Naps, bretolades i ximpleries

Els naps d'Arenys

La celebració de la nit de naps a Arenys de Mar, que consisteix en penjar naps als balcons i finestres de les noies, o cols a les dels nois, durant la nit de reis, és una tradició pobra de per si, que en comptes d’enriquir-se amb aportacions imaginatives més aviat ha anat degenerant any rere any en actes de bretolades, algunes considerables, com destruir mobiliari urbà, arrencar senyals de trànsit, efectuar pintades de forma sistemàtica, desplaçar els contenidors d’escombraries col-locant-los al centre dels carrers, o fins i tot temeràriament al centre de la carretera, amb greu perill per als usuaris de la via pública. I sé de què parlo perquè professionalment vaig haver de defensar fa anys els drets d’un usuari que en xocar frontalment amb la seva motocicleta contra un contenidor situat al mig de la carretera quan anava a treballar va sofrir lesions i seqüeles importants. La policia local es veu desbordada i ha de recórrer a l’auxili dels mossos d’esquadra. Aquest any, una vegada més, s’han produït enfrontaments, danys, lesions, i tres detencions.

Ahir al vespre als locals del Calisay es va celebrar una reunió informativa per part dels participants i detinguts, que va acabar amb una manifestació davant l’Ajuntament, protestant per la duresa de la càrrega dels mossos i demanant la dimissió de l’alcalde.

No es poden prejutjar els fets de la intervenció policial, com tampoc el capteniment dels participants, perquè cada cas és diferent, i per això es van obrir expedients judicials que veurem com acaben. Em crec el que diu l’Ajuntament, que una minoria va portar altra vegada la celebració a camins no desitjables. El que no entenc és que es pugui posar en qüestió la necessitat d’intervenció dels agents i mossos en bretolades d’aquestes dimensions, i encara menys que es pretenguin espais d’impunitat perquè alguns fills de papà puguin campar sense entrebancs durant una nit de suposada celebració. Molts familiars ofesos en la reunió d’ahir, i poques ganes d’enfrontar solucions per arreglar el gravíssim problema de convivència que es produeix cada nit de naps.

Si la festa no té més pretext que la bretolada, perquè el seu pobre contingut no dóna per més, proposaria renovar-la totalment, i per exemple que els naps es vagin a plantar, en parella, és clar, a la platja, i que la festa acabi amb una bona remullada de matinada, o bé que al camp de futbol es col.loquin uns quants pals ben alts, llisos, i que els participants s’hi enfilin i hi clavin els seus naps, com més amunt millor. I que la policia i els mossos informin amb prou anticipació si seguiran l’acte de cul o de perfil, perquè ningú no prengui mal.

Les ximpleries de tot un President

El President del Poder Judicial i del T.Suprem, Sr Hernando, diu que això que els jutges hagin de conèixer el català per exercir a Catalunya ho troba una imposició improcedent, que ell aprendria català com un enriquiment personal, igual que aprendria a ballar sevillanes si anés a Sevilla, ja que saber el català per un jutge a Catalunya no té cap projecció... positiva (li va costar trobar aquesta paraula, i segur que pensava una altra cosa però es va mossegar la llengua), ja que els jutges tot sovint canvien de destí.

Doncs res, que els jutges aprenguin a ballar sevillanes, i si vénen a Catalunya que almenys aprenguin a ballar sardanes, i d’aquesta manera potser arribaran a comptar en català. I quan canvïin de destí es podran comentar els uns als altres eran unos pesaos aquellos catalanes que se empeñaban en hablar catalán en los juicios, fíjate que tenía que pedir un traductor para entender lo que decían. Pero eso sí, aprendí a bailar sardanas, que son monísimas, y hasta una especie de trabalenguas que decía algo así como que setge juges de un jugat menjan feges de un penjat...

Perquè ja se sap que per aquesta gent la Justícia no és un servei al ciutadà allà on es trobi sinó una càrrega d’essències que només ells saben administrar en dosis adequades.