Extralimitar-se


Quan ja es donava per suposat que l’exèrcit tenia assumit de fa molts anys la seva funció constitucional de vetllar per la democràcia, resulta que el cap de les forces terrestres, el tinent general José Mena Aguado, ens aigualeix la festa tot fent honor als seu cognom i a la recalcitrant condició antidemocràtica d’una part dels professionals d’alta graduació de l’exèrcit. I es permet donar-nos una lliçó constitucional advertint-nos que l’exèrcit està per sobre de la Constitució i és el garant de la democràcia, de manera que hauria d’intervenir si l’Estatut s’aprovés tal com s’ha presentat. Senyor tinent general: s’aprovi com s’aprovi l’Estatut, seguint els tràmits democràtics i respectant les majories previstes, vostè no hi té res a dir, que per això la institució que representa està al servei de la democràcia i no al revés.

Qui ha posat aquest tinent general en un lloc de tanta responsabilitat? L’atzagaiada és massa grossa per no treure’n conseqüències. És urgent una feina de reciclatge i de requalificació constitucional dels professionals de l’exèrcit. I si no entenen el sentit del text de la Constitució tal com el tenim ara, que se’ls hi simplifiqui, i per exemple l’article 8 quedi reduït a dir que les forces armades estan sotmeses a l’ordenament democràtic que emana de la Constitució. Així, ben curt i ben clar.

Si anant no gaire lluny podríem trobar una explicació a aquest posicionament antidemocràtic d’alguns militars en la seves poques llums culturals i en la nula preparació política i constitucional, l’explicació dels comentaris del PP, dient que declaracions com aquestes són inevitables i denoten la tibantor del moment que vivim, només es pot trobar en un afany quimèric, perillós i encara més antidemocràtic, per tractar-se del partit majoritari de l’oposició, de sotmetre la lliure controvèrsia política als límits de la submissió militar. Fins aquí podia arribar el PP. Després de sobrepassar els límits de la manipulació mediàtica, de la sistemàtica tergiversació política, de fomentar la crispació social, d’escampar mentides en tots els camps, ara ens amenaça amb una solució final que no provindria d’ells sinó del santa santorum castrense, solució que donen a entendre que acceptarien pel difícil moment que estem passant. Quan hàgim traspassat aquesta maroma, la democràcia els hi ha de passar factura.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu