la dona.
Per entre els versos humils, diàfans, de Jordi Carbonell es transparenten els moments més intensos de la seva vida, com l’arribada del primer fill :
"Tu, breu d’espai, petit enmig dels móns
desmesurats, dins de l’immens, fotesa,
però innombrable i dens de tu mateix..."

Les sensacions d’un migdia d’estiu:
&quo…

Turistes

Imatge
E.Hopper:"Grup de persones al sol"

"La llei explícita o implícita del ciutadà de la societat de consum destaca l'estatus del ciutadà com a turista. Sempre un turista, tant si està de vacances com en la vida quotidiana. Un turista a tot arreu, tant a fora com dins del propi país. Un turista en la societat, en la vida, lliure per guanyar-se el propi espai estètic, a qui se li perdona haver oblidat l'espai moral. La vida, com la cova del turista" (Zygmunt Bauman, "Ètica posmoderna", Siglo Veintiuno Editores 2006, p.278). Els turistes com metàfora de la posmodernitat: físicament propers, espiritualment allunyats, com les persones de la pintura de Hopper que vénen a ser una "metàfora del silenci", del distanciament. Hopper:"Habitacions vora el mar"

Odi antic

Imatge
Fabiola Peduomo, vídua d' un assassinat de les FARC : "No me puedo permitir un odio tan antiguo"

No et pots permetre un odi tan antic.
No dius: lluitaré per contenir l’odi.
Dius tot just, en un gest aclaparat:
no em puc permetre un odi tan antic.
Com si el pes d’una estranya tradició
s’hagués girat d’antic en contra teu.
No dius tampoc que mai no oblidaràs,
com si el record t´hagués d’assegurar
un sentiment més fort contra aquest odi.
Vols desfer-te del llast d’aquesta saba
que emmetzina la terra al fer-se arrel,
tan antiga com l’aire que respires.
Vols guanyar-te, almenys tu, ara i aquí,
un repòs allunyat de tanta ràbia,
un lloc buit , sense reptes ni esperances,
on la innocència arribi a fer-se jove.

Vist per sentència: toquem fusta

Imatge
El Judici de l’11-M ha quedat vist per Sentència. Em queda una sensació agredolça, una barreja de satisfacció i de preocupació. Satisfacció en comprovar com el sistema judicial, fonamentat sobre les garanties processals d’acusació i defensa, ha funcionat formalment, seguint la pauta d’una instrucció portada a terme amb una rapidesa relativa, tenint en compte els paràmetres de lentitud exasperant amb què normalment funcionen les instruccions penals. Preocupació per la constatació d’alguns aspectes que s’han posat de manifest durant el judici: advocats de l'acusació (els relacionals amb l'AVT) que han buscat desnaturalitzar l'objecte del judici, treballant sense escrúpols per la teoria de la conspiració, amb la condescendència excessiva del Tribunal que no hauria d'haver permès aquesta tergiversació de la funció de l'acusació desviant l'atenció allà on no hi havia objecte; advocats de la defensa també abonats a la tesi de la conspiració, en una conxorxa processal…