Coneixement o habilitat ?






Unes notes d’antropologia: un estudi de l’Institut Max Planck, publicat a la revista Science, després d’experimentar durant vuit anys amb 100 nens de dos anys, 100 ximpanzés i 30 orangutans, corrobora el que en bona part ja sabíem o intuíem, que els primats no humans no acumulen coneixements, i els humans sí, a través de l’aprenentatge social; el mono improvisa i s’enfronta als problemes amb creativitat, mentre que els nens tendeixen a imitar els comportaments que veuen; per obrir un tub, per exemple, el ximpanzé el colpejarà, li donarà voltes, el mossegarà, mentre que el nen busca la solució imitant a qui té a la vora; la intel-ligència social de l´home, fonamentada en el seu nomadisme ancestral que li facilita el reconeixement grupal encara que estigui rodejat d’estranys, li permet desenvolupar la seva capacitat d’abstracció i d’adaptació. L’acumulació de coneixement permet als humans un estalvi de temps d’aprenentatge i d’energia. Un sol ximpanzé pot aprendre per si mateix tots els comportaments i habilitats dels seus congèneres, mentre que els humans necessiten de la imitació dels altres per acumular coneixement, això sí, en una mesura qualitativament i progressivament superior.

Unes notes de sociologia: la societat de consum, recorda Richard Sennet, té dos nivells, l’elit de les habilitats (els “amos de la informació”, els “analistes simbòlics”), i la cada vegada més estancada classe mitja, allunyada d’aquestes habilitats reservades a unes minories. I una de les habilitats que desenvolupen aquests “amos de la informació” és la de transformar l’estancada classe mitja en consumidors de potència: la gent perd la seva capacitat narrativa, la capacitat d’interpretar el que li succeeix, el seu substrat social, però es veu empesa al vertigen de disposar individualment d’enginys i màquines amb una capacitat o potència que mai no podrà dominar (cotxes superràpids que queden bloquejats a les carreteres; iPod amb capacitat per emmagatzemar i reproduir deu mil cançons de tres minuts, quan recordar-les totes deu mil significaria tenir una capacitat equivalent a saber de memòria pràcticament totes les obres de J.S. Bach, essent així que la gent escolta una i altra vegada les mateixes vint o trenta cançons, que és la memòria musical activa que posseeix la majoria). El consum de potència es mou al compàs de la divisa no limits el que desitges al que puguis fer, s’ha de tenir sempre més del que una persona podria mai utilitzar. I així als buscadors de talents d’aquests dominadors de la informació no els interessa tant el que hom ja sap com el que hom seria capaç d’aprendre, al director de personal no li interessa tant el que un és com el que podria arribar a ser. No importa el coneixement sinó la capacitat per improvisar, per fer front a situacions no previstes, per desenvolupar habilitats que permetin indefinidament avançar pel camí del que es desitja i del que potencialment es pot fer i es pot arribar a ser, sense estancar-se mai en el que ja es té i es coneix.

I uns interrogants: ¿aquesta explotació dels consumidors de potència es correspon susbtancialment amb la capacitat d’acumulació i de transmissió de coneixement que caracteritza el ser humà o presenta més aviat alguns signes de regressió a les habilitats dels primats no humans que són capaços d’improvisar i que viuen en grups de certa complexitat però que no abandonen en tota la seva vida perquè no necessiten construir la seva identitat social enfront dels estranys? ¿Transmetem coneixement acumulat o només desenvolupem habilitats?

Comentaris

Anònim ha dit…
Alguna reflexió pel broc gros...

Sobre les notes al voltant de l' antropologia...

La cria humana, quan neix, és la més inacabada, indefensa i depenent de l'Altre en relació a moltíssimes especies animals.
Entre allò que vol (objecte de necessitat) i aquell de qui depen, tenim el llenguatge .
Amb el progressiu domini del llenguatge...desenvolupem el coneixement, ... i la possibilitat de transmetre´l perque, aquest _ el coneixement_ pels adults ,també és objecte de "necessitat-desig".

Sobre la societat de consum....

El sentit temporal s' ha trencat. Com dius...no hi ha narració dels fets.
Entre una necessitat i la seva satisfacció .... no cal el llenguatge. El llenguatge s' empobreix.
Enmagatzament moltíssima informació , o tenim possiblitats de fer-ho,... però no hi ha temps per processar,...

Conclusió : Em sembla que si comencem a funcionar com el primats no humans .
Acumulem moltes habilitats i poc coneixement.

Bé ....per anar-hi pensant tot plegat !!!

Joaquim Trenchs
cinto amat ha dit…
Exactament, com dius no tenim temps per processar, quan és el processament, que només permet el llenguatge, el que ens fa acumular coneixement... Lo més fotut és que velis nolis estem abocats a un excés d'informació que ens fa mandrosos a l'hora de processar les dades de coneixement, i encara més per contrastar-les. El procés cognitiu és substituït pel procés digital.
Anònim ha dit…
Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu