Nadal altra vegada



    

Josep i Maria,
la mula i el bou,
l'infant que se'ls mira,
l'estel que camina
quan ja res es mou.
Vora la pallissa,
en arrencar el vol
per portar la nova,
l'àngel es commou
veient l'alegria
del pastor que admira
la beutat del noi.

Tot resta suspès                                
dels  ulls del nadó
a la menjadora,
d’un fil de bonança 
que bressola l'aire,
regust d'esperança
d'aquesta hora dolça,
lliure de reclams,
il.lusió encarnada
al grapat de molsa
de les meves mans.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

No seria com sempre