Nadal altra vegada

    

Josep i Maria,

la mula i el bou,
l'infant que se'ls mira,

l'estel que camina
quan ja res es mou.
Vora la pallissa,
en arrencar el vol

per portar la nova,
l'àngel es commou
veient l'alegria
del pastor que admira
la beutat del noi.

Tot resta suspès                                
dels  ulls del nadó
a la menjadora,

d’un fil de bonança 
que bressola l'aire,
regust d'esperança
d'aquesta hora dolça,
lliure de reclams,
il.lusió encarnada

al grapat de molsa
de les meves mans.

C.A.