L'hereu, el trias i el díaz, la mayol i el portabella, i un túnel que ens meravella

Al ple de l’ajuntament
l’hereu obre el parlament:
“Mireu nois,
ja n’estic fins als collons
dels dubtes de tots nosaltres,
la gent se’n riu a pilons
dels acudits d’uns i altres.
Com que jo ja n’estic tip,
i això és cosa de foment,
el que la ministra ha dit
em sembla clar i concloent”.

S’aixeca el trias i diu:
“Això no s’acaba aquí
i no s’hi val fer-se el viu.
El ple haurà de decidir,
caldrà veure què votem:
si l’ave se’n va al vallès
o si entre tots el fotem
allà on no ens hi juguem res.
Perquè a mallorca perilla
la consagrada família”.

El fernández al seu torn
avença aquesta proposta:
“Aquí el que falla és l’entorn,
aquest túnel a mallorca
ens desfà tot el contorn:
proposo dur-lo a la costa”.

Portabella s’exaspera
i prossegueix la funció:
“Si hi ha un túnel a aragó,
i encara un altre a vidrera,
per què foradar mallorca
per arribar a la sagrera ?”

Finalment la imma mayol,
per acostar les postures,
clama amb veu de rossinyol:
“Si tenim visions futures
tot això és ben bé un bunyol,
i si hem d’anar a les dures
que l’ave s’ho faci sol”.

I s’allarga el parlament:
els uns criden per mallorca,
els altres pel monument,
senyalen uns el vallès
i els altres volen la costa
o bé el sot aragonès.
Al carrer alguns s’encadenen
i resen la lletania:
“aquí l’ave, res de res,
només val l’ave-maria”.
I els turistes se sorprenen
de veure els natius que es barallen
i porten el woody allen
perquè ens filmi els ous com ballen.

Però heus aquí, oh meravella!,
que emnig de tot l’esvalot
(serà miracle o quimera ?)
s’apareix gaudí el devot
i deixa anar aquest sermó:
“Vull que s’acabi el merder,
ja n’hi ha prou d’aquest color.
Contra els trens, sóc el primer,
perquè un tren de mala via,
desbocat i sense fre,
em va enviar a l’altra vida
quedant les torres per fer.
Vull que pugin ben enlaire,
i el tren que passi el forat.
Si els que el fan són bons pencaires
sortirà reconsagrat.
Ja seria mala sort,
i ho pagaria amb l’infern,
que si un tren em fou la mort
l’altre no arrribés a port
i m’enfonsés a l’avern”.

C.A.