Paraules i no fantasmes



Se m’ha estroncat el doll de les paraules.
Potser serà que s’han cansat de mi:
avorrides de tantes bajanades
han optat sàviament per defugir
el manyoc de raons entabanades
que de fa temps les omplen de verí,
les empenyen a cops i a batzegades
i les llencen com dards de malferir.
M’he quedat sol amb mil raons prenyades,
fantasmes cecs i muts, sense destí,
que han menyspreat la veu de les paraules
i ara de casa em volen fer sortir.
Però tornaré enriquit amb nova parla
per cuidar-me la llar i defensar-la.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

Rebel.lió?