3 de 9

En homenatge a la castellera Mariona

A l’ombra de la plaça,
quan el silenci enclou
el so agut de la gralla,
obrint-se a l’aire nou
folrat amb saba blanca,
creixia el tres de nou
com una branca blava.
I he vist la teva estrella
al cim de l’arbre esvelt
descloure’s com poncella
d’un lluminós empelt.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat