Iosu Ion Imaz



De la lectura conjunta dels darrers escrits de Iosu Ion Imaz, amb menys de dos mesos de distància ( " No imponer/no impedir", de 15 de juliol de 2007, i la carta en què anuncia que no es presentarà a la reelecció de president del EBB del PNB i que deixa la política, el passat dia 12, amb l’expressiu títol de "Apostar por el futuro"), es pot desprendre la conclusió incòmoda, i un punt inquietant, que la seva voluntat de no contribuir a la divisió del PNB en un context de competició pel discurs, quan el que convé segons ell és "una reflexió serena que exigeix lideratges no qüestionats i partits units i sòlids", obeeix a la falta de voluntat majoritària en el si del PNB de portar endavant el contingut del document aprovat per EAJ-PNB l’octubre de 2005, segons el qual la pacificació i la normalització política del País Basc comporta un pacte entre bascos per obtenir majories superiors a les que va obtenir l’Estatut de Gernika, el que vol dir acord entre les diferents sensibilitats polítiques que facin possible aquesta majoria (no imposar), i pacte amb l’Estat perquè en la tramitació a les Corts els partits l’acceptin en la seva integritat (no impedir), de manera que la conclusió d’aquest procés amb ple respecte a la voluntat democràtica, a la pluralitat política i al marc legal vigent, sigui el referèndum de ratificació de la ciutadania basca. Plantejar una consulta sobre altres premisses (tal com fa Ibarretxe), com un escenari d’acumulació de forces per a una confrontació política, diu Imaz, podria tenir conseqüències diabòliques: podria propiciar un pla "b" a ETA al que s’acolliria per exigir sota amenaces el seu compliment, amb la coartada de presentar-la com l’expressió de la voluntat dels bascos. ¿Què passaria el dia després d’aquesta consulta plantejada unilateralment (i sense l’acord majoritari , i no en absència absoluta de violència, tal com exigeix el document de EAJ-PNB d’octubre 2005), es pregunta Imaz, si no hi ha acord polític amb l’Estat ? Potser la inquietud per evitar les perspectives que es podrien derivar d’aquesta pregunta ha portat Imaz a la dimissió, com una forma de posar el PNB cruament davant la seva responsabilitat política i social.

Ion Imaz, doncs, veu l’acció política al País Basc ineludiblement vinculada als acords de la majoria per superar la iniciativa d’ETA. Desconcerta (un desconcert més) que a Catalunya alguns prohoms del sobiranisme i la independència ens vulguin presentar la dimissió d’Imaz simplement com un pas que facilitarà quotes superiors de sobirania, al País Basc i (per què no?) a Catalunya. Com es veu, una vegada més, alguns dels polítics més nostrats donen mostres d’una gran visió de futur.

Comentaris

6doctubre ha dit…
Fem-ho arribar el màxim número de persones ...

NEIX 6 D'OCTUBRE
FEM-NE UNA ALTRA DIADA

Neix la Plataforma 6 d'octubre, amb una voluntat clara, que és la de reivindicar el dret de Catalunya a ser una nació lliure i sobirana i esdevenir, si així és la seva voluntat, un Estat.

I neix en un moment, on la societat civil catalana està vivint una situació clara d'acomodament, de dia passo any empenyo i a on la classe política catalana no té en compte, de forma seriosa, la possibilitat de la independència.

Les declaracions, del vice-president de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira plantejant un possible referèndum d'autodeterminació el 2014, no han tingut cap mena de repercussió, sembla que es puguin fer promeses de qualsevol tipus, sense tenir en compte el sentiment nacional ni l'ambició sobirana d'una part del poble català.

A nosaltres, ens agrada aquesta iniciativa, li donem suport absolut, tenim dret a decidir que volem fer, per història i per cultura, és el mínim que ens deuen, 300 anys d'ocupació seran més que suficients.

Surti el que surti, el poble haurà decidit, haurà fixat un camí, hem de sortir d'aquesta incertesa, hem de decidir el que som i que volem esdevenir, és per això que la societat civil catalana ha de prendre consciència, sobretot la part sobiranista on els impulsors d'aquest text ens situem.

La reivindicació escocesa ha de ser l'exemple, una nació com la nostra no es mereix una proposta de independència per simple estratègia electoral, ens hem de fer sentir, ens hem de deixar veure.

És per això, que creiem necessari un moviment de la nostra societat civil, un acte de vida.

La data simbòlica del 6 d'octubre, vol recuperar aquell esperit de 1934, quan justament aquell dia el president Companys va declarar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, per això demanem a totes persones, de dretes i d'esquerres que sentin Catalunya, que volen fer un pas endavant, que pengin la seva senyera, la seva estelada, aquest 6 d'octubre i tots els propers, per fer veure de manera clara que Catalunya segueix tenint aspiracions.

I citant a Macià en aquests moments "ni dretes, ni esquerres ... Catalunya!!" i recorda el dia 6 .... PENJA LA TEVA BANDERA !!!!!!!

www.6doctubre.cat

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?