Llegint la proposta de nou Estatut:la bilateralitat



El Títol V de la proposta de nou Estatut (arts 174 a 201) conté el nucli dur de la posició de la Generalitat com instància de poder respecte de l’Estat, les altres comunitats autònomes, la Unió Europea i la política exterior. S’hi veu un esforç notable per configurar una privilegiada relació bilateral que mira de marcar de prop la intervenció de l’Estat . Alguns hi veuen un plantejament més confederal que federalista.

PRINCIPIS .-
Es desenvolupen en aquest Títol els principis del l’article 3.1 de la mateixa proposta: lleialtat institucional; reconeixement de què la Generalitat és Estat; principi d’autonomia; principi de plurinacionalitat de l’Estat i principi de bilateralitat sense excloure els mecanismes de participació multilateral. Per això es parteix de la col.laboració i de l’ajuda mútua en l’exercici de les competències respectives, a través de convenis tant amb l’Estat com amb les altres comunitats, amb els límits respecte d’aquests últims de la comunicació a les Corts generals que en determinats supòsits hauran d’atorgar l’autorització prèvia (l’article 145.1 de la Constitució no permet la federació de comunitats autònomes). En el marc dels mecanismes multilaterals la Generalitat no queda vinculada per les decisions respecte de les quals no hagi manifestat el seu acord.

ÀMBITS.-
Pel que fa a les institucions estatals,es preveu la participació de la Generalitat en els processos de designació dels membres del T.Constitucional i del Consell del Poder Judicial, així com la designació de representants en els òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, de les Telecomunicacions i en tots els organismes que tinguin relació amb matèries de rellevància econòmica i social i que siguin competència de la Generalitat. Així, en el Tribunal de Comptes, El Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional de l’Energia, l’Agència de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i TV.

Pel que fa a la Unió Europea, la Generalitat ha de ser informada de les iniciatives de revisió dels tractats de la UE pel Govern de l’Estat i ha de participar en la formació de les posicions de l’Estat en els assumptes relacionats amb les seves competències. Si en queden afectades les competències exclusives la posició expressada per la Generalitat és determinant. Els representants de la Generalitat participen directament en totes les delegacions espanyoles que tractin assumptes de la seva competència, i el Parlament ha de ser consultat prèviament per les Corts Generals sobre les propostes legislatives europees per al control dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat quan aquestes propostes afectin les competències de la Generalitat. La Generalitat aplica i executa el dret de la UE en l’àmbit de les seves competències i fins pot adoptar directament la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees quan la UE legisli en matèries respecte de les quals l’Estat tingui competència per dictar-ne les bases.En matèries de les seves competències, correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus i pot instar al Govern de l’Estat i al Comité de les Regions perquè actuïn davat el Tribunal de J. de la UE en defensa de les seves competències, i l’Estat només s’hi pot negar en casos de greus perjudicis per la política d’integració. Es preveu la modificació de la Llei O. Electoral perquè Catalunya, sola o amb altres territoris d’altres cc.aa., sigui una circumscripció per a les eleccions al parlament Europeu (l’Informe del Consell Consultiu va deixar clar que aquesta disposició seria inconstitucional si no és limités a "instar" la reforma de la llei electoral, ja que la regulació de les eleccions al P. Europeu és matèria reservada al legislador estatal segons el T. Constitucional). Finalment, la Generalitat establirà una delegació davant la UE, el personal de la qual tindrà un estatut "assimilat" ( que voldria dir "semblant" segons el Consell Consultiu) al del personal de les representacions de l’Estat.

Pel que fa a l’acció exterior, la Generalitat pot establir delegacions o oficines de representació a l’exterior i pot subscriure acords de col.laboració en l’àmbit de les seves competències, i ha der ser informada prèviament pel Govern de l’Estat en la negociació de tractats i convenis internacionals que afectin les seves competències, amb la incorporació d’una representació catalana, i quan es tracti de competències exclusives , a més, l’informe del Parlament serà determinant. En aquest mateix cas, la Generalitat pot concloure preacords internacionals que requeriran l’autorització de l’Estat. Finalment, ha de promoure la col.laboració amb les regions europees i ha de participar en els organismes internacionals, principalment la UNESCO, de manera autònoma o formant part de la delegació espanyola.

UN INSTRUMENT FONAMENTAL: LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT.-
Es preveu la constitució d’una Comissió bilateral Generalitat-Estat, integrada per un nombre igual de representants, amb presidència alternativa en torns d’un any, que pot crear subcomissions i comitès, amb el seu reglament de funcionament intern, que es reuneix almenys dues vegades a l’any en sessió plenària i sempre que ho demani una de les parts; elabora una memòria anual que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament.

És el marc general i permanent de relació entre la Generalitat i l’Estat als efectes de participar i col.laborar en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya i d’establir mecanismes de col.laboració i d’informació en les respectives polítiques públiques i assumptes d’interès comú. La seva funció és deliberativa, fent propostes i adoptant acords en els casos establerts pel mateix Estatut, en particular en els casos de projectes normatius de l’Estat que afectin les competències de la G., i, en el mateix supòsit d’afectació de competències, en la programació de la política econòmica general de l ‘Estat, els conflictes competencials plantejats, l’avaluació dels mecanismes de col.laboració, la relació amb els organismes econòmics i financers en els quals la G. pugui designar representants, el seguiment de la política europea i de l’acció exterior de l’Estat.
En conclusió, hom pensaria que un bon funcionament d’aquesta Comissió bilateral no hauria fet necessària una regulació tan exhaustiva de les competències , o viceversa, però es veu clar que el que es pretén es deixar-ho tot ben lligat, les competències primer, i la Comissió bilateral després, per si en la legislació bàsica de l’Estat es colessin ingerències no previstes. "Lo que abunda no daña". El que passa és que moltes de les previsions de la participació de la Generalitat en els àmbits analitzats depenen de nova legislació, alguna europea, o de la reforma de lleis ja vigents (electoral, del T.C., del Poder Judicial, dels organismes econòmics i financers...), és a dir, és un peix que es mossega la cua i que no avança si no hi ha acord entre les parts. És un text que queda molt bé però molt condicionat per decisions futures. Quan es diu que l’informe de la Generalitat serà determinant, la Disposició Addicional Cinquena aclareix que si el Govern de l’Estat no l’acull ho ha de motivar i "automàticament" s’ha de reunir la Comissió bilateral. És a dir, determinant no vol dir de cap manera vinculant (en aquest cas seria inconstitucional, com va aclarir el Consell Consultiu), i l’unic que produeix, si no es té en compte, és una reunió "automàtica", manera ben curiosa de preveure un efecte, com si els membres de la Comissió fossin membres articulats mecànicament que s’enrampen quan un informe determinant no és pres en consideració.

Davant la preeminència de l’orientació bilateral de les relacions amb l’Estat, el Consell Consultiu en el seu Informe, com de passada, però sabent molt bé el que deia, va deixar anar aquesta reflexió:"El desenvolupament dels mecanismes bilaterals no ha de fer oblidar la importància dels mecanismes de relació multilateral, essencials per al bon funcionament d’un Estat compost i fortament descentralitzat. Aquests últims mecanismes són necessaris per tal de definir conjuntament l’interès general en els àmbits de competència estatal i per tal de fixar les formes d’execució de les respectives competències per aconseguir un funcionament eficaç de les diverses administracions". Un avís perquè l’excés d’afany bilateralista no es quedi en paraules boniques i acabi encallat en els meandres de la burocràcia.

Comentaris

JORDI MERINO NOÉ ha dit…
Cinto, un post molt treballat. Massa.

Felicitats.

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre