Mariona

Dol.
Dolor infinit,
dolor al cor
dels teus pares,
dels teus companys,
de la teva ciutat.
Vam veure com queies
però no podíem saber
que la dissort ens deixaria
aquest buit abans de coronar la gesta,
allà on s'enlairen i s'uneixen l'esglai i l'alegria,
la mà desclosa al vent amb el moment més àlgid de la festa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?