Piqué, Acebes i el porc de Pirró





En un dels seus assaigs Montaigne explica l’anècdota del filòsof grec Pirró (sistematitzador de l’escepticisme) que enmig de l’astorament i la por desencadenades per una tempesta a alta mar va ensenyar als passatgers d'un vaixell un porc que es mostrava completament despreocupat del que passava, perquè en prenguessin exemple i miressin de fer com ell per superar les angoixes. Es pregunta Montaigne, després de recollir també la sentència d’Epictet segons la qual " els homes s’anguniegen per les opinions que tenen de les coses, no per les coses mateixes": "¿De què serveix el coneixement de les coses si ens fa perdre el repòs i la tranquil-litat que tindríem sense ell, i si és la causa que la nostra condició sigui pitjor que la del porc de Pirró ?"
La direcció del PP, i Acebes al capdavant, s’han pres a pit l’exemple del porc de Pirró: si el Partit ha triat el cos a cos, l’envestir de cara per obtenir el resultat del canvi de govern sigui com sigui, sense preocupar-se per altres conseqüències, ¿de què serveix un dirigent com Piqué que té més de cagadubtes que d’agitador , de què serveixen el bizantinisme i les matisacions si aquí el que importa és anar al tema directament , a les "coses" del poder com ells les entenen, a la crispació pura i dura sense cap mena d’escrúpols ?. Per arribar a la tranquil-litat del porc de Pirró, assegurant el resultat, no cal més pensament ni més opinió que la que garanteixen personatges com García Albiol i semblants. En la seguretat, la tranquil-litat i la capacitat de dissuassió del grunyir del porc es concentren les màximes aspiracions d’aquests deixebles de Pirró. Deixebles, però no abonats com ell a l’escepticisme sinó a l’èxit (o al fracàs ?) segur. Montaigne, ajuda’ns !

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?