Vist per sentència: toquem fusta

El Judici de l’11-M ha quedat vist per Sentència. Em queda una sensació agredolça, una barreja de satisfacció i de preocupació. Satisfacció en comprovar com el sistema judicial, fonamentat sobre les garanties processals d’acusació i defensa, ha funcionat formalment, seguint la pauta d’una instrucció portada a terme amb una rapidesa relativa, tenint en compte els paràmetres de lentitud exasperant amb què normalment funcionen les instruccions penals. Preocupació per la constatació d’alguns aspectes que s’han posat de manifest durant el judici: advocats de l'acusació (els relacionals amb l'AVT) que han buscat desnaturalitzar l'objecte del judici, treballant sense escrúpols per la teoria de la conspiració, amb la condescendència excessiva del Tribunal que no hauria d'haver permès aquesta tergiversació de la funció de l'acusació desviant l'atenció allà on no hi havia objecte; advocats de la defensa també abonats a la tesi de la conspiració, en una conxorxa processal que atempta contra les més elementals normes deontòlogiques de la professió i que fa saltar pels aires l'obligació de cenyir-se exclusivament al dret de defensa de l'acusat (qui ha triat aquests advocats ? - els que no són d'ofici -, qui els paga ?, què pensa fer el Consell de l'Advocacia per sancionar aquestes intervencions tan irregulars?). Preocupació també, pel que pot tenir de simptomàtica, per la contundència amb què el president del Tribunal va tallar les al-legacions de la fiscal Olga Sánchez (treball extraordinari el d'aquesta dona !) en el tràmit final de l'informe d'acusació, privant-la de denunciar els insults i les pressions de què han estat objecte, durant més de tres anys, tant ella com el jutge instructor Del Olmo per part de sectors del PP i mitjans de comunicació afins, infàmies que han perseguit contaminar la instrucció, el judici i el mateix Tribunal que, paradoxalment, ha retirat la paraula a l'acusació pública quan ha volgut salvaguardar-lo, a ell també, d'aquesta contaminació.

Desitjo que la Sentència sigui objectiva i s'escapi definitivament de les traces insidioses que han envoltat tot el procediment. Toquem fusta. Voldria equivocar-me, però em temo que la Sentència potser no aclarirà tot el que esperem (el que les víctimes i familiars sobretot esperen), no ja el que es relaciona amb l'absència o suficiència de proves respecte als acusats, sinó el que es relaciona amb els orígens i connotacions del disseny de l'atemptat; molt em temo que en aquest punt la Sentència vulgui ser una mica més oberta del compte, tal i com han demanat algunes de les acusacions particulars i defenses esmenatdes: prou oberta com perquè els partidaris de la conspiració puguin continuar amb el seu propòsit de desprestigi radical de les institucions, sobretot del Govern. Raons més concretes per tocar fusta ?: el president Javier Gómez Bermúdez va accedir a la presidència de la Sala del Penal de l'Audiència Nacional després d'un desconcertant estira i afluixa amb altres candidats (entre ells Garzón), un tràmit kafkià que va transparentar molts interessos polítics al si del Consell del Poder Judicial on només va comptar amb els vots del sector conservador ; Alfonso Guevara, un dels altres dos membres del Tribunal, es va distingir fa poc pel seu protagonisme en el cas de Juana Chaos, exigint el Ple de l'Audiència per anul-lar el criteri dels jutges que l'havien jutjat, favorables a la presó atenuada, no respectant per tant el dret al jutge natural o predeterminat.