Sic transit gloria

Encara no fa tres mesos, una enquesta de l’Institut Opina atorgava a Laporta el 17% dels vots si es presentava a les eleccions al Parlament amb un partit propi. Esquerra el sondejava, i Carretero li feia les mil i una carantoines per afegir-lo a Reagrupament, fins i tot com a cap de llista si així ho volia. A les eleccions a la presidència del Barça del passat diumenge, el candidat d’en Laporta va quedar a més de cinquanta punts del candidat alternatiu, Sandro Rossell, i, el que és realment significatiu, sobre una mostra més àmplia que la de l’Institut Opina, més del 60% dels socis barcelonistes enquestats van opinar que no haurien reelegit president Laporta per segona vegada si s’hagués pogut presentar. Alguna cosa no funciona. O les enquestes es confeccionen al dictat de la provisionalitat de cada moment, segons per on bufa el vent dels interessos de determinats sectors d’opinió i sota la pressió dels mitjans, o en Laporta ha cremat inútilment, i molt ràpidament, el seu potencial polític amb els pronunciaments fora de to de l’última etapa presidencialista, quan s’autopresentava adornat amb les virtuts necessàries per ser president de la Generalitat, virtuts que, segons ell, els polítics no tenien. La portava grossa llavors en Laporta. Amb la plantofada del diumenge, que demostra que els electors no són tontos i que saben treure les seves conclusions, es tornarà més humil en Laporta? Formarà un partit propi? Li continuarà fent carantoines Carretero? El que queda clar és que en el terreny de la política els protagonismes es cremen molt de pressa, són un foc d’encenalls.

Comentaris

Anònim ha dit…
qina merda d'"article"... HA HA HA... t'hauràs de menjar aqueste paraules amb patates... HA HA HA...

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu