Tancar les ferides

Escoltava aquest matí a la tertúlia de Catalunya-ràdio com l’Antoni Puigverd es dirigia a Salvador Cardús amb aquesta reflexió: “Ja estic tip que sempre em renyis, no entenc amb virtut de quina superioritat moral pots tractar en Mas de “Pujolet” i a l’Iceta de “passarell” simplement pel fet de pensar o actuar de manera diferent de la que tu penses”. Després la tertúlia, realment interessant, ha continuat amb tota normalitat i fins i tot hi ha hagut acord entre els contertulians en què Catalunya ha de mirar de ser una nació moderna i oberta, un nòdul més en la xarxa europea, i en què la política sempre va a remolc i no per davant de la societat.

Quan dos intel.lectuals tan significatius del país com Puigverd i Cardús s’encaren (sense enfrontar-se) amb aquests termes, vol dir que estem immersos en un debat que afecta sensibilitats diferents que per sort són capaces de dialogar però que a cops d’exclusions recíproques, encara que d’inici siguin només exclusions intel.lectuals, poden acabar creant una atmosfera de recel i de desconfiança personal per qüestions ideològiques que ens podria fer molt mal. L’Estatut no hauria d’obrir més ferides. És un element en el progrés polític del país, de tot el país, important, però no tan transcendental com alguns el volen presentar. Sense caure en el relativisme haurem d’aprendre a ser realistes per tots costats ; ni tot el que ens proposem és realitzable, ni tot el que podem arribar a tenir és menyspreable o no té res a veure amb el que volem. Com sempre, joc de grisos al començament i al final.

Comentaris

Anònim ha dit…
Té dret ERC a ser coherent amb el seu electorat i el seu programa electoral i dir no a la presa de pèl del PSC-PSOE-CiU?
cinto amat ha dit…
Anònim,
Naturalment que hi té dret. Però en el programa electoral d'ERC no hi estan previstes les preses de pèl, encara que és veritat que la jugada de CiU era descol.locar ERC, que ha fet molt per l'Estatut. El just enfadament que ara té no li hauria de fer perdre de vista que l'opció política que més li convé és arribar a pactar un sí (crític com insinua en Benach), després de negociar fins on pugui. Ara més que mai ha de distingir les emocions dels interessos, i no ser víctima de les pròpies ficcions ni dels allaus mediàtics. Jo vull que ERC continuï negociant com fins ara els pressupostos de l'Estat i que acabi, tan críticament com es vulgui, donant suport a l'Estatut que serà diferent del presentat però que hi tindrà elements interessants de contacte.Es clar que no sóc d'ERC. Possibilisme ? Doncs sí : és la política...

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu