I seguirà el futur




Quan tu tinguis l’edat que jo tinc ara,
tindrà el teu fill l’edat que tu tens ara
i seguirà el futur soldant les baules
que fan que siguem uns essent uns altres.

Som tots un sol present, una sang tendra
que circula incessant per la memòria
esdevinguda cos, petja i traspàs,
cercant els mots d’una llengua perenne.

Un vívid fil de temps uneix els braços
de la mare pujant-te a collibè
als vostres braços d’ara oberts al fill,
un gest que obre l’espai a l’infinit.

De l’un a l’altre gest creix el misteri
de l’única paraula que ens comprèn,
la que ens diu el que som i el que serem
amb veu suau, tot just a cau d’orella.

C.A.
9 de desembre de 2014
34è aniversari del Francesc

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

Il.lusió fundacional

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?