La porta grossa

Té l’ínclit senyor Laporta
un horitzó tan immens
que l’ambició ens el transporta
entre núvols plens d’encens.

Les copes l’han marejat,
l’han deixat mig trastornat
i confon el que ha guanyat
amb el que li puja al cap.

Orgullós alça la copa:
si Catalunya no avança,
aquí està ell i el seu Barça
a punt per guiar la tropa.
Si el tripartit ja fa figa,
aquí està ell i el seu Barça,
miralls d’eficàcia i traça,
guanyant champion’s, copa i lliga.

Le té tan descomunal
(la marejada) que es veu
cap de llista electoral,
líder desitjat arreu
per remuntar l’ensulsiada,
presidir tot el que cal
i guanyar per golejada
els d’aquí i els d’allà dalt.

La porta grossa el Laporta,
es pensa que la pilota,
el gol i la cama torta
faran d’or tot el que toca,
com si el país fos un prat,
una gespa amb espectacle,
un estadi homologat
on ell obra el gran miracle
de fer que els gols siguin vots,
la lliga el millor projecte
de benestar per a tots
i el camp l’Estat més perfecte.

Mentre apura aquest beuratge
i cuida el seu lideratge,
ens endossa un bon present:
Sala Martín president.

C.A.